empipar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| empipo (cent.), empipe (val.), empip (bal.) |
| empipes |
| empipa |
| empipem, empipam (bal.) |
| empipeu, empipau (bal.) |
| empipen |
Perfet
| he empipat |
| has empipat |
| ha empipat |
| hem empipat |
| heu empipat |
| han empipat |
Imperfet
| empipava |
| empipaves |
| empipava |
| empipàvem |
| empipàveu |
| empipaven |
Plusquamperfet
| havia empipat |
| havies empipat |
| havia empipat |
| havíem empipat |
| havíeu empipat |
| havien empipat |
Passat simple
| empipí |
| empipares |
| empipà |
| empipàrem |
| empipàreu |
| empiparen |
Passat perifràstic
| vaig empipar |
| vas (vares) empipar |
| va empipar |
| vam (vàrem) empipar |
| vau (vàreu) empipar |
| van (varen) empipar |
Passat anterior
| haguí empipat |
| hagueres empipat |
| hagué empipat |
| haguérem empipat |
| haguéreu empipat |
| hagueren empipat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver empipat |
| vas haver empipat |
| va haver empipat |
| vam haver empipat |
| vau haver empipat |
| van haver empipat |
Futur
| empiparé |
| empiparàs |
| empiparà |
| empiparem |
| empipareu |
| empiparan |
Futur perfet
| hauré empipat |
| hauràs empipat |
| haurà empipat |
| haurem empipat |
| haureu empipat |
| hauran empipat |
Condicional
| empiparia |
| empiparies |
| empiparia |
| empiparíem |
| empiparíeu |
| empiparien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) empipat |
| hauries (hagueres) empipat |
| hauria (haguera) empipat |
| hauríem (haguérem) empipat |
| hauríeu (haguéreu) empipat |
| haurien (hagueren) empipat |
Mode subjuntiu
Present
| empipi, empipe (val.) |
| empipis, empipes (val.) |
| empipi, empipe (val.) |
| empipem |
| empipeu |
| empipin, empipen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) empipat |
| hagis (hages) empipat |
| hagi (haja) empipat |
| hàgim (hàgem) empipat |
| hàgiu (hàgeu) empipat |
| hagin (hagen) empipat |
Imperfet
| empipés, empipara (val.), empipàs (val., bal.) |
| empipessis, empipares (val.), empipassis (bal.), empipesses, empipasses (val., bal.) |
| empipés, empipara (val.), empipàs (val., bal.) |
| empipéssim, empipàrem (val.), empipàssim (bal.), empipéssem, empipàssem (val., bal.) |
| empipéssiu, empipàreu (val.), empipàssiu (bal.), empipésseu, empipàsseu (val., bal.) |
| empipessin, empiparen (val.), empipassin (bal.), empipessen, empipassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) empipat |
| haguessis (hagueres) empipat |
| hagués (haguera) empipat |
| haguéssim (haguérem) empipat |
| haguéssiu (haguéreu) empipat |
| haguessin (hagueren) empipat |
Mode imperatiu
Present
| empipa |
| empipi, empipe (val.) |
| empipem |
| empipeu, empipau (bal.) |
| empipin, empipen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | empipar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver empipat |
| Gerundi | empipant |
| Gerundi compost | havent empipat |
| Participi | empipat , empipada , empipats , empipades |
Definició
- Molestar insistentment fins al punt de fer perdre la paciència a algú.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017