engolir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| engoleixo (cent.), engolesc (val., bal.), engolisc / engul (val.) |
| engoleixes, engolixes / enguls (val.) |
| engoleix, engolix / engul (val.) |
| engolim |
| engoliu |
| engoleixen, engolixen / engulen (val.) |
Perfet
| he engolit |
| has engolit |
| ha engolit |
| hem engolit |
| heu engolit |
| han engolit |
Imperfet
| engolia |
| engolies |
| engolia |
| engolíem |
| engolíeu |
| engolien |
Plusquamperfet
| havia engolit |
| havies engolit |
| havia engolit |
| havíem engolit |
| havíeu engolit |
| havien engolit |
Passat simple
| engolí |
| engolires |
| engolí |
| engolírem |
| engolíreu |
| engoliren |
Passat perifràstic
| vaig engolir |
| vas (vares) engolir |
| va engolir |
| vam (vàrem) engolir |
| vau (vàreu) engolir |
| van (varen) engolir |
Passat anterior
| haguí engolit |
| hagueres engolit |
| hagué engolit |
| haguérem engolit |
| haguéreu engolit |
| hagueren engolit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver engolit |
| vas haver engolit |
| va haver engolit |
| vam haver engolit |
| vau haver engolit |
| van haver engolit |
Futur
| engoliré |
| engoliràs |
| engolirà |
| engolirem |
| engolireu |
| engoliran |
Futur perfet
| hauré engolit |
| hauràs engolit |
| haurà engolit |
| haurem engolit |
| haureu engolit |
| hauran engolit |
Condicional
| engoliria |
| engoliries |
| engoliria |
| engoliríem |
| engoliríeu |
| engolirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) engolit |
| hauries (hagueres) engolit |
| hauria (haguera) engolit |
| hauríem (haguérem) engolit |
| hauríeu (haguéreu) engolit |
| haurien (hagueren) engolit |
Mode subjuntiu
Present
| engoleixi, engolesca / engolisca / engula (val.), engolesqui (bal.) |
| engoleixis, engolesques / engolisques / engules (val.), engolesquis (bal.) |
| engoleixi, engolesca / engolisca / engula (val.), engolesqui (bal.) |
| engolim, engoliguem (bal.) |
| engoliu, engoligueu (bal.) |
| engoleixin, engolesquen / engolisquen / engulen (val.), engolesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) engolit |
| hagis (hages) engolit |
| hagi (haja) engolit |
| hàgim (hàgem) engolit |
| hàgiu (hàgeu) engolit |
| hagin (hagen) engolit |
Imperfet
| engolís, engolira (val.) |
| engolissis, engolires (val.), engolisses |
| engolís, engolira (val.) |
| engolíssim, engolírem (val.), engolíssem |
| engolíssiu, engolíreu (val.), engolísseu |
| engolissin, engoliren (val.), engolissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) engolit |
| haguessis (hagueres) engolit |
| hagués (haguera) engolit |
| haguéssim (haguérem) engolit |
| haguéssiu (haguéreu) engolit |
| haguessin (hagueren) engolit |
Mode imperatiu
Present
| engoleix, engolix / engul (val.) |
| engoleixi, engolesca / engolisca / engula (val.), engolesqui (bal.) |
| engolim, engoliguem (bal.) |
| engoliu |
| engoleixin, engolesquen / engolisquen / engulen (val.), engolesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | engolir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver engolit |
| Gerundi | engolint |
| Gerundi compost | havent engolit |
| Participi | engolit , engolida , engolits , engolides |
Definició
- Passar alguna cosa per la gola.
- Menjar atropelladament i sense mastegar.
- Desaparèixer de la vista i de manera sobta alguna cosa.
- desaiguar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017