Conjugació del verb «enforcar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enforcar

Mode indicatiu

Present
jo enforco (cent.), enforque (val.), enforc (bal.)
tu enforques
ell, ella, vostè enforca
nosaltres enforquem, enforcam (bal.)
vosaltres, vós enforqueu, enforcau (bal.)
ells, elles, vostès enforquen
Perfet
jo he enforcat
tu has enforcat
ell, ella, vostè ha enforcat
nosaltres hem enforcat
vosaltres, vós heu enforcat
ells, elles, vostès han enforcat
Imperfet
jo enforcava
tu enforcaves
ell, ella, vostè enforcava
nosaltres enforcàvem
vosaltres, vós enforcàveu
ells, elles, vostès enforcaven
Plusquamperfet
jo havia enforcat
tu havies enforcat
ell, ella, vostè havia enforcat
nosaltres havíem enforcat
vosaltres, vós havíeu enforcat
ells, elles, vostès havien enforcat
Passat simple
jo enforquí
tu enforcares
ell, ella, vostè enforcà
nosaltres enforcàrem
vosaltres, vós enforcàreu
ells, elles, vostès enforcaren
Passat perifràstic
jo vaig enforcar
tu vas (vares) enforcar
ell, ella, vostè va enforcar
nosaltres vam (vàrem) enforcar
vosaltres, vós vau (vàreu) enforcar
ells, elles, vostès van (varen) enforcar
Passat anterior
jo haguí enforcat
tu hagueres enforcat
ell, ella, vostè hagué enforcat
nosaltres haguérem enforcat
vosaltres, vós haguéreu enforcat
ells, elles, vostès hagueren enforcat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enforcat
tu vas haver enforcat
ell, ella, vostè va haver enforcat
nosaltres vam haver enforcat
vosaltres, vós vau haver enforcat
ells, elles, vostès van haver enforcat
Futur
jo enforcaré
tu enforcaràs
ell, ella, vostè enforcarà
nosaltres enforcarem
vosaltres, vós enforcareu
ells, elles, vostès enforcaran
Futur perfet
jo hauré enforcat
tu hauràs enforcat
ell, ella, vostè haurà enforcat
nosaltres haurem enforcat
vosaltres, vós haureu enforcat
ells, elles, vostès hauran enforcat
Condicional
jo enforcaria
tu enforcaries
ell, ella, vostè enforcaria
nosaltres enforcaríem
vosaltres, vós enforcaríeu
ells, elles, vostès enforcarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enforcat
tu hauries (hagueres) enforcat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enforcat
nosaltres hauríem (haguérem) enforcat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enforcat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enforcat

enforcar

Mode subjuntiu

Present
jo enforqui, enforque (val.)
tu enforquis, enforques (val.)
ell, ella, vostè enforqui, enforque (val.)
nosaltres enforquem
vosaltres, vós enforqueu
ells, elles, vostès enforquin, enforquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enforcat
tu hagis (hages) enforcat
ell, ella, vostè hagi (haja) enforcat
nosaltres hàgim (hàgem) enforcat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enforcat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enforcat
Imperfet
jo enforqués, enforcara (val.), enforcàs (val., bal.)
tu enforquessis, enforcares (val.), enforcassis (bal.), enforquesses, enforcasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enforqués, enforcara (val.), enforcàs (val., bal.)
nosaltres enforquéssim, enforcàrem (val.), enforcàssim (bal.), enforquéssem, enforcàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enforquéssiu, enforcàreu (val.), enforcàssiu (bal.), enforquésseu, enforcàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enforquessin, enforcaren (val.), enforcassin (bal.), enforquessen, enforcassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enforcat
tu haguessis (hagueres) enforcat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enforcat
nosaltres haguéssim (haguérem) enforcat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enforcat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enforcat

enforcar

Imperatiu

Present
tu enforca
ell, ella, vostè enforqui, enforque (val.)
nosaltres enforquem
vosaltres, vós enforqueu, enforcau (bal.)
ells, elles, vostès enforquin, enforquen (val.)

enforcar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enforcar
Infinitiu compost haver enforcat
Gerundi enforcant
Gerundi compost havent enforcat
Participi enforcat, enforcada, enforcats, enforcades