Conjugació del verb «enrandar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enrandar

Mode indicatiu

Present
jo enrando (cent.), enrande (val.), enrand (bal.)
tu enrandes
ell, ella, vostè enranda
nosaltres enrandem, enrandam (bal.)
vosaltres, vós enrandeu, enrandau (bal.)
ells, elles, vostès enranden
Perfet
jo he enrandat
tu has enrandat
ell, ella, vostè ha enrandat
nosaltres hem enrandat
vosaltres, vós heu enrandat
ells, elles, vostès han enrandat
Imperfet
jo enrandava
tu enrandaves
ell, ella, vostè enrandava
nosaltres enrandàvem
vosaltres, vós enrandàveu
ells, elles, vostès enrandaven
Plusquamperfet
jo havia enrandat
tu havies enrandat
ell, ella, vostè havia enrandat
nosaltres havíem enrandat
vosaltres, vós havíeu enrandat
ells, elles, vostès havien enrandat
Passat simple
jo enrandí
tu enrandares
ell, ella, vostè enrandà
nosaltres enrandàrem
vosaltres, vós enrandàreu
ells, elles, vostès enrandaren
Passat perifràstic
jo vaig enrandar
tu vas (vares) enrandar
ell, ella, vostè va enrandar
nosaltres vam (vàrem) enrandar
vosaltres, vós vau (vàreu) enrandar
ells, elles, vostès van (varen) enrandar
Passat anterior
jo haguí enrandat
tu hagueres enrandat
ell, ella, vostè hagué enrandat
nosaltres haguérem enrandat
vosaltres, vós haguéreu enrandat
ells, elles, vostès hagueren enrandat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enrandat
tu vas haver enrandat
ell, ella, vostè va haver enrandat
nosaltres vam haver enrandat
vosaltres, vós vau haver enrandat
ells, elles, vostès van haver enrandat
Futur
jo enrandaré
tu enrandaràs
ell, ella, vostè enrandarà
nosaltres enrandarem
vosaltres, vós enrandareu
ells, elles, vostès enrandaran
Futur perfet
jo hauré enrandat
tu hauràs enrandat
ell, ella, vostè haurà enrandat
nosaltres haurem enrandat
vosaltres, vós haureu enrandat
ells, elles, vostès hauran enrandat
Condicional
jo enrandaria
tu enrandaries
ell, ella, vostè enrandaria
nosaltres enrandaríem
vosaltres, vós enrandaríeu
ells, elles, vostès enrandarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enrandat
tu hauries (hagueres) enrandat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enrandat
nosaltres hauríem (haguérem) enrandat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enrandat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enrandat

enrandar

Mode subjuntiu

Present
jo enrandi, enrande (val.)
tu enrandis, enrandes (val.)
ell, ella, vostè enrandi, enrande (val.)
nosaltres enrandem
vosaltres, vós enrandeu
ells, elles, vostès enrandin, enranden (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enrandat
tu hagis (hages) enrandat
ell, ella, vostè hagi (haja) enrandat
nosaltres hàgim (hàgem) enrandat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enrandat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enrandat
Imperfet
jo enrandés, enrandara (val.), enrandàs (val., bal.)
tu enrandessis, enrandares (val.), enrandassis (bal.), enrandesses, enrandasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enrandés, enrandara (val.), enrandàs (val., bal.)
nosaltres enrandéssim, enrandàrem (val.), enrandàssim (bal.), enrandéssem, enrandàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enrandéssiu, enrandàreu (val.), enrandàssiu (bal.), enrandésseu, enrandàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enrandessin, enrandaren (val.), enrandassin (bal.), enrandessen, enrandassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enrandat
tu haguessis (hagueres) enrandat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enrandat
nosaltres haguéssim (haguérem) enrandat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enrandat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enrandat

enrandar

Imperatiu

Present
tu enranda
ell, ella, vostè enrandi, enrande (val.)
nosaltres enrandem
vosaltres, vós enrandeu, enrandau (bal.)
ells, elles, vostès enrandin, enranden (val.)

enrandar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enrandar
Infinitiu compost haver enrandat
Gerundi enrandant
Gerundi compost havent enrandat
Participi enrandat, enrandada, enrandats, enrandades