Conjugació del verb «enfelar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enfelar

Mode indicatiu

Present
jo enfelo (cent.), enfele (val.), enfel (bal.)
tu enfeles
ell, ella, vostè enfela
nosaltres enfelem, enfelam (bal.)
vosaltres, vós enfeleu, enfelau (bal.)
ells, elles, vostès enfelen
Perfet
jo he enfelat
tu has enfelat
ell, ella, vostè ha enfelat
nosaltres hem enfelat
vosaltres, vós heu enfelat
ells, elles, vostès han enfelat
Imperfet
jo enfelava
tu enfelaves
ell, ella, vostè enfelava
nosaltres enfelàvem
vosaltres, vós enfelàveu
ells, elles, vostès enfelaven
Plusquamperfet
jo havia enfelat
tu havies enfelat
ell, ella, vostè havia enfelat
nosaltres havíem enfelat
vosaltres, vós havíeu enfelat
ells, elles, vostès havien enfelat
Passat simple
jo enfelí
tu enfelares
ell, ella, vostè enfelà
nosaltres enfelàrem
vosaltres, vós enfelàreu
ells, elles, vostès enfelaren
Passat perifràstic
jo vaig enfelar
tu vas (vares) enfelar
ell, ella, vostè va enfelar
nosaltres vam (vàrem) enfelar
vosaltres, vós vau (vàreu) enfelar
ells, elles, vostès van (varen) enfelar
Passat anterior
jo haguí enfelat
tu hagueres enfelat
ell, ella, vostè hagué enfelat
nosaltres haguérem enfelat
vosaltres, vós haguéreu enfelat
ells, elles, vostès hagueren enfelat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enfelat
tu vas haver enfelat
ell, ella, vostè va haver enfelat
nosaltres vam haver enfelat
vosaltres, vós vau haver enfelat
ells, elles, vostès van haver enfelat
Futur
jo enfelaré
tu enfelaràs
ell, ella, vostè enfelarà
nosaltres enfelarem
vosaltres, vós enfelareu
ells, elles, vostès enfelaran
Futur perfet
jo hauré enfelat
tu hauràs enfelat
ell, ella, vostè haurà enfelat
nosaltres haurem enfelat
vosaltres, vós haureu enfelat
ells, elles, vostès hauran enfelat
Condicional
jo enfelaria
tu enfelaries
ell, ella, vostè enfelaria
nosaltres enfelaríem
vosaltres, vós enfelaríeu
ells, elles, vostès enfelarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enfelat
tu hauries (hagueres) enfelat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enfelat
nosaltres hauríem (haguérem) enfelat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enfelat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enfelat

enfelar

Mode subjuntiu

Present
jo enfeli, enfele (val.)
tu enfelis, enfeles (val.)
ell, ella, vostè enfeli, enfele (val.)
nosaltres enfelem
vosaltres, vós enfeleu
ells, elles, vostès enfelin, enfelen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enfelat
tu hagis (hages) enfelat
ell, ella, vostè hagi (haja) enfelat
nosaltres hàgim (hàgem) enfelat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enfelat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enfelat
Imperfet
jo enfelés, enfelara (val.), enfelàs (val., bal.)
tu enfelessis, enfelares (val.), enfelassis (bal.), enfelesses, enfelasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enfelés, enfelara (val.), enfelàs (val., bal.)
nosaltres enfeléssim, enfelàrem (val.), enfelàssim (bal.), enfeléssem, enfelàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enfeléssiu, enfelàreu (val.), enfelàssiu (bal.), enfelésseu, enfelàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enfelessin, enfelaren (val.), enfelassin (bal.), enfelessen, enfelassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enfelat
tu haguessis (hagueres) enfelat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enfelat
nosaltres haguéssim (haguérem) enfelat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enfelat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enfelat

enfelar

Imperatiu

Present
tu enfela
ell, ella, vostè enfeli, enfele (val.)
nosaltres enfelem
vosaltres, vós enfeleu, enfelau (bal.)
ells, elles, vostès enfelin, enfelen (val.)

enfelar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enfelar
Infinitiu compost haver enfelat
Gerundi enfelant
Gerundi compost havent enfelat
Participi enfelat, enfelada, enfelats, enfelades