Conjugació del verb «empomar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

empomar

Mode indicatiu

Present
jo empomo (cent.), empome (val.), empom (bal.)
tu empomes
ell, ella, vostè empoma
nosaltres empomem, empomam (bal.)
vosaltres, vós empomeu, empomau (bal.)
ells, elles, vostès empomen
Perfet
jo he empomat
tu has empomat
ell, ella, vostè ha empomat
nosaltres hem empomat
vosaltres, vós heu empomat
ells, elles, vostès han empomat
Imperfet
jo empomava
tu empomaves
ell, ella, vostè empomava
nosaltres empomàvem
vosaltres, vós empomàveu
ells, elles, vostès empomaven
Plusquamperfet
jo havia empomat
tu havies empomat
ell, ella, vostè havia empomat
nosaltres havíem empomat
vosaltres, vós havíeu empomat
ells, elles, vostès havien empomat
Passat simple
jo empomí
tu empomares
ell, ella, vostè empomà
nosaltres empomàrem
vosaltres, vós empomàreu
ells, elles, vostès empomaren
Passat perifràstic
jo vaig empomar
tu vas (vares) empomar
ell, ella, vostè va empomar
nosaltres vam (vàrem) empomar
vosaltres, vós vau (vàreu) empomar
ells, elles, vostès van (varen) empomar
Passat anterior
jo haguí empomat
tu hagueres empomat
ell, ella, vostè hagué empomat
nosaltres haguérem empomat
vosaltres, vós haguéreu empomat
ells, elles, vostès hagueren empomat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver empomat
tu vas haver empomat
ell, ella, vostè va haver empomat
nosaltres vam haver empomat
vosaltres, vós vau haver empomat
ells, elles, vostès van haver empomat
Futur
jo empomaré
tu empomaràs
ell, ella, vostè empomarà
nosaltres empomarem
vosaltres, vós empomareu
ells, elles, vostès empomaran
Futur perfet
jo hauré empomat
tu hauràs empomat
ell, ella, vostè haurà empomat
nosaltres haurem empomat
vosaltres, vós haureu empomat
ells, elles, vostès hauran empomat
Condicional
jo empomaria
tu empomaries
ell, ella, vostè empomaria
nosaltres empomaríem
vosaltres, vós empomaríeu
ells, elles, vostès empomarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) empomat
tu hauries (hagueres) empomat
ell, ella, vostè hauria (haguera) empomat
nosaltres hauríem (haguérem) empomat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) empomat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) empomat

empomar

Mode subjuntiu

Present
jo empomi, empome (val.)
tu empomis, empomes (val.)
ell, ella, vostè empomi, empome (val.)
nosaltres empomem
vosaltres, vós empomeu
ells, elles, vostès empomin, empomen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) empomat
tu hagis (hages) empomat
ell, ella, vostè hagi (haja) empomat
nosaltres hàgim (hàgem) empomat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) empomat
ells, elles, vostès hagin (hagen) empomat
Imperfet
jo empomés, empomara (val.), empomàs (val., bal.)
tu empomessis, empomares (val.), empomassis (bal.), empomesses, empomasses (val., bal.)
ell, ella, vostè empomés, empomara (val.), empomàs (val., bal.)
nosaltres empoméssim, empomàrem (val.), empomàssim (bal.), empoméssem, empomàssem (val., bal.)
vosaltres, vós empoméssiu, empomàreu (val.), empomàssiu (bal.), empomésseu, empomàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès empomessin, empomaren (val.), empomassin (bal.), empomessen, empomassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) empomat
tu haguessis (hagueres) empomat
ell, ella, vostè hagués (haguera) empomat
nosaltres haguéssim (haguérem) empomat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) empomat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) empomat

empomar

Imperatiu

Present
tu empoma
ell, ella, vostè empomi, empome (val.)
nosaltres empomem
vosaltres, vós empomeu, empomau (bal.)
ells, elles, vostès empomin, empomen (val.)

empomar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu empomar
Infinitiu compost haver empomat
Gerundi empomant
Gerundi compost havent empomat
Participi empomat, empomada, empomats, empomades