encomanar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| encomano (cent.), encomane (val.), encoman (bal.) |
| encomanes |
| encomana |
| encomanem, encomanam (bal.) |
| encomaneu, encomanau (bal.) |
| encomanen |
Perfet
| he encomanat |
| has encomanat |
| ha encomanat |
| hem encomanat |
| heu encomanat |
| han encomanat |
Imperfet
| encomanava |
| encomanaves |
| encomanava |
| encomanàvem |
| encomanàveu |
| encomanaven |
Plusquamperfet
| havia encomanat |
| havies encomanat |
| havia encomanat |
| havíem encomanat |
| havíeu encomanat |
| havien encomanat |
Passat simple
| encomaní |
| encomanares |
| encomanà |
| encomanàrem |
| encomanàreu |
| encomanaren |
Passat perifràstic
| vaig encomanar |
| vas (vares) encomanar |
| va encomanar |
| vam (vàrem) encomanar |
| vau (vàreu) encomanar |
| van (varen) encomanar |
Passat anterior
| haguí encomanat |
| hagueres encomanat |
| hagué encomanat |
| haguérem encomanat |
| haguéreu encomanat |
| hagueren encomanat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver encomanat |
| vas haver encomanat |
| va haver encomanat |
| vam haver encomanat |
| vau haver encomanat |
| van haver encomanat |
Futur
| encomanaré |
| encomanaràs |
| encomanarà |
| encomanarem |
| encomanareu |
| encomanaran |
Futur perfet
| hauré encomanat |
| hauràs encomanat |
| haurà encomanat |
| haurem encomanat |
| haureu encomanat |
| hauran encomanat |
Condicional
| encomanaria |
| encomanaries |
| encomanaria |
| encomanaríem |
| encomanaríeu |
| encomanarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) encomanat |
| hauries (hagueres) encomanat |
| hauria (haguera) encomanat |
| hauríem (haguérem) encomanat |
| hauríeu (haguéreu) encomanat |
| haurien (hagueren) encomanat |
Mode subjuntiu
Present
| encomani, encomane (val.) |
| encomanis, encomanes (val.) |
| encomani, encomane (val.) |
| encomanem |
| encomaneu |
| encomanin, encomanen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) encomanat |
| hagis (hages) encomanat |
| hagi (haja) encomanat |
| hàgim (hàgem) encomanat |
| hàgiu (hàgeu) encomanat |
| hagin (hagen) encomanat |
Imperfet
| encomanés, encomanara (val.), encomanàs (val., bal.) |
| encomanessis, encomanares (val.), encomanassis (bal.), encomanesses, encomanasses (val., bal.) |
| encomanés, encomanara (val.), encomanàs (val., bal.) |
| encomanéssim, encomanàrem (val.), encomanàssim (bal.), encomanéssem, encomanàssem (val., bal.) |
| encomanéssiu, encomanàreu (val.), encomanàssiu (bal.), encomanésseu, encomanàsseu (val., bal.) |
| encomanessin, encomanaren (val.), encomanassin (bal.), encomanessen, encomanassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) encomanat |
| haguessis (hagueres) encomanat |
| hagués (haguera) encomanat |
| haguéssim (haguérem) encomanat |
| haguéssiu (haguéreu) encomanat |
| haguessin (hagueren) encomanat |
Mode imperatiu
Present
| encomana |
| encomani, encomane (val.) |
| encomanem |
| encomaneu, encomanau (bal.) |
| encomanin, encomanen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | encomanar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver encomanat |
| Gerundi | encomanant |
| Gerundi compost | havent encomanat |
| Participi | encomanat , encomanada , encomanats , encomanades |
Definició
- Confiar una responsabilitat a algú.
- El pare m'ha encomanat que vagi a compar el pa.
- infectar
- El nen tenia la grip i ens l'ha encomanat.
- Posar-se sota la tutela d'algú.
- M'encomano a vostè perquè m'ajudi a solucionar aquest problema.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017