Conjugació del verb «enarcar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enarcar

Mode indicatiu

Present
jo enarco (cent.), enarque (val.), enarc (bal.)
tu enarques
ell, ella, vostè enarca
nosaltres enarquem, enarcam (bal.)
vosaltres, vós enarqueu, enarcau (bal.)
ells, elles, vostès enarquen
Perfet
jo he enarcat
tu has enarcat
ell, ella, vostè ha enarcat
nosaltres hem enarcat
vosaltres, vós heu enarcat
ells, elles, vostès han enarcat
Imperfet
jo enarcava
tu enarcaves
ell, ella, vostè enarcava
nosaltres enarcàvem
vosaltres, vós enarcàveu
ells, elles, vostès enarcaven
Plusquamperfet
jo havia enarcat
tu havies enarcat
ell, ella, vostè havia enarcat
nosaltres havíem enarcat
vosaltres, vós havíeu enarcat
ells, elles, vostès havien enarcat
Passat simple
jo enarquí
tu enarcares
ell, ella, vostè enarcà
nosaltres enarcàrem
vosaltres, vós enarcàreu
ells, elles, vostès enarcaren
Passat perifràstic
jo vaig enarcar
tu vas (vares) enarcar
ell, ella, vostè va enarcar
nosaltres vam (vàrem) enarcar
vosaltres, vós vau (vàreu) enarcar
ells, elles, vostès van (varen) enarcar
Passat anterior
jo haguí enarcat
tu hagueres enarcat
ell, ella, vostè hagué enarcat
nosaltres haguérem enarcat
vosaltres, vós haguéreu enarcat
ells, elles, vostès hagueren enarcat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enarcat
tu vas haver enarcat
ell, ella, vostè va haver enarcat
nosaltres vam haver enarcat
vosaltres, vós vau haver enarcat
ells, elles, vostès van haver enarcat
Futur
jo enarcaré
tu enarcaràs
ell, ella, vostè enarcarà
nosaltres enarcarem
vosaltres, vós enarcareu
ells, elles, vostès enarcaran
Futur perfet
jo hauré enarcat
tu hauràs enarcat
ell, ella, vostè haurà enarcat
nosaltres haurem enarcat
vosaltres, vós haureu enarcat
ells, elles, vostès hauran enarcat
Condicional
jo enarcaria
tu enarcaries
ell, ella, vostè enarcaria
nosaltres enarcaríem
vosaltres, vós enarcaríeu
ells, elles, vostès enarcarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enarcat
tu hauries (hagueres) enarcat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enarcat
nosaltres hauríem (haguérem) enarcat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enarcat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enarcat

enarcar

Mode subjuntiu

Present
jo enarqui, enarque (val.)
tu enarquis, enarques (val.)
ell, ella, vostè enarqui, enarque (val.)
nosaltres enarquem
vosaltres, vós enarqueu
ells, elles, vostès enarquin, enarquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enarcat
tu hagis (hages) enarcat
ell, ella, vostè hagi (haja) enarcat
nosaltres hàgim (hàgem) enarcat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enarcat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enarcat
Imperfet
jo enarqués, enarcara (val.), enarcàs (val., bal.)
tu enarquessis, enarcares (val.), enarcassis (bal.), enarquesses, enarcasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enarqués, enarcara (val.), enarcàs (val., bal.)
nosaltres enarquéssim, enarcàrem (val.), enarcàssim (bal.), enarquéssem, enarcàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enarquéssiu, enarcàreu (val.), enarcàssiu (bal.), enarquésseu, enarcàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enarquessin, enarcaren (val.), enarcassin (bal.), enarquessen, enarcassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enarcat
tu haguessis (hagueres) enarcat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enarcat
nosaltres haguéssim (haguérem) enarcat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enarcat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enarcat

enarcar

Imperatiu

Present
tu enarca
ell, ella, vostè enarqui, enarque (val.)
nosaltres enarquem
vosaltres, vós enarqueu, enarcau (bal.)
ells, elles, vostès enarquin, enarquen (val.)

enarcar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enarcar
Infinitiu compost haver enarcat
Gerundi enarcant
Gerundi compost havent enarcat
Participi enarcat, enarcada, enarcats, enarcades