Conjugació del verb «emmenar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

emmenar

Mode indicatiu

Present
jo emmeno (cent.), emmene (val.), emmèn (bal.)
tu emmenes
ell, ella, vostè emmena
nosaltres emmenem, emmenam (bal.)
vosaltres, vós emmeneu, emmenau (bal.)
ells, elles, vostès emmenen
Perfet
jo he emmenat
tu has emmenat
ell, ella, vostè ha emmenat
nosaltres hem emmenat
vosaltres, vós heu emmenat
ells, elles, vostès han emmenat
Imperfet
jo emmenava
tu emmenaves
ell, ella, vostè emmenava
nosaltres emmenàvem
vosaltres, vós emmenàveu
ells, elles, vostès emmenaven
Plusquamperfet
jo havia emmenat
tu havies emmenat
ell, ella, vostè havia emmenat
nosaltres havíem emmenat
vosaltres, vós havíeu emmenat
ells, elles, vostès havien emmenat
Passat simple
jo emmení
tu emmenares
ell, ella, vostè emmenà
nosaltres emmenàrem
vosaltres, vós emmenàreu
ells, elles, vostès emmenaren
Passat perifràstic
jo vaig emmenar
tu vas (vares) emmenar
ell, ella, vostè va emmenar
nosaltres vam (vàrem) emmenar
vosaltres, vós vau (vàreu) emmenar
ells, elles, vostès van (varen) emmenar
Passat anterior
jo haguí emmenat
tu hagueres emmenat
ell, ella, vostè hagué emmenat
nosaltres haguérem emmenat
vosaltres, vós haguéreu emmenat
ells, elles, vostès hagueren emmenat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver emmenat
tu vas haver emmenat
ell, ella, vostè va haver emmenat
nosaltres vam haver emmenat
vosaltres, vós vau haver emmenat
ells, elles, vostès van haver emmenat
Futur
jo emmenaré
tu emmenaràs
ell, ella, vostè emmenarà
nosaltres emmenarem
vosaltres, vós emmenareu
ells, elles, vostès emmenaran
Futur perfet
jo hauré emmenat
tu hauràs emmenat
ell, ella, vostè haurà emmenat
nosaltres haurem emmenat
vosaltres, vós haureu emmenat
ells, elles, vostès hauran emmenat
Condicional
jo emmenaria
tu emmenaries
ell, ella, vostè emmenaria
nosaltres emmenaríem
vosaltres, vós emmenaríeu
ells, elles, vostès emmenarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) emmenat
tu hauries (hagueres) emmenat
ell, ella, vostè hauria (haguera) emmenat
nosaltres hauríem (haguérem) emmenat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) emmenat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) emmenat

emmenar

Mode subjuntiu

Present
jo emmeni, emmene (val.)
tu emmenis, emmenes (val.)
ell, ella, vostè emmeni, emmene (val.)
nosaltres emmenem
vosaltres, vós emmeneu
ells, elles, vostès emmenin, emmenen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) emmenat
tu hagis (hages) emmenat
ell, ella, vostè hagi (haja) emmenat
nosaltres hàgim (hàgem) emmenat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) emmenat
ells, elles, vostès hagin (hagen) emmenat
Imperfet
jo emmenés, emmenara (val.), emmenàs (val., bal.)
tu emmenessis, emmenares (val.), emmenassis (bal.), emmenesses, emmenasses (val., bal.)
ell, ella, vostè emmenés, emmenara (val.), emmenàs (val., bal.)
nosaltres emmenéssim, emmenàrem (val.), emmenàssim (bal.), emmenéssem, emmenàssem (val., bal.)
vosaltres, vós emmenéssiu, emmenàreu (val.), emmenàssiu (bal.), emmenésseu, emmenàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès emmenessin, emmenaren (val.), emmenassin (bal.), emmenessen, emmenassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) emmenat
tu haguessis (hagueres) emmenat
ell, ella, vostè hagués (haguera) emmenat
nosaltres haguéssim (haguérem) emmenat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) emmenat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) emmenat

emmenar

Imperatiu

Present
tu emmena
ell, ella, vostè emmeni, emmene (val.)
nosaltres emmenem
vosaltres, vós emmeneu, emmenau (bal.)
ells, elles, vostès emmenin, emmenen (val.)

emmenar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu emmenar
Infinitiu compost haver emmenat
Gerundi emmenant
Gerundi compost havent emmenat
Participi emmenat, emmenada, emmenats, emmenades