Conjugació del verb «encolar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encolar

Mode indicatiu

Present
jo encolo (cent.), encole (val.), encol (bal.)
tu encoles
ell, ella, vostè encola
nosaltres encolem, encolam (bal.)
vosaltres, vós encoleu, encolau (bal.)
ells, elles, vostès encolen
Perfet
jo he encolat
tu has encolat
ell, ella, vostè ha encolat
nosaltres hem encolat
vosaltres, vós heu encolat
ells, elles, vostès han encolat
Imperfet
jo encolava
tu encolaves
ell, ella, vostè encolava
nosaltres encolàvem
vosaltres, vós encolàveu
ells, elles, vostès encolaven
Plusquamperfet
jo havia encolat
tu havies encolat
ell, ella, vostè havia encolat
nosaltres havíem encolat
vosaltres, vós havíeu encolat
ells, elles, vostès havien encolat
Passat simple
jo encolí
tu encolares
ell, ella, vostè encolà
nosaltres encolàrem
vosaltres, vós encolàreu
ells, elles, vostès encolaren
Passat perifràstic
jo vaig encolar
tu vas (vares) encolar
ell, ella, vostè va encolar
nosaltres vam (vàrem) encolar
vosaltres, vós vau (vàreu) encolar
ells, elles, vostès van (varen) encolar
Passat anterior
jo haguí encolat
tu hagueres encolat
ell, ella, vostè hagué encolat
nosaltres haguérem encolat
vosaltres, vós haguéreu encolat
ells, elles, vostès hagueren encolat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encolat
tu vas haver encolat
ell, ella, vostè va haver encolat
nosaltres vam haver encolat
vosaltres, vós vau haver encolat
ells, elles, vostès van haver encolat
Futur
jo encolaré
tu encolaràs
ell, ella, vostè encolarà
nosaltres encolarem
vosaltres, vós encolareu
ells, elles, vostès encolaran
Futur perfet
jo hauré encolat
tu hauràs encolat
ell, ella, vostè haurà encolat
nosaltres haurem encolat
vosaltres, vós haureu encolat
ells, elles, vostès hauran encolat
Condicional
jo encolaria
tu encolaries
ell, ella, vostè encolaria
nosaltres encolaríem
vosaltres, vós encolaríeu
ells, elles, vostès encolarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encolat
tu hauries (hagueres) encolat
ell, ella, vostè hauria (haguera) encolat
nosaltres hauríem (haguérem) encolat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encolat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encolat

encolar

Mode subjuntiu

Present
jo encoli, encole (val.)
tu encolis, encoles (val.)
ell, ella, vostè encoli, encole (val.)
nosaltres encolem
vosaltres, vós encoleu
ells, elles, vostès encolin, encolen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) encolat
tu hagis (hages) encolat
ell, ella, vostè hagi (haja) encolat
nosaltres hàgim (hàgem) encolat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encolat
ells, elles, vostès hagin (hagen) encolat
Imperfet
jo encolés, encolara (val.), encolàs (val., bal.)
tu encolessis, encolares (val.), encolassis (bal.), encolesses, encolasses (val., bal.)
ell, ella, vostè encolés, encolara (val.), encolàs (val., bal.)
nosaltres encoléssim, encolàrem (val.), encolàssim (bal.), encoléssem, encolàssem (val., bal.)
vosaltres, vós encoléssiu, encolàreu (val.), encolàssiu (bal.), encolésseu, encolàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès encolessin, encolaren (val.), encolassin (bal.), encolessen, encolassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encolat
tu haguessis (hagueres) encolat
ell, ella, vostè hagués (haguera) encolat
nosaltres haguéssim (haguérem) encolat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encolat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encolat

encolar

Imperatiu

Present
tu encola
ell, ella, vostè encoli, encole (val.)
nosaltres encolem
vosaltres, vós encoleu, encolau (bal.)
ells, elles, vostès encolin, encolen (val.)

encolar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encolar
Infinitiu compost haver encolat
Gerundi encolant
Gerundi compost havent encolat
Participi encolat, encolada, encolats, encolades