enrogallar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| enrogallo (cent.), enrogalle (val.), enrogall (bal.) |
| enrogalles |
| enrogalla |
| enrogallem, enrogallam (bal.) |
| enrogalleu, enrogallau (bal.) |
| enrogallen |
Perfet
| he enrogallat |
| has enrogallat |
| ha enrogallat |
| hem enrogallat |
| heu enrogallat |
| han enrogallat |
Imperfet
| enrogallava |
| enrogallaves |
| enrogallava |
| enrogallàvem |
| enrogallàveu |
| enrogallaven |
Plusquamperfet
| havia enrogallat |
| havies enrogallat |
| havia enrogallat |
| havíem enrogallat |
| havíeu enrogallat |
| havien enrogallat |
Passat simple
| enrogallí |
| enrogallares |
| enrogallà |
| enrogallàrem |
| enrogallàreu |
| enrogallaren |
Passat perifràstic
| vaig enrogallar |
| vas (vares) enrogallar |
| va enrogallar |
| vam (vàrem) enrogallar |
| vau (vàreu) enrogallar |
| van (varen) enrogallar |
Passat anterior
| haguí enrogallat |
| hagueres enrogallat |
| hagué enrogallat |
| haguérem enrogallat |
| haguéreu enrogallat |
| hagueren enrogallat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver enrogallat |
| vas haver enrogallat |
| va haver enrogallat |
| vam haver enrogallat |
| vau haver enrogallat |
| van haver enrogallat |
Futur
| enrogallaré |
| enrogallaràs |
| enrogallarà |
| enrogallarem |
| enrogallareu |
| enrogallaran |
Futur perfet
| hauré enrogallat |
| hauràs enrogallat |
| haurà enrogallat |
| haurem enrogallat |
| haureu enrogallat |
| hauran enrogallat |
Condicional
| enrogallaria |
| enrogallaries |
| enrogallaria |
| enrogallaríem |
| enrogallaríeu |
| enrogallarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) enrogallat |
| hauries (hagueres) enrogallat |
| hauria (haguera) enrogallat |
| hauríem (haguérem) enrogallat |
| hauríeu (haguéreu) enrogallat |
| haurien (hagueren) enrogallat |
Mode subjuntiu
Present
| enrogalli, enrogalle (val.) |
| enrogallis, enrogalles (val.) |
| enrogalli, enrogalle (val.) |
| enrogallem |
| enrogalleu |
| enrogallin, enrogallen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) enrogallat |
| hagis (hages) enrogallat |
| hagi (haja) enrogallat |
| hàgim (hàgem) enrogallat |
| hàgiu (hàgeu) enrogallat |
| hagin (hagen) enrogallat |
Imperfet
| enrogallés, enrogallara (val.), enrogallàs (val., bal.) |
| enrogallessis, enrogallares (val.), enrogallassis (bal.), enrogallesses, enrogallasses (val., bal.) |
| enrogallés, enrogallara (val.), enrogallàs (val., bal.) |
| enrogalléssim, enrogallàrem (val.), enrogallàssim (bal.), enrogalléssem, enrogallàssem (val., bal.) |
| enrogalléssiu, enrogallàreu (val.), enrogallàssiu (bal.), enrogallésseu, enrogallàsseu (val., bal.) |
| enrogallessin, enrogallaren (val.), enrogallassin (bal.), enrogallessen, enrogallassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) enrogallat |
| haguessis (hagueres) enrogallat |
| hagués (haguera) enrogallat |
| haguéssim (haguérem) enrogallat |
| haguéssiu (haguéreu) enrogallat |
| haguessin (hagueren) enrogallat |
Mode imperatiu
Present
| enrogalla |
| enrogalli, enrogalle (val.) |
| enrogallem |
| enrogalleu, enrogallau (bal.) |
| enrogallin, enrogallen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | enrogallar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver enrogallat |
| Gerundi | enrogallant |
| Gerundi compost | havent enrogallat |
| Participi | enrogallat , enrogallada , enrogallats , enrogallades |
Definició
- Fer agafar, o agafar, un rogall.
- enronquir
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017