Conjugació del verb «enardir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enardir

Mode indicatiu

Present
jo enardeixo (cent.), enardesc (val., bal.), enardisc (val.)
tu enardeixes, enardixes (val.)
ell, ella, vostè enardeix, enardix (val.)
nosaltres enardim
vosaltres, vós enardiu
ells, elles, vostès enardeixen, enardixen (val.)
Perfet
jo he enardit
tu has enardit
ell, ella, vostè ha enardit
nosaltres hem enardit
vosaltres, vós heu enardit
ells, elles, vostès han enardit
Imperfet
jo enardia
tu enardies
ell, ella, vostè enardia
nosaltres enardíem
vosaltres, vós enardíeu
ells, elles, vostès enardien
Plusquamperfet
jo havia enardit
tu havies enardit
ell, ella, vostè havia enardit
nosaltres havíem enardit
vosaltres, vós havíeu enardit
ells, elles, vostès havien enardit
Passat simple
jo enardí
tu enardires
ell, ella, vostè enardí
nosaltres enardírem
vosaltres, vós enardíreu
ells, elles, vostès enardiren
Passat perifràstic
jo vaig enardir
tu vas (vares) enardir
ell, ella, vostè va enardir
nosaltres vam (vàrem) enardir
vosaltres, vós vau (vàreu) enardir
ells, elles, vostès van (varen) enardir
Passat anterior
jo haguí enardit
tu hagueres enardit
ell, ella, vostè hagué enardit
nosaltres haguérem enardit
vosaltres, vós haguéreu enardit
ells, elles, vostès hagueren enardit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enardit
tu vas haver enardit
ell, ella, vostè va haver enardit
nosaltres vam haver enardit
vosaltres, vós vau haver enardit
ells, elles, vostès van haver enardit
Futur
jo enardiré
tu enardiràs
ell, ella, vostè enardirà
nosaltres enardirem
vosaltres, vós enardireu
ells, elles, vostès enardiran
Futur perfet
jo hauré enardit
tu hauràs enardit
ell, ella, vostè haurà enardit
nosaltres haurem enardit
vosaltres, vós haureu enardit
ells, elles, vostès hauran enardit
Condicional
jo enardiria
tu enardiries
ell, ella, vostè enardiria
nosaltres enardiríem
vosaltres, vós enardiríeu
ells, elles, vostès enardirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enardit
tu hauries (hagueres) enardit
ell, ella, vostè hauria (haguera) enardit
nosaltres hauríem (haguérem) enardit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enardit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enardit

enardir

Mode subjuntiu

Present
jo enardeixi, enardesca / enardisca (val.), enardesqui (bal.)
tu enardeixis, enardesques / enardisques (val.), enardesquis (bal.)
ell, ella, vostè enardeixi, enardesca / enardisca (val.), enardesqui (bal.)
nosaltres enardim, enardiguem (bal.)
vosaltres, vós enardiu, enardigueu (bal.)
ells, elles, vostès enardeixin, enardesquen / enardisquen (val.), enardesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) enardit
tu hagis (hages) enardit
ell, ella, vostè hagi (haja) enardit
nosaltres hàgim (hàgem) enardit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enardit
ells, elles, vostès hagin (hagen) enardit
Imperfet
jo enardís, enardira (val.)
tu enardissis, enardires (val.), enardisses
ell, ella, vostè enardís, enardira (val.)
nosaltres enardíssim, enardírem (val.), enardíssem
vosaltres, vós enardíssiu, enardíreu (val.), enardísseu
ells, elles, vostès enardissin, enardiren (val.), enardissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enardit
tu haguessis (hagueres) enardit
ell, ella, vostè hagués (haguera) enardit
nosaltres haguéssim (haguérem) enardit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enardit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enardit

enardir

Imperatiu

Present
tu enardeix, enardix (val.)
ell, ella, vostè enardeixi, enardesca / enardisca (val.), enardesqui (bal.)
nosaltres enardim, enardiguem (bal.)
vosaltres, vós enardiu
ells, elles, vostès enardeixin, enardesquen / enardisquen (val.), enardesquin (bal.)

enardir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enardir
Infinitiu compost haver enardit
Gerundi enardint
Gerundi compost havent enardit
Participi enardit, enardida, enardits, enardides