Conjugació del verb «enfugir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enfugir

Mode indicatiu

Present
jo enfujo (cent.), enfuig (bal.)
tu enfuges
ell, ella, vostè enfuig
nosaltres enfugim
vosaltres, vós enfugiu
ells, elles, vostès enfugen
Perfet
jo he enfugit, he enfuit (bal.)
tu has enfugit, has enfuit (bal.)
ell, ella, vostè ha enfugit, ha enfuit (bal.)
nosaltres hem enfugit, hem enfuit (bal.)
vosaltres, vós heu enfugit, heu enfuit (bal.)
ells, elles, vostès han enfugit, han enfuit (bal.)
Imperfet
jo enfugia
tu enfugies
ell, ella, vostè enfugia
nosaltres enfugíem
vosaltres, vós enfugíeu
ells, elles, vostès enfugien
Plusquamperfet
jo havia enfugit, havia enfuit (bal.)
tu havies enfugit, havies enfuit (bal.)
ell, ella, vostè havia enfugit, havia enfuit (bal.)
nosaltres havíem enfugit, havíem enfuit (bal.)
vosaltres, vós havíeu enfugit, havíeu enfuit (bal.)
ells, elles, vostès havien enfugit, havien enfuit (bal.)
Passat simple
jo enfugí
tu enfugires
ell, ella, vostè enfugí
nosaltres enfugírem
vosaltres, vós enfugíreu
ells, elles, vostès enfugiren
Passat perifràstic
jo vaig enfugir
tu vas (vares) enfugir
ell, ella, vostè va enfugir
nosaltres vam (vàrem) enfugir
vosaltres, vós vau (vàreu) enfugir
ells, elles, vostès van (varen) enfugir
Passat anterior
jo haguí enfugit, haguí enfuit (bal.)
tu hagueres enfugit, hagueres enfuit (bal.)
ell, ella, vostè hagué enfugit, hagué enfuit (bal.)
nosaltres haguérem enfugit, haguérem enfuit (bal.)
vosaltres, vós haguéreu enfugit, haguéreu enfuit (bal.)
ells, elles, vostès hagueren enfugit, hagueren enfuit (bal.)
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enfugit, vaig haver enfuit (bal.)
tu vas haver enfugit, vas haver enfuit (bal.)
ell, ella, vostè va haver enfugit, va haver enfuit (bal.)
nosaltres vam haver enfugit, vam haver enfuit (bal.)
vosaltres, vós vau haver enfugit, vau haver enfuit (bal.)
ells, elles, vostès van haver enfugit, van haver enfuit (bal.)
Futur
jo enfugiré
tu enfugiràs
ell, ella, vostè enfugirà
nosaltres enfugirem
vosaltres, vós enfugireu
ells, elles, vostès enfugiran
Futur perfet
jo hauré enfugit, hauré enfuit (bal.)
tu hauràs enfugit, hauràs enfuit (bal.)
ell, ella, vostè haurà enfugit, haurà enfuit (bal.)
nosaltres haurem enfugit, haurem enfuit (bal.)
vosaltres, vós haureu enfugit, haureu enfuit (bal.)
ells, elles, vostès hauran enfugit, hauran enfuit (bal.)
Condicional
jo enfugiria
tu enfugiries
ell, ella, vostè enfugiria
nosaltres enfugiríem
vosaltres, vós enfugiríeu
ells, elles, vostès enfugirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enfugit, hauria (haguera) enfuit (bal.)
tu hauries (hagueres) enfugit, hauries (hagueres) enfuit (bal.)
ell, ella, vostè hauria (haguera) enfugit, hauria (haguera) enfuit (bal.)
nosaltres hauríem (haguérem) enfugit, hauríem (haguérem) enfuit (bal.)
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enfugit, hauríeu (haguéreu) enfuit (bal.)
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enfugit, haurien (hagueren) enfuit (bal.)

enfugir

Mode subjuntiu

Present
jo enfugi, enfuja (val.)
tu enfugis, enfuges (val.)
ell, ella, vostè enfugi, enfuja (val.)
nosaltres enfugim, enfugiguem (bal.)
vosaltres, vós enfugiu, enfugigueu (bal.)
ells, elles, vostès enfugin, enfugen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enfugit, hagi (haja) enfuit (bal.)
tu hagis (hages) enfugit, hagis (hages) enfuit (bal.)
ell, ella, vostè hagi (haja) enfugit, hagi (haja) enfuit (bal.)
nosaltres hàgim (hàgem) enfugit, hàgim (hàgem) enfuit (bal.)
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enfugit, hàgiu (hàgeu) enfuit (bal.)
ells, elles, vostès hagin (hagen) enfugit, hagin (hagen) enfuit (bal.)
Imperfet
jo enfugís, enfugira (val.)
tu enfugissis, enfugires (val.), enfugisses
ell, ella, vostè enfugís, enfugira (val.)
nosaltres enfugíssim, enfugírem (val.), enfugíssem
vosaltres, vós enfugíssiu, enfugíreu (val.), enfugísseu
ells, elles, vostès enfugissin, enfugiren (val.), enfugissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enfugit, hagués (haguera) enfuit (bal.)
tu haguessis (hagueres) enfugit, haguessis (hagueres) enfuit (bal.)
ell, ella, vostè hagués (haguera) enfugit, hagués (haguera) enfuit (bal.)
nosaltres haguéssim (haguérem) enfugit, haguéssim (haguérem) enfuit (bal.)
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enfugit, haguéssiu (haguéreu) enfuit (bal.)
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enfugit, haguessin (hagueren) enfuit (bal.)

enfugir

Imperatiu

Present
tu enfuig
ell, ella, vostè enfugi, enfuja (val.)
nosaltres enfugim, enfugiguem (bal.)
vosaltres, vós enfugiu
ells, elles, vostès enfugin, enfugen (val.)

enfugir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enfugir
Infinitiu compost haver enfugit, haver enfuit (bal.)
Gerundi enfugint
Gerundi compost havent enfugit, havent enfuit (bal.)
Participi enfugit, enfuit (bal.), enfugida, enfuita (bal.), enfugits, enfuits (bal.), enfugides, enfuites (bal.)