Conjugació del verb «encubar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encubar

Mode indicatiu

Present
jo encubo (cent.), encube (val.), encub (bal.)
tu encubes
ell, ella, vostè encuba
nosaltres encubem, encubam (bal.)
vosaltres, vós encubeu, encubau (bal.)
ells, elles, vostès encuben
Perfet
jo he encubat
tu has encubat
ell, ella, vostè ha encubat
nosaltres hem encubat
vosaltres, vós heu encubat
ells, elles, vostès han encubat
Imperfet
jo encubava
tu encubaves
ell, ella, vostè encubava
nosaltres encubàvem
vosaltres, vós encubàveu
ells, elles, vostès encubaven
Plusquamperfet
jo havia encubat
tu havies encubat
ell, ella, vostè havia encubat
nosaltres havíem encubat
vosaltres, vós havíeu encubat
ells, elles, vostès havien encubat
Passat simple
jo encubí
tu encubares
ell, ella, vostè encubà
nosaltres encubàrem
vosaltres, vós encubàreu
ells, elles, vostès encubaren
Passat perifràstic
jo vaig encubar
tu vas (vares) encubar
ell, ella, vostè va encubar
nosaltres vam (vàrem) encubar
vosaltres, vós vau (vàreu) encubar
ells, elles, vostès van (varen) encubar
Passat anterior
jo haguí encubat
tu hagueres encubat
ell, ella, vostè hagué encubat
nosaltres haguérem encubat
vosaltres, vós haguéreu encubat
ells, elles, vostès hagueren encubat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encubat
tu vas haver encubat
ell, ella, vostè va haver encubat
nosaltres vam haver encubat
vosaltres, vós vau haver encubat
ells, elles, vostès van haver encubat
Futur
jo encubaré
tu encubaràs
ell, ella, vostè encubarà
nosaltres encubarem
vosaltres, vós encubareu
ells, elles, vostès encubaran
Futur perfet
jo hauré encubat
tu hauràs encubat
ell, ella, vostè haurà encubat
nosaltres haurem encubat
vosaltres, vós haureu encubat
ells, elles, vostès hauran encubat
Condicional
jo encubaria
tu encubaries
ell, ella, vostè encubaria
nosaltres encubaríem
vosaltres, vós encubaríeu
ells, elles, vostès encubarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encubat
tu hauries (hagueres) encubat
ell, ella, vostè hauria (haguera) encubat
nosaltres hauríem (haguérem) encubat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encubat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encubat

encubar

Mode subjuntiu

Present
jo encubi, encube (val.)
tu encubis, encubes (val.)
ell, ella, vostè encubi, encube (val.)
nosaltres encubem
vosaltres, vós encubeu
ells, elles, vostès encubin, encuben (val.)
Perfet
jo hagi (haja) encubat
tu hagis (hages) encubat
ell, ella, vostè hagi (haja) encubat
nosaltres hàgim (hàgem) encubat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encubat
ells, elles, vostès hagin (hagen) encubat
Imperfet
jo encubés, encubara (val.), encubàs (val., bal.)
tu encubessis, encubares (val.), encubassis (bal.), encubesses, encubasses (val., bal.)
ell, ella, vostè encubés, encubara (val.), encubàs (val., bal.)
nosaltres encubéssim, encubàrem (val.), encubàssim (bal.), encubéssem, encubàssem (val., bal.)
vosaltres, vós encubéssiu, encubàreu (val.), encubàssiu (bal.), encubésseu, encubàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès encubessin, encubaren (val.), encubassin (bal.), encubessen, encubassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encubat
tu haguessis (hagueres) encubat
ell, ella, vostè hagués (haguera) encubat
nosaltres haguéssim (haguérem) encubat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encubat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encubat

encubar

Imperatiu

Present
tu encuba
ell, ella, vostè encubi, encube (val.)
nosaltres encubem
vosaltres, vós encubeu, encubau (bal.)
ells, elles, vostès encubin, encuben (val.)

encubar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encubar
Infinitiu compost haver encubat
Gerundi encubant
Gerundi compost havent encubat
Participi encubat, encubada, encubats, encubades