Conjugació del verb «enantar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

enantar

Mode indicatiu

Present
jo enanto (cent.), enante (val.), enant (bal.)
tu enantes
ell, ella, vostè enanta
nosaltres enantem, enantam (bal.)
vosaltres, vós enanteu, enantau (bal.)
ells, elles, vostès enanten
Perfet
jo he enantat
tu has enantat
ell, ella, vostè ha enantat
nosaltres hem enantat
vosaltres, vós heu enantat
ells, elles, vostès han enantat
Imperfet
jo enantava
tu enantaves
ell, ella, vostè enantava
nosaltres enantàvem
vosaltres, vós enantàveu
ells, elles, vostès enantaven
Plusquamperfet
jo havia enantat
tu havies enantat
ell, ella, vostè havia enantat
nosaltres havíem enantat
vosaltres, vós havíeu enantat
ells, elles, vostès havien enantat
Passat simple
jo enantí
tu enantares
ell, ella, vostè enantà
nosaltres enantàrem
vosaltres, vós enantàreu
ells, elles, vostès enantaren
Passat perifràstic
jo vaig enantar
tu vas (vares) enantar
ell, ella, vostè va enantar
nosaltres vam (vàrem) enantar
vosaltres, vós vau (vàreu) enantar
ells, elles, vostès van (varen) enantar
Passat anterior
jo haguí enantat
tu hagueres enantat
ell, ella, vostè hagué enantat
nosaltres haguérem enantat
vosaltres, vós haguéreu enantat
ells, elles, vostès hagueren enantat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver enantat
tu vas haver enantat
ell, ella, vostè va haver enantat
nosaltres vam haver enantat
vosaltres, vós vau haver enantat
ells, elles, vostès van haver enantat
Futur
jo enantaré
tu enantaràs
ell, ella, vostè enantarà
nosaltres enantarem
vosaltres, vós enantareu
ells, elles, vostès enantaran
Futur perfet
jo hauré enantat
tu hauràs enantat
ell, ella, vostè haurà enantat
nosaltres haurem enantat
vosaltres, vós haureu enantat
ells, elles, vostès hauran enantat
Condicional
jo enantaria
tu enantaries
ell, ella, vostè enantaria
nosaltres enantaríem
vosaltres, vós enantaríeu
ells, elles, vostès enantarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) enantat
tu hauries (hagueres) enantat
ell, ella, vostè hauria (haguera) enantat
nosaltres hauríem (haguérem) enantat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) enantat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) enantat

enantar

Mode subjuntiu

Present
jo enanti, enante (val.)
tu enantis, enantes (val.)
ell, ella, vostè enanti, enante (val.)
nosaltres enantem
vosaltres, vós enanteu
ells, elles, vostès enantin, enanten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) enantat
tu hagis (hages) enantat
ell, ella, vostè hagi (haja) enantat
nosaltres hàgim (hàgem) enantat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) enantat
ells, elles, vostès hagin (hagen) enantat
Imperfet
jo enantés, enantara (val.), enantàs (val., bal.)
tu enantessis, enantares (val.), enantassis (bal.), enantesses, enantasses (val., bal.)
ell, ella, vostè enantés, enantara (val.), enantàs (val., bal.)
nosaltres enantéssim, enantàrem (val.), enantàssim (bal.), enantéssem, enantàssem (val., bal.)
vosaltres, vós enantéssiu, enantàreu (val.), enantàssiu (bal.), enantésseu, enantàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès enantessin, enantaren (val.), enantassin (bal.), enantessen, enantassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) enantat
tu haguessis (hagueres) enantat
ell, ella, vostè hagués (haguera) enantat
nosaltres haguéssim (haguérem) enantat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) enantat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) enantat

enantar

Imperatiu

Present
tu enanta
ell, ella, vostè enanti, enante (val.)
nosaltres enantem
vosaltres, vós enanteu, enantau (bal.)
ells, elles, vostès enantin, enanten (val.)

enantar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu enantar
Infinitiu compost haver enantat
Gerundi enantant
Gerundi compost havent enantat
Participi enantat, enantada, enantats, enantades