encolomar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| encolomo (cent.), encolome (val.), encolom (bal.) |
| encolomes |
| encoloma |
| encolomem, encolomam (bal.) |
| encolomeu, encolomau (bal.) |
| encolomen |
Perfet
| he encolomat |
| has encolomat |
| ha encolomat |
| hem encolomat |
| heu encolomat |
| han encolomat |
Imperfet
| encolomava |
| encolomaves |
| encolomava |
| encolomàvem |
| encolomàveu |
| encolomaven |
Plusquamperfet
| havia encolomat |
| havies encolomat |
| havia encolomat |
| havíem encolomat |
| havíeu encolomat |
| havien encolomat |
Passat simple
| encolomí |
| encolomares |
| encolomà |
| encolomàrem |
| encolomàreu |
| encolomaren |
Passat perifràstic
| vaig encolomar |
| vas (vares) encolomar |
| va encolomar |
| vam (vàrem) encolomar |
| vau (vàreu) encolomar |
| van (varen) encolomar |
Passat anterior
| haguí encolomat |
| hagueres encolomat |
| hagué encolomat |
| haguérem encolomat |
| haguéreu encolomat |
| hagueren encolomat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver encolomat |
| vas haver encolomat |
| va haver encolomat |
| vam haver encolomat |
| vau haver encolomat |
| van haver encolomat |
Futur
| encolomaré |
| encolomaràs |
| encolomarà |
| encolomarem |
| encolomareu |
| encolomaran |
Futur perfet
| hauré encolomat |
| hauràs encolomat |
| haurà encolomat |
| haurem encolomat |
| haureu encolomat |
| hauran encolomat |
Condicional
| encolomaria |
| encolomaries |
| encolomaria |
| encolomaríem |
| encolomaríeu |
| encolomarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) encolomat |
| hauries (hagueres) encolomat |
| hauria (haguera) encolomat |
| hauríem (haguérem) encolomat |
| hauríeu (haguéreu) encolomat |
| haurien (hagueren) encolomat |
Mode subjuntiu
Present
| encolomi, encolome (val.) |
| encolomis, encolomes (val.) |
| encolomi, encolome (val.) |
| encolomem |
| encolomeu |
| encolomin, encolomen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) encolomat |
| hagis (hages) encolomat |
| hagi (haja) encolomat |
| hàgim (hàgem) encolomat |
| hàgiu (hàgeu) encolomat |
| hagin (hagen) encolomat |
Imperfet
| encolomés, encolomara (val.), encolomàs (val., bal.) |
| encolomessis, encolomares (val.), encolomassis (bal.), encolomesses, encolomasses (val., bal.) |
| encolomés, encolomara (val.), encolomàs (val., bal.) |
| encoloméssim, encolomàrem (val.), encolomàssim (bal.), encoloméssem, encolomàssem (val., bal.) |
| encoloméssiu, encolomàreu (val.), encolomàssiu (bal.), encolomésseu, encolomàsseu (val., bal.) |
| encolomessin, encolomaren (val.), encolomassin (bal.), encolomessen, encolomassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) encolomat |
| haguessis (hagueres) encolomat |
| hagués (haguera) encolomat |
| haguéssim (haguérem) encolomat |
| haguéssiu (haguéreu) encolomat |
| haguessin (hagueren) encolomat |
Mode imperatiu
Present
| encoloma |
| encolomi, encolome (val.) |
| encolomem |
| encolomeu, encolomau (bal.) |
| encolomin, encolomen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | encolomar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver encolomat |
| Gerundi | encolomant |
| Gerundi compost | havent encolomat |
| Participi | encolomat , encolomada , encolomats , encolomades |
Definició
- Passar una tasca o responsabilitat desagradable a algú.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017