Conjugació del verb «emprovar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

emprovar

Mode indicatiu

Present
jo emprovo (cent.), emprove (val.), emprov (bal.)
tu emproves
ell, ella, vostè emprova
nosaltres emprovem, emprovam (bal.)
vosaltres, vós emproveu, emprovau (bal.)
ells, elles, vostès emproven
Perfet
jo he emprovat
tu has emprovat
ell, ella, vostè ha emprovat
nosaltres hem emprovat
vosaltres, vós heu emprovat
ells, elles, vostès han emprovat
Imperfet
jo emprovava
tu emprovaves
ell, ella, vostè emprovava
nosaltres emprovàvem
vosaltres, vós emprovàveu
ells, elles, vostès emprovaven
Plusquamperfet
jo havia emprovat
tu havies emprovat
ell, ella, vostè havia emprovat
nosaltres havíem emprovat
vosaltres, vós havíeu emprovat
ells, elles, vostès havien emprovat
Passat simple
jo emproví
tu emprovares
ell, ella, vostè emprovà
nosaltres emprovàrem
vosaltres, vós emprovàreu
ells, elles, vostès emprovaren
Passat perifràstic
jo vaig emprovar
tu vas (vares) emprovar
ell, ella, vostè va emprovar
nosaltres vam (vàrem) emprovar
vosaltres, vós vau (vàreu) emprovar
ells, elles, vostès van (varen) emprovar
Passat anterior
jo haguí emprovat
tu hagueres emprovat
ell, ella, vostè hagué emprovat
nosaltres haguérem emprovat
vosaltres, vós haguéreu emprovat
ells, elles, vostès hagueren emprovat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver emprovat
tu vas haver emprovat
ell, ella, vostè va haver emprovat
nosaltres vam haver emprovat
vosaltres, vós vau haver emprovat
ells, elles, vostès van haver emprovat
Futur
jo emprovaré
tu emprovaràs
ell, ella, vostè emprovarà
nosaltres emprovarem
vosaltres, vós emprovareu
ells, elles, vostès emprovaran
Futur perfet
jo hauré emprovat
tu hauràs emprovat
ell, ella, vostè haurà emprovat
nosaltres haurem emprovat
vosaltres, vós haureu emprovat
ells, elles, vostès hauran emprovat
Condicional
jo emprovaria
tu emprovaries
ell, ella, vostè emprovaria
nosaltres emprovaríem
vosaltres, vós emprovaríeu
ells, elles, vostès emprovarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) emprovat
tu hauries (hagueres) emprovat
ell, ella, vostè hauria (haguera) emprovat
nosaltres hauríem (haguérem) emprovat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) emprovat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) emprovat

emprovar

Mode subjuntiu

Present
jo emprovi, emprove (val.)
tu emprovis, emproves (val.)
ell, ella, vostè emprovi, emprove (val.)
nosaltres emprovem
vosaltres, vós emproveu
ells, elles, vostès emprovin, emproven (val.)
Perfet
jo hagi (haja) emprovat
tu hagis (hages) emprovat
ell, ella, vostè hagi (haja) emprovat
nosaltres hàgim (hàgem) emprovat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) emprovat
ells, elles, vostès hagin (hagen) emprovat
Imperfet
jo emprovés, emprovara (val.), emprovàs (val., bal.)
tu emprovessis, emprovares (val.), emprovassis (bal.), emprovesses, emprovasses (val., bal.)
ell, ella, vostè emprovés, emprovara (val.), emprovàs (val., bal.)
nosaltres emprovéssim, emprovàrem (val.), emprovàssim (bal.), emprovéssem, emprovàssem (val., bal.)
vosaltres, vós emprovéssiu, emprovàreu (val.), emprovàssiu (bal.), emprovésseu, emprovàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès emprovessin, emprovaren (val.), emprovassin (bal.), emprovessen, emprovassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) emprovat
tu haguessis (hagueres) emprovat
ell, ella, vostè hagués (haguera) emprovat
nosaltres haguéssim (haguérem) emprovat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) emprovat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) emprovat

emprovar

Imperatiu

Present
tu emprova
ell, ella, vostè emprovi, emprove (val.)
nosaltres emprovem
vosaltres, vós emproveu, emprovau (bal.)
ells, elles, vostès emprovin, emproven (val.)

emprovar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu emprovar
Infinitiu compost haver emprovat
Gerundi emprovant
Gerundi compost havent emprovat
Participi emprovat, emprovada, emprovats, emprovades