empènyer
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| empenyo (cent.), empeny (val., bal.) |
| empenys |
| empeny |
| empenyem |
| empenyeu |
| empenyen |
Perfet
| he empès, he empés (val.) |
| has empès, has empés (val.) |
| ha empès, ha empés (val.) |
| hem empès, hem empés (val.) |
| heu empès, heu empés (val.) |
| han empès, han empés (val.) |
Imperfet
| empenyia |
| empenyies |
| empenyia |
| empenyíem |
| empenyíeu |
| empenyien |
Plusquamperfet
| havia empès, havia empés (val.) |
| havies empès, havies empés (val.) |
| havia empès, havia empés (val.) |
| havíem empès, havíem empés (val.) |
| havíeu empès, havíeu empés (val.) |
| havien empès, havien empés (val.) |
Passat simple
| empenyí |
| empenyeres |
| empenyé |
| empenyérem |
| empenyéreu |
| empenyeren |
Passat perifràstic
| vaig empènyer / empényer |
| vas (vares) empènyer / empényer |
| va empènyer / empényer |
| vam (vàrem) empènyer / empényer |
| vau (vàreu) empènyer / empényer |
| van (varen) empènyer / empényer |
Passat anterior
| haguí empès, haguí empés (val.) |
| hagueres empès, hagueres empés (val.) |
| hagué empès, hagué empés (val.) |
| haguérem empès, haguérem empés (val.) |
| haguéreu empès, haguéreu empés (val.) |
| hagueren empès, hagueren empés (val.) |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver empès, vaig haver empés (val.) |
| vas haver empès, vas haver empés (val.) |
| va haver empès, va haver empés (val.) |
| vam haver empès, vam haver empés (val.) |
| vau haver empès, vau haver empés (val.) |
| van haver empès, van haver empés (val.) |
Futur
| empenyeré |
| empenyeràs |
| empenyerà |
| empenyerem |
| empenyereu |
| empenyeran |
Futur perfet
| hauré empès, hauré empés (val.) |
| hauràs empès, hauràs empés (val.) |
| haurà empès, haurà empés (val.) |
| haurem empès, haurem empés (val.) |
| haureu empès, haureu empés (val.) |
| hauran empès, hauran empés (val.) |
Condicional
| empenyeria |
| empenyeries |
| empenyeria |
| empenyeríem |
| empenyeríeu |
| empenyerien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) empès, hauria (haguera) empés (val.) |
| hauries (hagueres) empès, hauries (hagueres) empés (val.) |
| hauria (haguera) empès, hauria (haguera) empés (val.) |
| hauríem (haguérem) empès, hauríem (haguérem) empés (val.) |
| hauríeu (haguéreu) empès, hauríeu (haguéreu) empés (val.) |
| haurien (hagueren) empès, haurien (hagueren) empés (val.) |
Mode subjuntiu
Present
| empenyi, empenya (val.) |
| empenyis, empenyes (val.) |
| empenyi, empenya (val.) |
| empenyem |
| empenyeu |
| empenyin, empenyen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) empès, hagi (haja) empés (val.) |
| hagis (hages) empès, hagis (hages) empés (val.) |
| hagi (haja) empès, hagi (haja) empés (val.) |
| hàgim (hàgem) empès, hàgim (hàgem) empés (val.) |
| hàgiu (hàgeu) empès, hàgiu (hàgeu) empés (val.) |
| hagin (hagen) empès, hagin (hagen) empés (val.) |
Imperfet
| empenyés, empenyera (val.) |
| empenyessis, empenyeres (val.), empenyesses |
| empenyés, empenyera (val.) |
| empenyéssim, empenyérem (val.), empenyéssem |
| empenyéssiu, empenyéreu (val.), empenyésseu |
| empenyessin, empenyeren (val.), empenyessen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) empès, hagués (haguera) empés (val.) |
| haguessis (hagueres) empès, haguessis (hagueres) empés (val.) |
| hagués (haguera) empès, hagués (haguera) empés (val.) |
| haguéssim (haguérem) empès, haguéssim (haguérem) empés (val.) |
| haguéssiu (haguéreu) empès, haguéssiu (haguéreu) empés (val.) |
| haguessin (hagueren) empès, haguessin (hagueren) empés (val.) |
Mode imperatiu
Present
| empeny |
| empenyi, empenya (val.) |
| empenyem |
| empenyeu |
| empenyin, empenyen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | empènyer / empényer |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver empès, haver empés (val.) |
| Gerundi | empenyent |
| Gerundi compost | havent empès, havent empés (val.) |
| Participi | empès, empés (val.) , empesa , empesos , empeses |
Definició
- Exercir una pressió sobre un cos amb la intencionalitat de moure'l.
- Exercir una pressió sobre algú amb la fi que faci alguna cosa.
- Fer avançar una melé ordenada o una melé espontània obligant l'equip adversari a recular cap a la zona d'assaig que li és pròpia.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017