enaltir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| enalteixo (cent.), enaltesc (val., bal.), enaltisc (val.) |
| enalteixes, enaltixes (val.) |
| enalteix, enaltix (val.) |
| enaltim |
| enaltiu |
| enalteixen, enaltixen (val.) |
Perfet
| he enaltit |
| has enaltit |
| ha enaltit |
| hem enaltit |
| heu enaltit |
| han enaltit |
Imperfet
| enaltia |
| enalties |
| enaltia |
| enaltíem |
| enaltíeu |
| enaltien |
Plusquamperfet
| havia enaltit |
| havies enaltit |
| havia enaltit |
| havíem enaltit |
| havíeu enaltit |
| havien enaltit |
Passat simple
| enaltí |
| enaltires |
| enaltí |
| enaltírem |
| enaltíreu |
| enaltiren |
Passat perifràstic
| vaig enaltir |
| vas (vares) enaltir |
| va enaltir |
| vam (vàrem) enaltir |
| vau (vàreu) enaltir |
| van (varen) enaltir |
Passat anterior
| haguí enaltit |
| hagueres enaltit |
| hagué enaltit |
| haguérem enaltit |
| haguéreu enaltit |
| hagueren enaltit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver enaltit |
| vas haver enaltit |
| va haver enaltit |
| vam haver enaltit |
| vau haver enaltit |
| van haver enaltit |
Futur
| enaltiré |
| enaltiràs |
| enaltirà |
| enaltirem |
| enaltireu |
| enaltiran |
Futur perfet
| hauré enaltit |
| hauràs enaltit |
| haurà enaltit |
| haurem enaltit |
| haureu enaltit |
| hauran enaltit |
Condicional
| enaltiria |
| enaltiries |
| enaltiria |
| enaltiríem |
| enaltiríeu |
| enaltirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) enaltit |
| hauries (hagueres) enaltit |
| hauria (haguera) enaltit |
| hauríem (haguérem) enaltit |
| hauríeu (haguéreu) enaltit |
| haurien (hagueren) enaltit |
Mode subjuntiu
Present
| enalteixi, enaltesca / enaltisca (val.), enaltesqui (bal.) |
| enalteixis, enaltesques / enaltisques (val.), enaltesquis (bal.) |
| enalteixi, enaltesca / enaltisca (val.), enaltesqui (bal.) |
| enaltim, enaltiguem (bal.) |
| enaltiu, enaltigueu (bal.) |
| enalteixin, enaltesquen / enaltisquen (val.), enaltesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) enaltit |
| hagis (hages) enaltit |
| hagi (haja) enaltit |
| hàgim (hàgem) enaltit |
| hàgiu (hàgeu) enaltit |
| hagin (hagen) enaltit |
Imperfet
| enaltís, enaltira (val.) |
| enaltissis, enaltires (val.), enaltisses |
| enaltís, enaltira (val.) |
| enaltíssim, enaltírem (val.), enaltíssem |
| enaltíssiu, enaltíreu (val.), enaltísseu |
| enaltissin, enaltiren (val.), enaltissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) enaltit |
| haguessis (hagueres) enaltit |
| hagués (haguera) enaltit |
| haguéssim (haguérem) enaltit |
| haguéssiu (haguéreu) enaltit |
| haguessin (hagueren) enaltit |
Mode imperatiu
Present
| enalteix, enaltix (val.) |
| enalteixi, enaltesca / enaltisca (val.), enaltesqui (bal.) |
| enaltim, enaltiguem (bal.) |
| enaltiu |
| enalteixin, enaltesquen / enaltisquen (val.), enaltesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | enaltir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver enaltit |
| Gerundi | enaltint |
| Gerundi compost | havent enaltit |
| Participi | enaltit , enaltida , enaltits , enaltides |
Definició
- Posar a algú en un nivell, dignitat o càrrec més alt o superior.
- Celebrar amb paraules la grandesa o magnificència d'alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017