encalar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| encalo (cent.), encale (val.), encal (bal.) |
| encales |
| encala |
| encalem, encalam (bal.) |
| encaleu, encalau (bal.) |
| encalen |
Perfet
| he encalat |
| has encalat |
| ha encalat |
| hem encalat |
| heu encalat |
| han encalat |
Imperfet
| encalava |
| encalaves |
| encalava |
| encalàvem |
| encalàveu |
| encalaven |
Plusquamperfet
| havia encalat |
| havies encalat |
| havia encalat |
| havíem encalat |
| havíeu encalat |
| havien encalat |
Passat simple
| encalí |
| encalares |
| encalà |
| encalàrem |
| encalàreu |
| encalaren |
Passat perifràstic
| vaig encalar |
| vas (vares) encalar |
| va encalar |
| vam (vàrem) encalar |
| vau (vàreu) encalar |
| van (varen) encalar |
Passat anterior
| haguí encalat |
| hagueres encalat |
| hagué encalat |
| haguérem encalat |
| haguéreu encalat |
| hagueren encalat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver encalat |
| vas haver encalat |
| va haver encalat |
| vam haver encalat |
| vau haver encalat |
| van haver encalat |
Futur
| encalaré |
| encalaràs |
| encalarà |
| encalarem |
| encalareu |
| encalaran |
Futur perfet
| hauré encalat |
| hauràs encalat |
| haurà encalat |
| haurem encalat |
| haureu encalat |
| hauran encalat |
Condicional
| encalaria |
| encalaries |
| encalaria |
| encalaríem |
| encalaríeu |
| encalarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) encalat |
| hauries (hagueres) encalat |
| hauria (haguera) encalat |
| hauríem (haguérem) encalat |
| hauríeu (haguéreu) encalat |
| haurien (hagueren) encalat |
Mode subjuntiu
Present
| encali, encale (val.) |
| encalis, encales (val.) |
| encali, encale (val.) |
| encalem |
| encaleu |
| encalin, encalen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) encalat |
| hagis (hages) encalat |
| hagi (haja) encalat |
| hàgim (hàgem) encalat |
| hàgiu (hàgeu) encalat |
| hagin (hagen) encalat |
Imperfet
| encalés, encalara (val.), encalàs (val., bal.) |
| encalessis, encalares (val.), encalassis (bal.), encalesses, encalasses (val., bal.) |
| encalés, encalara (val.), encalàs (val., bal.) |
| encaléssim, encalàrem (val.), encalàssim (bal.), encaléssem, encalàssem (val., bal.) |
| encaléssiu, encalàreu (val.), encalàssiu (bal.), encalésseu, encalàsseu (val., bal.) |
| encalessin, encalaren (val.), encalassin (bal.), encalessen, encalassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) encalat |
| haguessis (hagueres) encalat |
| hagués (haguera) encalat |
| haguéssim (haguérem) encalat |
| haguéssiu (haguéreu) encalat |
| haguessin (hagueren) encalat |
Mode imperatiu
Present
| encala |
| encali, encale (val.) |
| encalem |
| encaleu, encalau (bal.) |
| encalin, encalen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | encalar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver encalat |
| Gerundi | encalant |
| Gerundi compost | havent encalat |
| Participi | encalat , encalada , encalats , encalades |
Definició
- Llançar una cosa en un lloc alt on queda retinguda sense caure.
- Llançar la pilota en un punt de la pista de joc d'on la pilota no pot caure per si sola, com ara una teulada, un balcó o la galeria.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017