Conjugació del verb «enlairar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enlairar

Mode indicatiu

Present
jo enlairo (cent.), enlaire (val.), enlair (bal.)
tu enlaires
ell, ella, vostè enlaira
nosaltres enlairem, enlairam (bal.)
vosaltres, vós enlaireu, enlairau (bal.)
ells, elles, vostès enlairen
Perfet
jo he enlairat
tu has enlairat
ell, ella, vostè ha enlairat
nosaltres hem enlairat
vosaltres, vós heu enlairat
ells, elles, vostès han enlairat
Imperfet
jo enlairava
tu enlairaves
ell, ella, vostè enlairava
nosaltres enlairàvem
vosaltres, vós enlairàveu
ells, elles, vostès enlairaven
Plusquamperfet
jo havia enlairat
tu havies enlairat
ell, ella, vostè havia enlairat
nosaltres havíem enlairat
vosaltres, vós havíeu enlairat
ells, elles, vostès havien enlairat
Passat simple
jo enlairí
tu enlairares
ell, ella, vostè enlairà
nosaltres enlairàrem
vosaltres, vós enlairàreu
ells, elles, vostès enlairaren
Passat perifràstic
jo vaig enlairar
tu vas (vares) enlairar
ell, ella, vostè va enlairar
nosaltres vam (vàrem) enlairar
vosaltres, vós vau (vàreu) enlairar
ells, elles, vostès van (varen) enlairar
Passat anterior
jo haguí enlairat
tu hagueres enlairat
ell, ella, vostè hagué enlairat
nosaltres haguérem enlairat
vosaltres, vós haguéreu enlairat
ells, elles, vostès hagueren enlairat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enlairat
tu vas haver enlairat
ell, ella, vostè va haver enlairat
nosaltres vam haver enlairat
vosaltres, vós vau haver enlairat
ells, elles, vostès van haver enlairat
Futur
jo enlairaré
tu enlairaràs
ell, ella, vostè enlairarà
nosaltres enlairarem
vosaltres, vós enlairareu
ells, elles, vostès enlairaran
Futur perfet
jo hauré enlairat
tu hauràs enlairat
ell, ella, vostè haurà enlairat
nosaltres haurem enlairat
vosaltres, vós haureu enlairat
ells, elles, vostès hauran enlairat
Condicional
jo enlairaria
tu enlairaries
ell, ella, vostè enlairaria
nosaltres enlairaríem
vosaltres, vós enlairaríeu
ells, elles, vostès enlairarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enlairat
tu hauries (hagueres) enlairat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enlairat
nosaltres hauríem (haguérem) enlairat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enlairat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enlairat

enlairar

Mode subjuntiu

Present
jo enlairi, enlaire (val.)
tu enlairis, enlaires (val.)
ell, ella, vostè enlairi, enlaire (val.)
nosaltres enlairem
vosaltres, vós enlaireu
ells, elles, vostès enlairin, enlairen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enlairat
tu hagis (hages) enlairat
ell, ella, vostè hagi (haja) enlairat
nosaltres hàgim (hàgem) enlairat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enlairat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enlairat
Imperfet
jo enlairés, enlairara (val.), enlairàs (val., bal.)
tu enlairessis, enlairares (val.), enlairassis (bal.), enlairesses, enlairasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enlairés, enlairara (val.), enlairàs (val., bal.)
nosaltres enlairéssim, enlairàrem (val.), enlairàssim (bal.), enlairéssem, enlairàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enlairéssiu, enlairàreu (val.), enlairàssiu (bal.), enlairésseu, enlairàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enlairessin, enlairaren (val.), enlairassin (bal.), enlairessen, enlairassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enlairat
tu haguessis (hagueres) enlairat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enlairat
nosaltres haguéssim (haguérem) enlairat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enlairat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enlairat

enlairar

Imperatiu

Present
tu enlaira
ell, ella, vostè enlairi, enlaire (val.)
nosaltres enlairem
vosaltres, vós enlaireu, enlairau (bal.)
ells, elles, vostès enlairin, enlairen (val.)

enlairar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enlairar
Infinitiu compost haver enlairat
Gerundi enlairant
Gerundi compost havent enlairat
Participi enlairat, enlairada, enlairats, enlairades