emprovar
Mode indicatiu
Present
jo | emprovo (cent.), emprove (val.), emprov (bal.) |
---|---|
tu | emproves |
ell, ella, vostè | emprova |
nosaltres | emprovem, emprovam (bal.) |
vosaltres, vós | emproveu, emprovau (bal.) |
ells, elles, vostès | emproven |
Perfet
jo | he emprovat |
---|---|
tu | has emprovat |
ell, ella, vostè | ha emprovat |
nosaltres | hem emprovat |
vosaltres, vós | heu emprovat |
ells, elles, vostès | han emprovat |
Imperfet
jo | emprovava |
---|---|
tu | emprovaves |
ell, ella, vostè | emprovava |
nosaltres | emprovàvem |
vosaltres, vós | emprovàveu |
ells, elles, vostès | emprovaven |
Plusquamperfet
jo | havia emprovat |
---|---|
tu | havies emprovat |
ell, ella, vostè | havia emprovat |
nosaltres | havíem emprovat |
vosaltres, vós | havíeu emprovat |
ells, elles, vostès | havien emprovat |
Passat simple
jo | emproví |
---|---|
tu | emprovares |
ell, ella, vostè | emprovà |
nosaltres | emprovàrem |
vosaltres, vós | emprovàreu |
ells, elles, vostès | emprovaren |
Passat perifràstic
jo | vaig emprovar |
---|---|
tu | vas (vares) emprovar |
ell, ella, vostè | va emprovar |
nosaltres | vam (vàrem) emprovar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) emprovar |
ells, elles, vostès | van (varen) emprovar |
Passat anterior
jo | haguí emprovat |
---|---|
tu | hagueres emprovat |
ell, ella, vostè | hagué emprovat |
nosaltres | haguérem emprovat |
vosaltres, vós | haguéreu emprovat |
ells, elles, vostès | hagueren emprovat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver emprovat |
---|---|
tu | vas haver emprovat |
ell, ella, vostè | va haver emprovat |
nosaltres | vam haver emprovat |
vosaltres, vós | vau haver emprovat |
ells, elles, vostès | van haver emprovat |
Futur
jo | emprovaré |
---|---|
tu | emprovaràs |
ell, ella, vostè | emprovarà |
nosaltres | emprovarem |
vosaltres, vós | emprovareu |
ells, elles, vostès | emprovaran |
Futur perfet
jo | hauré emprovat |
---|---|
tu | hauràs emprovat |
ell, ella, vostè | haurà emprovat |
nosaltres | haurem emprovat |
vosaltres, vós | haureu emprovat |
ells, elles, vostès | hauran emprovat |
Condicional
jo | emprovaria |
---|---|
tu | emprovaries |
ell, ella, vostè | emprovaria |
nosaltres | emprovaríem |
vosaltres, vós | emprovaríeu |
ells, elles, vostès | emprovarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) emprovat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) emprovat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) emprovat |
nosaltres | hauríem (haguérem) emprovat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) emprovat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) emprovat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
emprovar
Mode subjuntiu
Present
jo | emprovi, emprove (val.) |
---|---|
tu | emprovis, emproves (val.) |
ell, ella, vostè | emprovi, emprove (val.) |
nosaltres | emprovem |
vosaltres, vós | emproveu |
ells, elles, vostès | emprovin, emproven (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) emprovat |
---|---|
tu | hagis (hages) emprovat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) emprovat |
nosaltres | hàgim (hàgem) emprovat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) emprovat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) emprovat |
Imperfet
jo | emprovés, emprovara (val.), emprovàs (val., bal.) |
---|---|
tu | emprovessis, emprovares (val.), emprovassis (bal.), emprovesses, emprovasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | emprovés, emprovara (val.), emprovàs (val., bal.) |
nosaltres | emprovéssim, emprovàrem (val.), emprovàssim (bal.), emprovéssem, emprovàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | emprovéssiu, emprovàreu (val.), emprovàssiu (bal.), emprovésseu, emprovàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | emprovessin, emprovaren (val.), emprovassin (bal.), emprovessen, emprovassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) emprovat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) emprovat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) emprovat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) emprovat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) emprovat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) emprovat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
emprovar
Mode imperatiu
Present
tu | emprova |
---|---|
ell, ella, vostè | emprovi, emprove (val.) |
nosaltres | emprovem |
vosaltres, vós | emproveu, emprovau (bal.) |
ells, elles, vostès | emprovin, emproven (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
emprovar
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | emprovar |
---|---|
Infinitiu compost | haver emprovat |
Gerundi | emprovant |
Gerundi compost | havent emprovat |
Participi | emprovat, emprovada, emprovats, emprovades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
emprovar
- Posar-se roba o algun complement de vestir, per veure l'efecte que fa o si s'ajusta bé al cos.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.