Conjugació del verb «encular»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encular

Mode indicatiu

Present
jo enculo (cent.), encule (val.), encul (bal.)
tu encules
ell, ella, vostè encula
nosaltres enculem, enculam (bal.)
vosaltres, vós enculeu, enculau (bal.)
ells, elles, vostès enculen
Perfet
jo he enculat
tu has enculat
ell, ella, vostè ha enculat
nosaltres hem enculat
vosaltres, vós heu enculat
ells, elles, vostès han enculat
Imperfet
jo enculava
tu enculaves
ell, ella, vostè enculava
nosaltres enculàvem
vosaltres, vós enculàveu
ells, elles, vostès enculaven
Plusquamperfet
jo havia enculat
tu havies enculat
ell, ella, vostè havia enculat
nosaltres havíem enculat
vosaltres, vós havíeu enculat
ells, elles, vostès havien enculat
Passat simple
jo enculí
tu enculares
ell, ella, vostè enculà
nosaltres enculàrem
vosaltres, vós enculàreu
ells, elles, vostès encularen
Passat perifràstic
jo vaig encular
tu vas (vares) encular
ell, ella, vostè va encular
nosaltres vam (vàrem) encular
vosaltres, vós vau (vàreu) encular
ells, elles, vostès van (varen) encular
Passat anterior
jo haguí enculat
tu hagueres enculat
ell, ella, vostè hagué enculat
nosaltres haguérem enculat
vosaltres, vós haguéreu enculat
ells, elles, vostès hagueren enculat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enculat
tu vas haver enculat
ell, ella, vostè va haver enculat
nosaltres vam haver enculat
vosaltres, vós vau haver enculat
ells, elles, vostès van haver enculat
Futur
jo encularé
tu encularàs
ell, ella, vostè encularà
nosaltres encularem
vosaltres, vós enculareu
ells, elles, vostès encularan
Futur perfet
jo hauré enculat
tu hauràs enculat
ell, ella, vostè haurà enculat
nosaltres haurem enculat
vosaltres, vós haureu enculat
ells, elles, vostès hauran enculat
Condicional
jo encularia
tu encularies
ell, ella, vostè encularia
nosaltres encularíem
vosaltres, vós encularíeu
ells, elles, vostès encularien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enculat
tu hauries (hagueres) enculat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enculat
nosaltres hauríem (haguérem) enculat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enculat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enculat

encular

Mode subjuntiu

Present
jo enculi, encule (val.)
tu enculis, encules (val.)
ell, ella, vostè enculi, encule (val.)
nosaltres enculem
vosaltres, vós enculeu
ells, elles, vostès enculin, enculen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enculat
tu hagis (hages) enculat
ell, ella, vostè hagi (haja) enculat
nosaltres hàgim (hàgem) enculat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enculat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enculat
Imperfet
jo enculés, enculara (val.), enculàs (val., bal.)
tu enculessis, enculares (val.), enculassis (bal.), enculesses, enculasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enculés, enculara (val.), enculàs (val., bal.)
nosaltres enculéssim, enculàrem (val.), enculàssim (bal.), enculéssem, enculàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enculéssiu, enculàreu (val.), enculàssiu (bal.), enculésseu, enculàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enculessin, encularen (val.), enculassin (bal.), enculessen, enculassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enculat
tu haguessis (hagueres) enculat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enculat
nosaltres haguéssim (haguérem) enculat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enculat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enculat

encular

Imperatiu

Present
tu encula
ell, ella, vostè enculi, encule (val.)
nosaltres enculem
vosaltres, vós enculeu, enculau (bal.)
ells, elles, vostès enculin, enculen (val.)

encular

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encular
Infinitiu compost haver enculat
Gerundi enculant
Gerundi compost havent enculat
Participi enculat, enculada, enculats, enculades