Conjugació del verb «encallar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

encallar

Mode indicatiu

Present
jo encallo (cent.), encalle (val.), encall (bal.)
tu encalles
ell, ella, vostè encalla
nosaltres encallem, encallam (bal.)
vosaltres, vós encalleu, encallau (bal.)
ells, elles, vostès encallen
Perfet
jo he encallat
tu has encallat
ell, ella, vostè ha encallat
nosaltres hem encallat
vosaltres, vós heu encallat
ells, elles, vostès han encallat
Imperfet
jo encallava
tu encallaves
ell, ella, vostè encallava
nosaltres encallàvem
vosaltres, vós encallàveu
ells, elles, vostès encallaven
Plusquamperfet
jo havia encallat
tu havies encallat
ell, ella, vostè havia encallat
nosaltres havíem encallat
vosaltres, vós havíeu encallat
ells, elles, vostès havien encallat
Passat simple
jo encallí
tu encallares
ell, ella, vostè encallà
nosaltres encallàrem
vosaltres, vós encallàreu
ells, elles, vostès encallaren
Passat perifràstic
jo vaig encallar
tu vas (vares) encallar
ell, ella, vostè va encallar
nosaltres vam (vàrem) encallar
vosaltres, vós vau (vàreu) encallar
ells, elles, vostès van (varen) encallar
Passat anterior
jo haguí encallat
tu hagueres encallat
ell, ella, vostè hagué encallat
nosaltres haguérem encallat
vosaltres, vós haguéreu encallat
ells, elles, vostès hagueren encallat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver encallat
tu vas haver encallat
ell, ella, vostè va haver encallat
nosaltres vam haver encallat
vosaltres, vós vau haver encallat
ells, elles, vostès van haver encallat
Futur
jo encallaré
tu encallaràs
ell, ella, vostè encallarà
nosaltres encallarem
vosaltres, vós encallareu
ells, elles, vostès encallaran
Futur perfet
jo hauré encallat
tu hauràs encallat
ell, ella, vostè haurà encallat
nosaltres haurem encallat
vosaltres, vós haureu encallat
ells, elles, vostès hauran encallat
Condicional
jo encallaria
tu encallaries
ell, ella, vostè encallaria
nosaltres encallaríem
vosaltres, vós encallaríeu
ells, elles, vostès encallarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) encallat
tu hauries (hagueres) encallat
ell, ella, vostè hauria (haguera) encallat
nosaltres hauríem (haguérem) encallat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) encallat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) encallat

encallar

Mode subjuntiu

Present
jo encalli, encalle (val.)
tu encallis, encalles (val.)
ell, ella, vostè encalli, encalle (val.)
nosaltres encallem
vosaltres, vós encalleu
ells, elles, vostès encallin, encallen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) encallat
tu hagis (hages) encallat
ell, ella, vostè hagi (haja) encallat
nosaltres hàgim (hàgem) encallat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) encallat
ells, elles, vostès hagin (hagen) encallat
Imperfet
jo encallés, encallara (val.), encallàs (val., bal.)
tu encallessis, encallares (val.), encallassis (bal.), encallesses, encallasses (val., bal.)
ell, ella, vostè encallés, encallara (val.), encallàs (val., bal.)
nosaltres encalléssim, encallàrem (val.), encallàssim (bal.), encalléssem, encallàssem (val., bal.)
vosaltres, vós encalléssiu, encallàreu (val.), encallàssiu (bal.), encallésseu, encallàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès encallessin, encallaren (val.), encallassin (bal.), encallessen, encallassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) encallat
tu haguessis (hagueres) encallat
ell, ella, vostè hagués (haguera) encallat
nosaltres haguéssim (haguérem) encallat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) encallat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) encallat

encallar

Imperatiu

Present
tu encalla
ell, ella, vostè encalli, encalle (val.)
nosaltres encallem
vosaltres, vós encalleu, encallau (bal.)
ells, elles, vostès encallin, encallen (val.)

encallar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu encallar
Infinitiu compost haver encallat
Gerundi encallant
Gerundi compost havent encallat
Participi encallat, encallada, encallats, encallades