Conjugació del verb «encelar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encelar

Mode indicatiu

Present
jo encelo (cent.), encele (val.), encel (bal.)
tu enceles
ell, ella, vostè encela
nosaltres encelem, encelam (bal.)
vosaltres, vós enceleu, encelau (bal.)
ells, elles, vostès encelen
Perfet
jo he encelat
tu has encelat
ell, ella, vostè ha encelat
nosaltres hem encelat
vosaltres, vós heu encelat
ells, elles, vostès han encelat
Imperfet
jo encelava
tu encelaves
ell, ella, vostè encelava
nosaltres encelàvem
vosaltres, vós encelàveu
ells, elles, vostès encelaven
Plusquamperfet
jo havia encelat
tu havies encelat
ell, ella, vostè havia encelat
nosaltres havíem encelat
vosaltres, vós havíeu encelat
ells, elles, vostès havien encelat
Passat simple
jo encelí
tu encelares
ell, ella, vostè encelà
nosaltres encelàrem
vosaltres, vós encelàreu
ells, elles, vostès encelaren
Passat perifràstic
jo vaig encelar
tu vas (vares) encelar
ell, ella, vostè va encelar
nosaltres vam (vàrem) encelar
vosaltres, vós vau (vàreu) encelar
ells, elles, vostès van (varen) encelar
Passat anterior
jo haguí encelat
tu hagueres encelat
ell, ella, vostè hagué encelat
nosaltres haguérem encelat
vosaltres, vós haguéreu encelat
ells, elles, vostès hagueren encelat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encelat
tu vas haver encelat
ell, ella, vostè va haver encelat
nosaltres vam haver encelat
vosaltres, vós vau haver encelat
ells, elles, vostès van haver encelat
Futur
jo encelaré
tu encelaràs
ell, ella, vostè encelarà
nosaltres encelarem
vosaltres, vós encelareu
ells, elles, vostès encelaran
Futur perfet
jo hauré encelat
tu hauràs encelat
ell, ella, vostè haurà encelat
nosaltres haurem encelat
vosaltres, vós haureu encelat
ells, elles, vostès hauran encelat
Condicional
jo encelaria
tu encelaries
ell, ella, vostè encelaria
nosaltres encelaríem
vosaltres, vós encelaríeu
ells, elles, vostès encelarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encelat
tu hauries (hagueres) encelat
ell, ella, vostè hauria (haguera) encelat
nosaltres hauríem (haguérem) encelat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encelat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encelat

encelar

Mode subjuntiu

Present
jo enceli, encele (val.)
tu encelis, enceles (val.)
ell, ella, vostè enceli, encele (val.)
nosaltres encelem
vosaltres, vós enceleu
ells, elles, vostès encelin, encelen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) encelat
tu hagis (hages) encelat
ell, ella, vostè hagi (haja) encelat
nosaltres hàgim (hàgem) encelat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encelat
ells, elles, vostès hagin (hagen) encelat
Imperfet
jo encelés, encelara (val.), encelàs (val., bal.)
tu encelessis, encelares (val.), encelassis (bal.), encelesses, encelasses (val., bal.)
ell, ella, vostè encelés, encelara (val.), encelàs (val., bal.)
nosaltres enceléssim, encelàrem (val.), encelàssim (bal.), enceléssem, encelàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enceléssiu, encelàreu (val.), encelàssiu (bal.), encelésseu, encelàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès encelessin, encelaren (val.), encelassin (bal.), encelessen, encelassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encelat
tu haguessis (hagueres) encelat
ell, ella, vostè hagués (haguera) encelat
nosaltres haguéssim (haguérem) encelat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encelat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encelat

encelar

Imperatiu

Present
tu encela
ell, ella, vostè enceli, encele (val.)
nosaltres encelem
vosaltres, vós enceleu, encelau (bal.)
ells, elles, vostès encelin, encelen (val.)

encelar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encelar
Infinitiu compost haver encelat
Gerundi encelant
Gerundi compost havent encelat
Participi encelat, encelada, encelats, encelades