encavallar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| encavallo (cent.), encavalle (val.), encavall (bal.) |
| encavalles |
| encavalla |
| encavallem, encavallam (bal.) |
| encavalleu, encavallau (bal.) |
| encavallen |
Perfet
| he encavallat |
| has encavallat |
| ha encavallat |
| hem encavallat |
| heu encavallat |
| han encavallat |
Imperfet
| encavallava |
| encavallaves |
| encavallava |
| encavallàvem |
| encavallàveu |
| encavallaven |
Plusquamperfet
| havia encavallat |
| havies encavallat |
| havia encavallat |
| havíem encavallat |
| havíeu encavallat |
| havien encavallat |
Passat simple
| encavallí |
| encavallares |
| encavallà |
| encavallàrem |
| encavallàreu |
| encavallaren |
Passat perifràstic
| vaig encavallar |
| vas (vares) encavallar |
| va encavallar |
| vam (vàrem) encavallar |
| vau (vàreu) encavallar |
| van (varen) encavallar |
Passat anterior
| haguí encavallat |
| hagueres encavallat |
| hagué encavallat |
| haguérem encavallat |
| haguéreu encavallat |
| hagueren encavallat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver encavallat |
| vas haver encavallat |
| va haver encavallat |
| vam haver encavallat |
| vau haver encavallat |
| van haver encavallat |
Futur
| encavallaré |
| encavallaràs |
| encavallarà |
| encavallarem |
| encavallareu |
| encavallaran |
Futur perfet
| hauré encavallat |
| hauràs encavallat |
| haurà encavallat |
| haurem encavallat |
| haureu encavallat |
| hauran encavallat |
Condicional
| encavallaria |
| encavallaries |
| encavallaria |
| encavallaríem |
| encavallaríeu |
| encavallarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) encavallat |
| hauries (hagueres) encavallat |
| hauria (haguera) encavallat |
| hauríem (haguérem) encavallat |
| hauríeu (haguéreu) encavallat |
| haurien (hagueren) encavallat |
Mode subjuntiu
Present
| encavalli, encavalle (val.) |
| encavallis, encavalles (val.) |
| encavalli, encavalle (val.) |
| encavallem |
| encavalleu |
| encavallin, encavallen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) encavallat |
| hagis (hages) encavallat |
| hagi (haja) encavallat |
| hàgim (hàgem) encavallat |
| hàgiu (hàgeu) encavallat |
| hagin (hagen) encavallat |
Imperfet
| encavallés, encavallara (val.), encavallàs (val., bal.) |
| encavallessis, encavallares (val.), encavallassis (bal.), encavallesses, encavallasses (val., bal.) |
| encavallés, encavallara (val.), encavallàs (val., bal.) |
| encavalléssim, encavallàrem (val.), encavallàssim (bal.), encavalléssem, encavallàssem (val., bal.) |
| encavalléssiu, encavallàreu (val.), encavallàssiu (bal.), encavallésseu, encavallàsseu (val., bal.) |
| encavallessin, encavallaren (val.), encavallassin (bal.), encavallessen, encavallassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) encavallat |
| haguessis (hagueres) encavallat |
| hagués (haguera) encavallat |
| haguéssim (haguérem) encavallat |
| haguéssiu (haguéreu) encavallat |
| haguessin (hagueren) encavallat |
Mode imperatiu
Present
| encavalla |
| encavalli, encavalle (val.) |
| encavallem |
| encavalleu, encavallau (bal.) |
| encavallin, encavallen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | encavallar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver encavallat |
| Gerundi | encavallant |
| Gerundi compost | havent encavallat |
| Participi | encavallat , encavallada , encavallats , encavallades |
Definició
- Encavalcar, posar a cavall
- Sobreposar-se parcialment dues coses en un rengle.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017