Conjugació del verb «encartar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encartar

Mode indicatiu

Present
jo encarto (cent.), encarte (val.), encart (bal.)
tu encartes
ell, ella, vostè encarta
nosaltres encartem, encartam (bal.)
vosaltres, vós encarteu, encartau (bal.)
ells, elles, vostès encarten
Perfet
jo he encartat
tu has encartat
ell, ella, vostè ha encartat
nosaltres hem encartat
vosaltres, vós heu encartat
ells, elles, vostès han encartat
Imperfet
jo encartava
tu encartaves
ell, ella, vostè encartava
nosaltres encartàvem
vosaltres, vós encartàveu
ells, elles, vostès encartaven
Plusquamperfet
jo havia encartat
tu havies encartat
ell, ella, vostè havia encartat
nosaltres havíem encartat
vosaltres, vós havíeu encartat
ells, elles, vostès havien encartat
Passat simple
jo encartí
tu encartares
ell, ella, vostè encartà
nosaltres encartàrem
vosaltres, vós encartàreu
ells, elles, vostès encartaren
Passat perifràstic
jo vaig encartar
tu vas (vares) encartar
ell, ella, vostè va encartar
nosaltres vam (vàrem) encartar
vosaltres, vós vau (vàreu) encartar
ells, elles, vostès van (varen) encartar
Passat anterior
jo haguí encartat
tu hagueres encartat
ell, ella, vostè hagué encartat
nosaltres haguérem encartat
vosaltres, vós haguéreu encartat
ells, elles, vostès hagueren encartat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encartat
tu vas haver encartat
ell, ella, vostè va haver encartat
nosaltres vam haver encartat
vosaltres, vós vau haver encartat
ells, elles, vostès van haver encartat
Futur
jo encartaré
tu encartaràs
ell, ella, vostè encartarà
nosaltres encartarem
vosaltres, vós encartareu
ells, elles, vostès encartaran
Futur perfet
jo hauré encartat
tu hauràs encartat
ell, ella, vostè haurà encartat
nosaltres haurem encartat
vosaltres, vós haureu encartat
ells, elles, vostès hauran encartat
Condicional
jo encartaria
tu encartaries
ell, ella, vostè encartaria
nosaltres encartaríem
vosaltres, vós encartaríeu
ells, elles, vostès encartarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encartat
tu hauries (hagueres) encartat
ell, ella, vostè hauria (haguera) encartat
nosaltres hauríem (haguérem) encartat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encartat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encartat

encartar

Mode subjuntiu

Present
jo encarti, encarte (val.)
tu encartis, encartes (val.)
ell, ella, vostè encarti, encarte (val.)
nosaltres encartem
vosaltres, vós encarteu
ells, elles, vostès encartin, encarten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) encartat
tu hagis (hages) encartat
ell, ella, vostè hagi (haja) encartat
nosaltres hàgim (hàgem) encartat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encartat
ells, elles, vostès hagin (hagen) encartat
Imperfet
jo encartés, encartara (val.), encartàs (val., bal.)
tu encartessis, encartares (val.), encartassis (bal.), encartesses, encartasses (val., bal.)
ell, ella, vostè encartés, encartara (val.), encartàs (val., bal.)
nosaltres encartéssim, encartàrem (val.), encartàssim (bal.), encartéssem, encartàssem (val., bal.)
vosaltres, vós encartéssiu, encartàreu (val.), encartàssiu (bal.), encartésseu, encartàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès encartessin, encartaren (val.), encartassin (bal.), encartessen, encartassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encartat
tu haguessis (hagueres) encartat
ell, ella, vostè hagués (haguera) encartat
nosaltres haguéssim (haguérem) encartat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encartat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encartat

encartar

Imperatiu

Present
tu encarta
ell, ella, vostè encarti, encarte (val.)
nosaltres encartem
vosaltres, vós encarteu, encartau (bal.)
ells, elles, vostès encartin, encarten (val.)

encartar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encartar
Infinitiu compost haver encartat
Gerundi encartant
Gerundi compost havent encartat
Participi encartat, encartada, encartats, encartades