Conjugació en català del verb «emprar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

emprar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició

Mode indicatiu

Present
empro (cent.), empre (val.), empr (bal.)
empres
empra
emprem, empram (bal.)
empreu, emprau (bal.)
empren
Perfet
he emprat
has emprat
ha emprat
hem emprat
heu emprat
han emprat
Imperfet
emprava
empraves
emprava
empràvem
empràveu
empraven
Plusquamperfet
havia emprat
havies emprat
havia emprat
havíem emprat
havíeu emprat
havien emprat
Passat simple
emprí
emprares
emprà
empràrem
empràreu
empraren
Passat perifràstic
vaig emprar
vas (vares) emprar
va emprar
vam (vàrem) emprar
vau (vàreu) emprar
van (varen) emprar
Passat anterior
haguí emprat
hagueres emprat
hagué emprat
haguérem emprat
haguéreu emprat
hagueren emprat
Passat anterior perifràstic
vaig haver emprat
vas haver emprat
va haver emprat
vam haver emprat
vau haver emprat
van haver emprat
Futur
empraré
empraràs
emprarà
emprarem
emprareu
empraran
Futur perfet
hauré emprat
hauràs emprat
haurà emprat
haurem emprat
haureu emprat
hauran emprat
Condicional
empraria
empraries
empraria
empraríem
empraríeu
emprarien
Condicional perfet
hauria (haguera) emprat
hauries (hagueres) emprat
hauria (haguera) emprat
hauríem (haguérem) emprat
hauríeu (haguéreu) emprat
haurien (hagueren) emprat

Tornar a l'índex

Mode subjuntiu

Present
empri, empre (val.)
empris, empres (val.)
empri, empre (val.)
emprem
empreu
emprin, empren (val.)
Perfet
hagi (haja) emprat
hagis (hages) emprat
hagi (haja) emprat
hàgim (hàgem) emprat
hàgiu (hàgeu) emprat
hagin (hagen) emprat
Imperfet
emprés, emprara (val.), empràs (val., bal.)
empressis, emprares (val.), emprassis (bal.), empresses, emprasses (val., bal.)
emprés, emprara (val.), empràs (val., bal.)
empréssim, empràrem (val.), empràssim (bal.), empréssem, empràssem (val., bal.)
empréssiu, empràreu (val.), empràssiu (bal.), emprésseu, empràsseu (val., bal.)
empressin, empraren (val.), emprassin (bal.), empressen, emprassen (val., bal.)
Plusquamperfet
hagués (haguera) emprat
haguessis (hagueres) emprat
hagués (haguera) emprat
haguéssim (haguérem) emprat
haguéssiu (haguéreu) emprat
haguessin (hagueren) emprat

Tornar a l'índex

Mode imperatiu

Present
 
empra
empri, empre (val.)
emprem
empreu, emprau (bal.)
emprin, empren (val.)

Tornar a l'índex

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu emprar
Infinitiu compost haver emprat
Gerundi emprant
Gerundi compost havent emprat
Participi emprat , emprada , emprats , emprades

Tornar a l'índex

Definició

  1. Usar una cosa.
  2. Utilitzar algú.
  3. Manllevar, demanar en préstec.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Tornar a l'índex

Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.