Conjugació del verb «encertar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encertar

Mode indicatiu

Present
jo encerto (cent.), encerte (val.), encert (bal.)
tu encertes
ell, ella, vostè encerta
nosaltres encertem, encertam (bal.)
vosaltres, vós encerteu, encertau (bal.)
ells, elles, vostès encerten
Perfet
jo he encertat
tu has encertat
ell, ella, vostè ha encertat
nosaltres hem encertat
vosaltres, vós heu encertat
ells, elles, vostès han encertat
Imperfet
jo encertava
tu encertaves
ell, ella, vostè encertava
nosaltres encertàvem
vosaltres, vós encertàveu
ells, elles, vostès encertaven
Plusquamperfet
jo havia encertat
tu havies encertat
ell, ella, vostè havia encertat
nosaltres havíem encertat
vosaltres, vós havíeu encertat
ells, elles, vostès havien encertat
Passat simple
jo encertí
tu encertares
ell, ella, vostè encertà
nosaltres encertàrem
vosaltres, vós encertàreu
ells, elles, vostès encertaren
Passat perifràstic
jo vaig encertar
tu vas (vares) encertar
ell, ella, vostè va encertar
nosaltres vam (vàrem) encertar
vosaltres, vós vau (vàreu) encertar
ells, elles, vostès van (varen) encertar
Passat anterior
jo haguí encertat
tu hagueres encertat
ell, ella, vostè hagué encertat
nosaltres haguérem encertat
vosaltres, vós haguéreu encertat
ells, elles, vostès hagueren encertat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encertat
tu vas haver encertat
ell, ella, vostè va haver encertat
nosaltres vam haver encertat
vosaltres, vós vau haver encertat
ells, elles, vostès van haver encertat
Futur
jo encertaré
tu encertaràs
ell, ella, vostè encertarà
nosaltres encertarem
vosaltres, vós encertareu
ells, elles, vostès encertaran
Futur perfet
jo hauré encertat
tu hauràs encertat
ell, ella, vostè haurà encertat
nosaltres haurem encertat
vosaltres, vós haureu encertat
ells, elles, vostès hauran encertat
Condicional
jo encertaria
tu encertaries
ell, ella, vostè encertaria
nosaltres encertaríem
vosaltres, vós encertaríeu
ells, elles, vostès encertarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encertat
tu hauries (hagueres) encertat
ell, ella, vostè hauria (haguera) encertat
nosaltres hauríem (haguérem) encertat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encertat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encertat

encertar

Mode subjuntiu

Present
jo encerti, encerte (val.)
tu encertis, encertes (val.)
ell, ella, vostè encerti, encerte (val.)
nosaltres encertem
vosaltres, vós encerteu
ells, elles, vostès encertin, encerten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) encertat
tu hagis (hages) encertat
ell, ella, vostè hagi (haja) encertat
nosaltres hàgim (hàgem) encertat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encertat
ells, elles, vostès hagin (hagen) encertat
Imperfet
jo encertés, encertara (val.), encertàs (val., bal.)
tu encertessis, encertares (val.), encertassis (bal.), encertesses, encertasses (val., bal.)
ell, ella, vostè encertés, encertara (val.), encertàs (val., bal.)
nosaltres encertéssim, encertàrem (val.), encertàssim (bal.), encertéssem, encertàssem (val., bal.)
vosaltres, vós encertéssiu, encertàreu (val.), encertàssiu (bal.), encertésseu, encertàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès encertessin, encertaren (val.), encertassin (bal.), encertessen, encertassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encertat
tu haguessis (hagueres) encertat
ell, ella, vostè hagués (haguera) encertat
nosaltres haguéssim (haguérem) encertat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encertat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encertat

encertar

Imperatiu

Present
tu encerta
ell, ella, vostè encerti, encerte (val.)
nosaltres encertem
vosaltres, vós encerteu, encertau (bal.)
ells, elles, vostès encertin, encerten (val.)

encertar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encertar
Infinitiu compost haver encertat
Gerundi encertant
Gerundi compost havent encertat
Participi encertat, encertada, encertats, encertades