Conjugació del verb «empernar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

empernar

Mode indicatiu

Present
jo emperno (cent.), emperne (val.), empern (bal.)
tu empernes
ell, ella, vostè emperna
nosaltres empernem, empernam (bal.)
vosaltres, vós emperneu, empernau (bal.)
ells, elles, vostès empernen
Perfet
jo he empernat
tu has empernat
ell, ella, vostè ha empernat
nosaltres hem empernat
vosaltres, vós heu empernat
ells, elles, vostès han empernat
Imperfet
jo empernava
tu empernaves
ell, ella, vostè empernava
nosaltres empernàvem
vosaltres, vós empernàveu
ells, elles, vostès empernaven
Plusquamperfet
jo havia empernat
tu havies empernat
ell, ella, vostè havia empernat
nosaltres havíem empernat
vosaltres, vós havíeu empernat
ells, elles, vostès havien empernat
Passat simple
jo emperní
tu empernares
ell, ella, vostè empernà
nosaltres empernàrem
vosaltres, vós empernàreu
ells, elles, vostès empernaren
Passat perifràstic
jo vaig empernar
tu vas (vares) empernar
ell, ella, vostè va empernar
nosaltres vam (vàrem) empernar
vosaltres, vós vau (vàreu) empernar
ells, elles, vostès van (varen) empernar
Passat anterior
jo haguí empernat
tu hagueres empernat
ell, ella, vostè hagué empernat
nosaltres haguérem empernat
vosaltres, vós haguéreu empernat
ells, elles, vostès hagueren empernat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver empernat
tu vas haver empernat
ell, ella, vostè va haver empernat
nosaltres vam haver empernat
vosaltres, vós vau haver empernat
ells, elles, vostès van haver empernat
Futur
jo empernaré
tu empernaràs
ell, ella, vostè empernarà
nosaltres empernarem
vosaltres, vós empernareu
ells, elles, vostès empernaran
Futur perfet
jo hauré empernat
tu hauràs empernat
ell, ella, vostè haurà empernat
nosaltres haurem empernat
vosaltres, vós haureu empernat
ells, elles, vostès hauran empernat
Condicional
jo empernaria
tu empernaries
ell, ella, vostè empernaria
nosaltres empernaríem
vosaltres, vós empernaríeu
ells, elles, vostès empernarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) empernat
tu hauries (hagueres) empernat
ell, ella, vostè hauria (haguera) empernat
nosaltres hauríem (haguérem) empernat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) empernat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) empernat

empernar

Mode subjuntiu

Present
jo emperni, emperne (val.)
tu empernis, empernes (val.)
ell, ella, vostè emperni, emperne (val.)
nosaltres empernem
vosaltres, vós emperneu
ells, elles, vostès empernin, empernen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) empernat
tu hagis (hages) empernat
ell, ella, vostè hagi (haja) empernat
nosaltres hàgim (hàgem) empernat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) empernat
ells, elles, vostès hagin (hagen) empernat
Imperfet
jo empernés, empernara (val.), empernàs (val., bal.)
tu empernessis, empernares (val.), empernassis (bal.), empernesses, empernasses (val., bal.)
ell, ella, vostè empernés, empernara (val.), empernàs (val., bal.)
nosaltres empernéssim, empernàrem (val.), empernàssim (bal.), empernéssem, empernàssem (val., bal.)
vosaltres, vós empernéssiu, empernàreu (val.), empernàssiu (bal.), empernésseu, empernàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès empernessin, empernaren (val.), empernassin (bal.), empernessen, empernassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) empernat
tu haguessis (hagueres) empernat
ell, ella, vostè hagués (haguera) empernat
nosaltres haguéssim (haguérem) empernat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) empernat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) empernat

empernar

Imperatiu

Present
tu emperna
ell, ella, vostè emperni, emperne (val.)
nosaltres empernem
vosaltres, vós emperneu, empernau (bal.)
ells, elles, vostès empernin, empernen (val.)

empernar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu empernar
Infinitiu compost haver empernat
Gerundi empernant
Gerundi compost havent empernat
Participi empernat, empernada, empernats, empernades