Conjugació del verb «enartar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enartar

Mode indicatiu

Present
jo enarto (cent.), enarte (val.), enart (bal.)
tu enartes
ell, ella, vostè enarta
nosaltres enartem, enartam (bal.)
vosaltres, vós enarteu, enartau (bal.)
ells, elles, vostès enarten
Perfet
jo he enartat
tu has enartat
ell, ella, vostè ha enartat
nosaltres hem enartat
vosaltres, vós heu enartat
ells, elles, vostès han enartat
Imperfet
jo enartava
tu enartaves
ell, ella, vostè enartava
nosaltres enartàvem
vosaltres, vós enartàveu
ells, elles, vostès enartaven
Plusquamperfet
jo havia enartat
tu havies enartat
ell, ella, vostè havia enartat
nosaltres havíem enartat
vosaltres, vós havíeu enartat
ells, elles, vostès havien enartat
Passat simple
jo enartí
tu enartares
ell, ella, vostè enartà
nosaltres enartàrem
vosaltres, vós enartàreu
ells, elles, vostès enartaren
Passat perifràstic
jo vaig enartar
tu vas (vares) enartar
ell, ella, vostè va enartar
nosaltres vam (vàrem) enartar
vosaltres, vós vau (vàreu) enartar
ells, elles, vostès van (varen) enartar
Passat anterior
jo haguí enartat
tu hagueres enartat
ell, ella, vostè hagué enartat
nosaltres haguérem enartat
vosaltres, vós haguéreu enartat
ells, elles, vostès hagueren enartat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enartat
tu vas haver enartat
ell, ella, vostè va haver enartat
nosaltres vam haver enartat
vosaltres, vós vau haver enartat
ells, elles, vostès van haver enartat
Futur
jo enartaré
tu enartaràs
ell, ella, vostè enartarà
nosaltres enartarem
vosaltres, vós enartareu
ells, elles, vostès enartaran
Futur perfet
jo hauré enartat
tu hauràs enartat
ell, ella, vostè haurà enartat
nosaltres haurem enartat
vosaltres, vós haureu enartat
ells, elles, vostès hauran enartat
Condicional
jo enartaria
tu enartaries
ell, ella, vostè enartaria
nosaltres enartaríem
vosaltres, vós enartaríeu
ells, elles, vostès enartarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enartat
tu hauries (hagueres) enartat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enartat
nosaltres hauríem (haguérem) enartat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enartat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enartat

enartar

Mode subjuntiu

Present
jo enarti, enarte (val.)
tu enartis, enartes (val.)
ell, ella, vostè enarti, enarte (val.)
nosaltres enartem
vosaltres, vós enarteu
ells, elles, vostès enartin, enarten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enartat
tu hagis (hages) enartat
ell, ella, vostè hagi (haja) enartat
nosaltres hàgim (hàgem) enartat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enartat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enartat
Imperfet
jo enartés, enartara (val.), enartàs (val., bal.)
tu enartessis, enartares (val.), enartassis (bal.), enartesses, enartasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enartés, enartara (val.), enartàs (val., bal.)
nosaltres enartéssim, enartàrem (val.), enartàssim (bal.), enartéssem, enartàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enartéssiu, enartàreu (val.), enartàssiu (bal.), enartésseu, enartàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enartessin, enartaren (val.), enartassin (bal.), enartessen, enartassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enartat
tu haguessis (hagueres) enartat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enartat
nosaltres haguéssim (haguérem) enartat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enartat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enartat

enartar

Imperatiu

Present
tu enarta
ell, ella, vostè enarti, enarte (val.)
nosaltres enartem
vosaltres, vós enarteu, enartau (bal.)
ells, elles, vostès enartin, enarten (val.)

enartar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enartar
Infinitiu compost haver enartat
Gerundi enartant
Gerundi compost havent enartat
Participi enartat, enartada, enartats, enartades