enferotgir-se
Mode indicatiu
Present
jo | enferotgeixo (cent.), enferotgesc (val., bal.), enferotgisc (val.) |
---|---|
tu | enferotgeixes, enferotgixes (val.) |
ell, ella, vostè | enferotgeix, enferotgix (val.) |
nosaltres | enferotgim |
vosaltres, vós | enferotgiu |
ells, elles, vostès | enferotgeixen, enferotgixen (val.) |
Perfet
jo | he enferotgit |
---|---|
tu | has enferotgit |
ell, ella, vostè | ha enferotgit |
nosaltres | hem enferotgit |
vosaltres, vós | heu enferotgit |
ells, elles, vostès | han enferotgit |
Imperfet
jo | enferotgia |
---|---|
tu | enferotgies |
ell, ella, vostè | enferotgia |
nosaltres | enferotgíem |
vosaltres, vós | enferotgíeu |
ells, elles, vostès | enferotgien |
Plusquamperfet
jo | havia enferotgit |
---|---|
tu | havies enferotgit |
ell, ella, vostè | havia enferotgit |
nosaltres | havíem enferotgit |
vosaltres, vós | havíeu enferotgit |
ells, elles, vostès | havien enferotgit |
Passat simple
jo | enferotgí |
---|---|
tu | enferotgires |
ell, ella, vostè | enferotgí |
nosaltres | enferotgírem |
vosaltres, vós | enferotgíreu |
ells, elles, vostès | enferotgiren |
Passat perifràstic
jo | vaig enferotgir |
---|---|
tu | vas (vares) enferotgir |
ell, ella, vostè | va enferotgir |
nosaltres | vam (vàrem) enferotgir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) enferotgir |
ells, elles, vostès | van (varen) enferotgir |
Passat anterior
jo | haguí enferotgit |
---|---|
tu | hagueres enferotgit |
ell, ella, vostè | hagué enferotgit |
nosaltres | haguérem enferotgit |
vosaltres, vós | haguéreu enferotgit |
ells, elles, vostès | hagueren enferotgit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver enferotgit |
---|---|
tu | vas haver enferotgit |
ell, ella, vostè | va haver enferotgit |
nosaltres | vam haver enferotgit |
vosaltres, vós | vau haver enferotgit |
ells, elles, vostès | van haver enferotgit |
Futur
jo | enferotgiré |
---|---|
tu | enferotgiràs |
ell, ella, vostè | enferotgirà |
nosaltres | enferotgirem |
vosaltres, vós | enferotgireu |
ells, elles, vostès | enferotgiran |
Futur perfet
jo | hauré enferotgit |
---|---|
tu | hauràs enferotgit |
ell, ella, vostè | haurà enferotgit |
nosaltres | haurem enferotgit |
vosaltres, vós | haureu enferotgit |
ells, elles, vostès | hauran enferotgit |
Condicional
jo | enferotgiria |
---|---|
tu | enferotgiries |
ell, ella, vostè | enferotgiria |
nosaltres | enferotgiríem |
vosaltres, vós | enferotgiríeu |
ells, elles, vostès | enferotgirien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) enferotgit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) enferotgit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) enferotgit |
nosaltres | hauríem (haguérem) enferotgit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) enferotgit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) enferotgit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enferotgir-se
Mode subjuntiu
Present
jo | enferotgeixi, enferotgesca / enferotgisca (val.), enferotgesqui (bal.) |
---|---|
tu | enferotgeixis, enferotgesques / enferotgisques (val.), enferotgesquis (bal.) |
ell, ella, vostè | enferotgeixi, enferotgesca / enferotgisca (val.), enferotgesqui (bal.) |
nosaltres | enferotgim, enferotgiguem (bal.) |
vosaltres, vós | enferotgiu, enferotgigueu (bal.) |
ells, elles, vostès | enferotgeixin, enferotgesquen / enferotgisquen (val.), enferotgesquin (bal.) |
Perfet
jo | hagi (haja) enferotgit |
---|---|
tu | hagis (hages) enferotgit |
ell, ella, vostè | hagi (haja) enferotgit |
nosaltres | hàgim (hàgem) enferotgit |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) enferotgit |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) enferotgit |
Imperfet
jo | enferotgís, enferotgira (val.) |
---|---|
tu | enferotgissis, enferotgires (val.), enferotgisses |
ell, ella, vostè | enferotgís, enferotgira (val.) |
nosaltres | enferotgíssim, enferotgírem (val.), enferotgíssem |
vosaltres, vós | enferotgíssiu, enferotgíreu (val.), enferotgísseu |
ells, elles, vostès | enferotgissin, enferotgiren (val.), enferotgissen |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) enferotgit |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) enferotgit |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) enferotgit |
nosaltres | haguéssim (haguérem) enferotgit |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) enferotgit |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) enferotgit |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enferotgir-se
Mode imperatiu
Present
tu | enferotgeix, enferotgix (val.) |
---|---|
ell, ella, vostè | enferotgeixi, enferotgesca / enferotgisca (val.), enferotgesqui (bal.) |
nosaltres | enferotgim, enferotgiguem (bal.) |
vosaltres, vós | enferotgiu |
ells, elles, vostès | enferotgeixin, enferotgesquen / enferotgisquen (val.), enferotgesquin (bal.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enferotgir-se
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | enferotgir-se |
---|---|
Infinitiu compost | haver enferotgit |
Gerundi | enferotgint |
Gerundi compost | havent enferotgit |
Participi | enferotgit, enferotgida, enferotgits, enferotgides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
enferotgir-se
- Tornar-se ferotge
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.