Conjugació del verb «emperlar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

emperlar

Mode indicatiu

Present
jo emperlo (cent.), emperle (val.), emperl (bal.)
tu emperles
ell, ella, vostè emperla
nosaltres emperlem, emperlam (bal.)
vosaltres, vós emperleu, emperlau (bal.)
ells, elles, vostès emperlen
Perfet
jo he emperlat
tu has emperlat
ell, ella, vostè ha emperlat
nosaltres hem emperlat
vosaltres, vós heu emperlat
ells, elles, vostès han emperlat
Imperfet
jo emperlava
tu emperlaves
ell, ella, vostè emperlava
nosaltres emperlàvem
vosaltres, vós emperlàveu
ells, elles, vostès emperlaven
Plusquamperfet
jo havia emperlat
tu havies emperlat
ell, ella, vostè havia emperlat
nosaltres havíem emperlat
vosaltres, vós havíeu emperlat
ells, elles, vostès havien emperlat
Passat simple
jo emperlí
tu emperlares
ell, ella, vostè emperlà
nosaltres emperlàrem
vosaltres, vós emperlàreu
ells, elles, vostès emperlaren
Passat perifràstic
jo vaig emperlar
tu vas (vares) emperlar
ell, ella, vostè va emperlar
nosaltres vam (vàrem) emperlar
vosaltres, vós vau (vàreu) emperlar
ells, elles, vostès van (varen) emperlar
Passat anterior
jo haguí emperlat
tu hagueres emperlat
ell, ella, vostè hagué emperlat
nosaltres haguérem emperlat
vosaltres, vós haguéreu emperlat
ells, elles, vostès hagueren emperlat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver emperlat
tu vas haver emperlat
ell, ella, vostè va haver emperlat
nosaltres vam haver emperlat
vosaltres, vós vau haver emperlat
ells, elles, vostès van haver emperlat
Futur
jo emperlaré
tu emperlaràs
ell, ella, vostè emperlarà
nosaltres emperlarem
vosaltres, vós emperlareu
ells, elles, vostès emperlaran
Futur perfet
jo hauré emperlat
tu hauràs emperlat
ell, ella, vostè haurà emperlat
nosaltres haurem emperlat
vosaltres, vós haureu emperlat
ells, elles, vostès hauran emperlat
Condicional
jo emperlaria
tu emperlaries
ell, ella, vostè emperlaria
nosaltres emperlaríem
vosaltres, vós emperlaríeu
ells, elles, vostès emperlarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) emperlat
tu hauries (hagueres) emperlat
ell, ella, vostè hauria (haguera) emperlat
nosaltres hauríem (haguérem) emperlat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) emperlat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) emperlat

emperlar

Mode subjuntiu

Present
jo emperli, emperle (val.)
tu emperlis, emperles (val.)
ell, ella, vostè emperli, emperle (val.)
nosaltres emperlem
vosaltres, vós emperleu
ells, elles, vostès emperlin, emperlen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) emperlat
tu hagis (hages) emperlat
ell, ella, vostè hagi (haja) emperlat
nosaltres hàgim (hàgem) emperlat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) emperlat
ells, elles, vostès hagin (hagen) emperlat
Imperfet
jo emperlés, emperlara (val.), emperlàs (val., bal.)
tu emperlessis, emperlares (val.), emperlassis (bal.), emperlesses, emperlasses (val., bal.)
ell, ella, vostè emperlés, emperlara (val.), emperlàs (val., bal.)
nosaltres emperléssim, emperlàrem (val.), emperlàssim (bal.), emperléssem, emperlàssem (val., bal.)
vosaltres, vós emperléssiu, emperlàreu (val.), emperlàssiu (bal.), emperlésseu, emperlàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès emperlessin, emperlaren (val.), emperlassin (bal.), emperlessen, emperlassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) emperlat
tu haguessis (hagueres) emperlat
ell, ella, vostè hagués (haguera) emperlat
nosaltres haguéssim (haguérem) emperlat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) emperlat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) emperlat

emperlar

Imperatiu

Present
tu emperla
ell, ella, vostè emperli, emperle (val.)
nosaltres emperlem
vosaltres, vós emperleu, emperlau (bal.)
ells, elles, vostès emperlin, emperlen (val.)

emperlar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu emperlar
Infinitiu compost haver emperlat
Gerundi emperlant
Gerundi compost havent emperlat
Participi emperlat, emperlada, emperlats, emperlades