Conjugació del verb «encalmar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encalmar

Mode indicatiu

Present
jo encalmo (cent.), encalme (val.), encalm (bal.)
tu encalmes
ell, ella, vostè encalma
nosaltres encalmem, encalmam (bal.)
vosaltres, vós encalmeu, encalmau (bal.)
ells, elles, vostès encalmen
Perfet
jo he encalmat
tu has encalmat
ell, ella, vostè ha encalmat
nosaltres hem encalmat
vosaltres, vós heu encalmat
ells, elles, vostès han encalmat
Imperfet
jo encalmava
tu encalmaves
ell, ella, vostè encalmava
nosaltres encalmàvem
vosaltres, vós encalmàveu
ells, elles, vostès encalmaven
Plusquamperfet
jo havia encalmat
tu havies encalmat
ell, ella, vostè havia encalmat
nosaltres havíem encalmat
vosaltres, vós havíeu encalmat
ells, elles, vostès havien encalmat
Passat simple
jo encalmí
tu encalmares
ell, ella, vostè encalmà
nosaltres encalmàrem
vosaltres, vós encalmàreu
ells, elles, vostès encalmaren
Passat perifràstic
jo vaig encalmar
tu vas (vares) encalmar
ell, ella, vostè va encalmar
nosaltres vam (vàrem) encalmar
vosaltres, vós vau (vàreu) encalmar
ells, elles, vostès van (varen) encalmar
Passat anterior
jo haguí encalmat
tu hagueres encalmat
ell, ella, vostè hagué encalmat
nosaltres haguérem encalmat
vosaltres, vós haguéreu encalmat
ells, elles, vostès hagueren encalmat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encalmat
tu vas haver encalmat
ell, ella, vostè va haver encalmat
nosaltres vam haver encalmat
vosaltres, vós vau haver encalmat
ells, elles, vostès van haver encalmat
Futur
jo encalmaré
tu encalmaràs
ell, ella, vostè encalmarà
nosaltres encalmarem
vosaltres, vós encalmareu
ells, elles, vostès encalmaran
Futur perfet
jo hauré encalmat
tu hauràs encalmat
ell, ella, vostè haurà encalmat
nosaltres haurem encalmat
vosaltres, vós haureu encalmat
ells, elles, vostès hauran encalmat
Condicional
jo encalmaria
tu encalmaries
ell, ella, vostè encalmaria
nosaltres encalmaríem
vosaltres, vós encalmaríeu
ells, elles, vostès encalmarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encalmat
tu hauries (hagueres) encalmat
ell, ella, vostè hauria (haguera) encalmat
nosaltres hauríem (haguérem) encalmat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encalmat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encalmat

encalmar

Mode subjuntiu

Present
jo encalmi, encalme (val.)
tu encalmis, encalmes (val.)
ell, ella, vostè encalmi, encalme (val.)
nosaltres encalmem
vosaltres, vós encalmeu
ells, elles, vostès encalmin, encalmen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) encalmat
tu hagis (hages) encalmat
ell, ella, vostè hagi (haja) encalmat
nosaltres hàgim (hàgem) encalmat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encalmat
ells, elles, vostès hagin (hagen) encalmat
Imperfet
jo encalmés, encalmara (val.), encalmàs (val., bal.)
tu encalmessis, encalmares (val.), encalmassis (bal.), encalmesses, encalmasses (val., bal.)
ell, ella, vostè encalmés, encalmara (val.), encalmàs (val., bal.)
nosaltres encalméssim, encalmàrem (val.), encalmàssim (bal.), encalméssem, encalmàssem (val., bal.)
vosaltres, vós encalméssiu, encalmàreu (val.), encalmàssiu (bal.), encalmésseu, encalmàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès encalmessin, encalmaren (val.), encalmassin (bal.), encalmessen, encalmassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encalmat
tu haguessis (hagueres) encalmat
ell, ella, vostè hagués (haguera) encalmat
nosaltres haguéssim (haguérem) encalmat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encalmat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encalmat

encalmar

Imperatiu

Present
tu encalma
ell, ella, vostè encalmi, encalme (val.)
nosaltres encalmem
vosaltres, vós encalmeu, encalmau (bal.)
ells, elles, vostès encalmin, encalmen (val.)

encalmar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encalmar
Infinitiu compost haver encalmat
Gerundi encalmant
Gerundi compost havent encalmat
Participi encalmat, encalmada, encalmats, encalmades