encallir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals
Mode indicatiu
Present
| encalleixo (cent.), encallesc (val., bal.), encallisc (val.) |
| encalleixes, encallixes (val.) |
| encalleix, encallix (val.) |
| encallim |
| encalliu |
| encalleixen, encallixen (val.) |
Perfet
| he encallit |
| has encallit |
| ha encallit |
| hem encallit |
| heu encallit |
| han encallit |
Imperfet
| encallia |
| encallies |
| encallia |
| encallíem |
| encallíeu |
| encallien |
Plusquamperfet
| havia encallit |
| havies encallit |
| havia encallit |
| havíem encallit |
| havíeu encallit |
| havien encallit |
Passat simple
| encallí |
| encallires |
| encallí |
| encallírem |
| encallíreu |
| encalliren |
Passat perifràstic
| vaig encallir |
| vas (vares) encallir |
| va encallir |
| vam (vàrem) encallir |
| vau (vàreu) encallir |
| van (varen) encallir |
Passat anterior
| haguí encallit |
| hagueres encallit |
| hagué encallit |
| haguérem encallit |
| haguéreu encallit |
| hagueren encallit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver encallit |
| vas haver encallit |
| va haver encallit |
| vam haver encallit |
| vau haver encallit |
| van haver encallit |
Futur
| encalliré |
| encalliràs |
| encallirà |
| encallirem |
| encallireu |
| encalliran |
Futur perfet
| hauré encallit |
| hauràs encallit |
| haurà encallit |
| haurem encallit |
| haureu encallit |
| hauran encallit |
Condicional
| encalliria |
| encalliries |
| encalliria |
| encalliríem |
| encalliríeu |
| encallirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) encallit |
| hauries (hagueres) encallit |
| hauria (haguera) encallit |
| hauríem (haguérem) encallit |
| hauríeu (haguéreu) encallit |
| haurien (hagueren) encallit |
Mode subjuntiu
Present
| encalleixi, encallesca / encallisca (val.), encallesqui (bal.) |
| encalleixis, encallesques / encallisques (val.), encallesquis (bal.) |
| encalleixi, encallesca / encallisca (val.), encallesqui (bal.) |
| encallim, encalliguem (bal.) |
| encalliu, encalligueu (bal.) |
| encalleixin, encallesquen / encallisquen (val.), encallesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) encallit |
| hagis (hages) encallit |
| hagi (haja) encallit |
| hàgim (hàgem) encallit |
| hàgiu (hàgeu) encallit |
| hagin (hagen) encallit |
Imperfet
| encallís, encallira (val.) |
| encallissis, encallires (val.), encallisses |
| encallís, encallira (val.) |
| encallíssim, encallírem (val.), encallíssem |
| encallíssiu, encallíreu (val.), encallísseu |
| encallissin, encalliren (val.), encallissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) encallit |
| haguessis (hagueres) encallit |
| hagués (haguera) encallit |
| haguéssim (haguérem) encallit |
| haguéssiu (haguéreu) encallit |
| haguessin (hagueren) encallit |
Mode imperatiu
Present
| encalleix, encallix (val.) |
| encalleixi, encallesca / encallisca (val.), encallesqui (bal.) |
| encallim, encalliguem (bal.) |
| encalliu |
| encalleixin, encallesquen / encallisquen (val.), encallesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | encallir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver encallit |
| Gerundi | encallint |
| Gerundi compost | havent encallit |
| Participi | encallit , encallida , encallits , encallides |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017