enrocar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| enroco (cent.), enroque (val.), enroc (bal.) |
| enroques |
| enroca |
| enroquem, enrocam (bal.) |
| enroqueu, enrocau (bal.) |
| enroquen |
Perfet
| he enrocat |
| has enrocat |
| ha enrocat |
| hem enrocat |
| heu enrocat |
| han enrocat |
Imperfet
| enrocava |
| enrocaves |
| enrocava |
| enrocàvem |
| enrocàveu |
| enrocaven |
Plusquamperfet
| havia enrocat |
| havies enrocat |
| havia enrocat |
| havíem enrocat |
| havíeu enrocat |
| havien enrocat |
Passat simple
| enroquí |
| enrocares |
| enrocà |
| enrocàrem |
| enrocàreu |
| enrocaren |
Passat perifràstic
| vaig enrocar |
| vas (vares) enrocar |
| va enrocar |
| vam (vàrem) enrocar |
| vau (vàreu) enrocar |
| van (varen) enrocar |
Passat anterior
| haguí enrocat |
| hagueres enrocat |
| hagué enrocat |
| haguérem enrocat |
| haguéreu enrocat |
| hagueren enrocat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver enrocat |
| vas haver enrocat |
| va haver enrocat |
| vam haver enrocat |
| vau haver enrocat |
| van haver enrocat |
Futur
| enrocaré |
| enrocaràs |
| enrocarà |
| enrocarem |
| enrocareu |
| enrocaran |
Futur perfet
| hauré enrocat |
| hauràs enrocat |
| haurà enrocat |
| haurem enrocat |
| haureu enrocat |
| hauran enrocat |
Condicional
| enrocaria |
| enrocaries |
| enrocaria |
| enrocaríem |
| enrocaríeu |
| enrocarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) enrocat |
| hauries (hagueres) enrocat |
| hauria (haguera) enrocat |
| hauríem (haguérem) enrocat |
| hauríeu (haguéreu) enrocat |
| haurien (hagueren) enrocat |
Mode subjuntiu
Present
| enroqui, enroque (val.) |
| enroquis, enroques (val.) |
| enroqui, enroque (val.) |
| enroquem |
| enroqueu |
| enroquin, enroquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) enrocat |
| hagis (hages) enrocat |
| hagi (haja) enrocat |
| hàgim (hàgem) enrocat |
| hàgiu (hàgeu) enrocat |
| hagin (hagen) enrocat |
Imperfet
| enroqués, enrocara (val.), enrocàs (val., bal.) |
| enroquessis, enrocares (val.), enrocassis (bal.), enroquesses, enrocasses (val., bal.) |
| enroqués, enrocara (val.), enrocàs (val., bal.) |
| enroquéssim, enrocàrem (val.), enrocàssim (bal.), enroquéssem, enrocàssem (val., bal.) |
| enroquéssiu, enrocàreu (val.), enrocàssiu (bal.), enroquésseu, enrocàsseu (val., bal.) |
| enroquessin, enrocaren (val.), enrocassin (bal.), enroquessen, enrocassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) enrocat |
| haguessis (hagueres) enrocat |
| hagués (haguera) enrocat |
| haguéssim (haguérem) enrocat |
| haguéssiu (haguéreu) enrocat |
| haguessin (hagueren) enrocat |
Mode imperatiu
Present
| enroca |
| enroqui, enroque (val.) |
| enroquem |
| enroqueu, enrocau (bal.) |
| enroquin, enroquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | enrocar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver enrocat |
| Gerundi | enrocant |
| Gerundi compost | havent enrocat |
| Participi | enrocat , enrocada , enrocats , enrocades |
Definició
- Enganxar un ormeig de pesca en el fons rocós.
- Enfilar-se per les roques.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017