Conjugació en català del verb «enforfoguir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enforfoguir

Mode indicatiu

Present
jo enforfogueixo (cent.), enforfoguesc (val., bal.), enforfoguisc (val.)
tu enforfogueixes, enforfoguixes (val.)
ell, ella, vostè enforfogueix, enforfoguix (val.)
nosaltres enforfoguim
vosaltres, vós enforfoguiu
ells, elles, vostès enforfogueixen, enforfoguixen (val.)
Perfet
jo he enforfoguit
tu has enforfoguit
ell, ella, vostè ha enforfoguit
nosaltres hem enforfoguit
vosaltres, vós heu enforfoguit
ells, elles, vostès han enforfoguit
Imperfet
jo enforfoguia
tu enforfoguies
ell, ella, vostè enforfoguia
nosaltres enforfoguíem
vosaltres, vós enforfoguíeu
ells, elles, vostès enforfoguien
Plusquamperfet
jo havia enforfoguit
tu havies enforfoguit
ell, ella, vostè havia enforfoguit
nosaltres havíem enforfoguit
vosaltres, vós havíeu enforfoguit
ells, elles, vostès havien enforfoguit
Passat simple
jo enforfoguí
tu enforfoguires
ell, ella, vostè enforfoguí
nosaltres enforfoguírem
vosaltres, vós enforfoguíreu
ells, elles, vostès enforfoguiren
Passat perifràstic
jo vaig enforfoguir
tu vas (vares) enforfoguir
ell, ella, vostè va enforfoguir
nosaltres vam (vàrem) enforfoguir
vosaltres, vós vau (vàreu) enforfoguir
ells, elles, vostès van (varen) enforfoguir
Passat anterior
jo haguí enforfoguit
tu hagueres enforfoguit
ell, ella, vostè hagué enforfoguit
nosaltres haguérem enforfoguit
vosaltres, vós haguéreu enforfoguit
ells, elles, vostès hagueren enforfoguit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enforfoguit
tu vas haver enforfoguit
ell, ella, vostè va haver enforfoguit
nosaltres vam haver enforfoguit
vosaltres, vós vau haver enforfoguit
ells, elles, vostès van haver enforfoguit
Futur
jo enforfoguiré
tu enforfoguiràs
ell, ella, vostè enforfoguirà
nosaltres enforfoguirem
vosaltres, vós enforfoguireu
ells, elles, vostès enforfoguiran
Futur perfet
jo hauré enforfoguit
tu hauràs enforfoguit
ell, ella, vostè haurà enforfoguit
nosaltres haurem enforfoguit
vosaltres, vós haureu enforfoguit
ells, elles, vostès hauran enforfoguit
Condicional
jo enforfoguiria
tu enforfoguiries
ell, ella, vostè enforfoguiria
nosaltres enforfoguiríem
vosaltres, vós enforfoguiríeu
ells, elles, vostès enforfoguirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enforfoguit
tu hauries (hagueres) enforfoguit
ell, ella, vostè hauria (haguera) enforfoguit
nosaltres hauríem (haguérem) enforfoguit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enforfoguit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enforfoguit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enforfoguir

Mode subjuntiu

Present
jo enforfogueixi, enforfoguesca / enforfoguisca (val.), enforfoguesqui (bal.)
tu enforfogueixis, enforfoguesques / enforfoguisques (val.), enforfoguesquis (bal.)
ell, ella, vostè enforfogueixi, enforfoguesca / enforfoguisca (val.), enforfoguesqui (bal.)
nosaltres enforfoguim, enforfoguiguem (bal.)
vosaltres, vós enforfoguiu, enforfoguigueu (bal.)
ells, elles, vostès enforfogueixin, enforfoguesquen / enforfoguisquen (val.), enforfoguesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) enforfoguit
tu hagis (hages) enforfoguit
ell, ella, vostè hagi (haja) enforfoguit
nosaltres hàgim (hàgem) enforfoguit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enforfoguit
ells, elles, vostès hagin (hagen) enforfoguit
Imperfet
jo enforfoguís, enforfoguira (val.)
tu enforfoguissis, enforfoguires (val.), enforfoguisses
ell, ella, vostè enforfoguís, enforfoguira (val.)
nosaltres enforfoguíssim, enforfoguírem (val.), enforfoguíssem
vosaltres, vós enforfoguíssiu, enforfoguíreu (val.), enforfoguísseu
ells, elles, vostès enforfoguissin, enforfoguiren (val.), enforfoguissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enforfoguit
tu haguessis (hagueres) enforfoguit
ell, ella, vostè hagués (haguera) enforfoguit
nosaltres haguéssim (haguérem) enforfoguit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enforfoguit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enforfoguit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enforfoguir

Mode imperatiu

Present
tu enforfogueix, enforfoguix (val.)
ell, ella, vostè enforfogueixi, enforfoguesca / enforfoguisca (val.), enforfoguesqui (bal.)
nosaltres enforfoguim, enforfoguiguem (bal.)
vosaltres, vós enforfoguiu
ells, elles, vostès enforfogueixin, enforfoguesquen / enforfoguisquen (val.), enforfoguesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

enforfoguir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enforfoguir
Infinitiu compost haver enforfoguit
Gerundi enforfoguint
Gerundi compost havent enforfoguit
Participi enforfoguit, enforfoguida, enforfoguits, enforfoguides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.