Conjugació del verb «enfitar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enfitar

Mode indicatiu

Present
jo enfito (cent.), enfite (val.), enfit (bal.)
tu enfites
ell, ella, vostè enfita
nosaltres enfitem, enfitam (bal.)
vosaltres, vós enfiteu, enfitau (bal.)
ells, elles, vostès enfiten
Perfet
jo he enfitat
tu has enfitat
ell, ella, vostè ha enfitat
nosaltres hem enfitat
vosaltres, vós heu enfitat
ells, elles, vostès han enfitat
Imperfet
jo enfitava
tu enfitaves
ell, ella, vostè enfitava
nosaltres enfitàvem
vosaltres, vós enfitàveu
ells, elles, vostès enfitaven
Plusquamperfet
jo havia enfitat
tu havies enfitat
ell, ella, vostè havia enfitat
nosaltres havíem enfitat
vosaltres, vós havíeu enfitat
ells, elles, vostès havien enfitat
Passat simple
jo enfití
tu enfitares
ell, ella, vostè enfità
nosaltres enfitàrem
vosaltres, vós enfitàreu
ells, elles, vostès enfitaren
Passat perifràstic
jo vaig enfitar
tu vas (vares) enfitar
ell, ella, vostè va enfitar
nosaltres vam (vàrem) enfitar
vosaltres, vós vau (vàreu) enfitar
ells, elles, vostès van (varen) enfitar
Passat anterior
jo haguí enfitat
tu hagueres enfitat
ell, ella, vostè hagué enfitat
nosaltres haguérem enfitat
vosaltres, vós haguéreu enfitat
ells, elles, vostès hagueren enfitat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enfitat
tu vas haver enfitat
ell, ella, vostè va haver enfitat
nosaltres vam haver enfitat
vosaltres, vós vau haver enfitat
ells, elles, vostès van haver enfitat
Futur
jo enfitaré
tu enfitaràs
ell, ella, vostè enfitarà
nosaltres enfitarem
vosaltres, vós enfitareu
ells, elles, vostès enfitaran
Futur perfet
jo hauré enfitat
tu hauràs enfitat
ell, ella, vostè haurà enfitat
nosaltres haurem enfitat
vosaltres, vós haureu enfitat
ells, elles, vostès hauran enfitat
Condicional
jo enfitaria
tu enfitaries
ell, ella, vostè enfitaria
nosaltres enfitaríem
vosaltres, vós enfitaríeu
ells, elles, vostès enfitarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enfitat
tu hauries (hagueres) enfitat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enfitat
nosaltres hauríem (haguérem) enfitat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enfitat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enfitat

enfitar

Mode subjuntiu

Present
jo enfiti, enfite (val.)
tu enfitis, enfites (val.)
ell, ella, vostè enfiti, enfite (val.)
nosaltres enfitem
vosaltres, vós enfiteu
ells, elles, vostès enfitin, enfiten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enfitat
tu hagis (hages) enfitat
ell, ella, vostè hagi (haja) enfitat
nosaltres hàgim (hàgem) enfitat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enfitat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enfitat
Imperfet
jo enfités, enfitara (val.), enfitàs (val., bal.)
tu enfitessis, enfitares (val.), enfitassis (bal.), enfitesses, enfitasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enfités, enfitara (val.), enfitàs (val., bal.)
nosaltres enfitéssim, enfitàrem (val.), enfitàssim (bal.), enfitéssem, enfitàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enfitéssiu, enfitàreu (val.), enfitàssiu (bal.), enfitésseu, enfitàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enfitessin, enfitaren (val.), enfitassin (bal.), enfitessen, enfitassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enfitat
tu haguessis (hagueres) enfitat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enfitat
nosaltres haguéssim (haguérem) enfitat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enfitat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enfitat

enfitar

Imperatiu

Present
tu enfita
ell, ella, vostè enfiti, enfite (val.)
nosaltres enfitem
vosaltres, vós enfiteu, enfitau (bal.)
ells, elles, vostès enfitin, enfiten (val.)

enfitar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enfitar
Infinitiu compost haver enfitat
Gerundi enfitant
Gerundi compost havent enfitat
Participi enfitat, enfitada, enfitats, enfitades