Conjugació del verb «enfadar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enfadar

Mode indicatiu

Present
jo enfado (cent.), enfade (val.), enfad (bal.)
tu enfades
ell, ella, vostè enfada
nosaltres enfadem, enfadam (bal.)
vosaltres, vós enfadeu, enfadau (bal.)
ells, elles, vostès enfaden
Perfet
jo he enfadat
tu has enfadat
ell, ella, vostè ha enfadat
nosaltres hem enfadat
vosaltres, vós heu enfadat
ells, elles, vostès han enfadat
Imperfet
jo enfadava
tu enfadaves
ell, ella, vostè enfadava
nosaltres enfadàvem
vosaltres, vós enfadàveu
ells, elles, vostès enfadaven
Plusquamperfet
jo havia enfadat
tu havies enfadat
ell, ella, vostè havia enfadat
nosaltres havíem enfadat
vosaltres, vós havíeu enfadat
ells, elles, vostès havien enfadat
Passat simple
jo enfadí
tu enfadares
ell, ella, vostè enfadà
nosaltres enfadàrem
vosaltres, vós enfadàreu
ells, elles, vostès enfadaren
Passat perifràstic
jo vaig enfadar
tu vas (vares) enfadar
ell, ella, vostè va enfadar
nosaltres vam (vàrem) enfadar
vosaltres, vós vau (vàreu) enfadar
ells, elles, vostès van (varen) enfadar
Passat anterior
jo haguí enfadat
tu hagueres enfadat
ell, ella, vostè hagué enfadat
nosaltres haguérem enfadat
vosaltres, vós haguéreu enfadat
ells, elles, vostès hagueren enfadat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enfadat
tu vas haver enfadat
ell, ella, vostè va haver enfadat
nosaltres vam haver enfadat
vosaltres, vós vau haver enfadat
ells, elles, vostès van haver enfadat
Futur
jo enfadaré
tu enfadaràs
ell, ella, vostè enfadarà
nosaltres enfadarem
vosaltres, vós enfadareu
ells, elles, vostès enfadaran
Futur perfet
jo hauré enfadat
tu hauràs enfadat
ell, ella, vostè haurà enfadat
nosaltres haurem enfadat
vosaltres, vós haureu enfadat
ells, elles, vostès hauran enfadat
Condicional
jo enfadaria
tu enfadaries
ell, ella, vostè enfadaria
nosaltres enfadaríem
vosaltres, vós enfadaríeu
ells, elles, vostès enfadarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enfadat
tu hauries (hagueres) enfadat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enfadat
nosaltres hauríem (haguérem) enfadat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enfadat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enfadat

enfadar

Mode subjuntiu

Present
jo enfadi, enfade (val.)
tu enfadis, enfades (val.)
ell, ella, vostè enfadi, enfade (val.)
nosaltres enfadem
vosaltres, vós enfadeu
ells, elles, vostès enfadin, enfaden (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enfadat
tu hagis (hages) enfadat
ell, ella, vostè hagi (haja) enfadat
nosaltres hàgim (hàgem) enfadat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enfadat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enfadat
Imperfet
jo enfadés, enfadara (val.), enfadàs (val., bal.)
tu enfadessis, enfadares (val.), enfadassis (bal.), enfadesses, enfadasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enfadés, enfadara (val.), enfadàs (val., bal.)
nosaltres enfadéssim, enfadàrem (val.), enfadàssim (bal.), enfadéssem, enfadàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enfadéssiu, enfadàreu (val.), enfadàssiu (bal.), enfadésseu, enfadàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enfadessin, enfadaren (val.), enfadassin (bal.), enfadessen, enfadassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enfadat
tu haguessis (hagueres) enfadat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enfadat
nosaltres haguéssim (haguérem) enfadat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enfadat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enfadat

enfadar

Imperatiu

Present
tu enfada
ell, ella, vostè enfadi, enfade (val.)
nosaltres enfadem
vosaltres, vós enfadeu, enfadau (bal.)
ells, elles, vostès enfadin, enfaden (val.)

enfadar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enfadar
Infinitiu compost haver enfadat
Gerundi enfadant
Gerundi compost havent enfadat
Participi enfadat, enfadada, enfadats, enfadades