Conjugació en català del verb «emmarcir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

emmarcir

Mode indicatiu

Present
jo emmarceixo (cent.), emmarcesc (val., bal.), emmarcisc (val.)
tu emmarceixes, emmarcixes (val.)
ell, ella, vostè emmarceix, emmarcix (val.)
nosaltres emmarcim
vosaltres, vós emmarciu
ells, elles, vostès emmarceixen, emmarcixen (val.)
Perfet
jo he emmarcit
tu has emmarcit
ell, ella, vostè ha emmarcit
nosaltres hem emmarcit
vosaltres, vós heu emmarcit
ells, elles, vostès han emmarcit
Imperfet
jo emmarcia
tu emmarcies
ell, ella, vostè emmarcia
nosaltres emmarcíem
vosaltres, vós emmarcíeu
ells, elles, vostès emmarcien
Plusquamperfet
jo havia emmarcit
tu havies emmarcit
ell, ella, vostè havia emmarcit
nosaltres havíem emmarcit
vosaltres, vós havíeu emmarcit
ells, elles, vostès havien emmarcit
Passat simple
jo emmarcí
tu emmarcires
ell, ella, vostè emmarcí
nosaltres emmarcírem
vosaltres, vós emmarcíreu
ells, elles, vostès emmarciren
Passat perifràstic
jo vaig emmarcir
tu vas (vares) emmarcir
ell, ella, vostè va emmarcir
nosaltres vam (vàrem) emmarcir
vosaltres, vós vau (vàreu) emmarcir
ells, elles, vostès van (varen) emmarcir
Passat anterior
jo haguí emmarcit
tu hagueres emmarcit
ell, ella, vostè hagué emmarcit
nosaltres haguérem emmarcit
vosaltres, vós haguéreu emmarcit
ells, elles, vostès hagueren emmarcit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver emmarcit
tu vas haver emmarcit
ell, ella, vostè va haver emmarcit
nosaltres vam haver emmarcit
vosaltres, vós vau haver emmarcit
ells, elles, vostès van haver emmarcit
Futur
jo emmarciré
tu emmarciràs
ell, ella, vostè emmarcirà
nosaltres emmarcirem
vosaltres, vós emmarcireu
ells, elles, vostès emmarciran
Futur perfet
jo hauré emmarcit
tu hauràs emmarcit
ell, ella, vostè haurà emmarcit
nosaltres haurem emmarcit
vosaltres, vós haureu emmarcit
ells, elles, vostès hauran emmarcit
Condicional
jo emmarciria
tu emmarciries
ell, ella, vostè emmarciria
nosaltres emmarciríem
vosaltres, vós emmarciríeu
ells, elles, vostès emmarcirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) emmarcit
tu hauries (hagueres) emmarcit
ell, ella, vostè hauria (haguera) emmarcit
nosaltres hauríem (haguérem) emmarcit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) emmarcit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) emmarcit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

emmarcir

Mode subjuntiu

Present
jo emmarceixi, emmarcesca / emmarcisca (val.), emmarcesqui (bal.)
tu emmarceixis, emmarcesques / emmarcisques (val.), emmarcesquis (bal.)
ell, ella, vostè emmarceixi, emmarcesca / emmarcisca (val.), emmarcesqui (bal.)
nosaltres emmarcim, emmarciguem (bal.)
vosaltres, vós emmarciu, emmarcigueu (bal.)
ells, elles, vostès emmarceixin, emmarcesquen / emmarcisquen (val.), emmarcesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) emmarcit
tu hagis (hages) emmarcit
ell, ella, vostè hagi (haja) emmarcit
nosaltres hàgim (hàgem) emmarcit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) emmarcit
ells, elles, vostès hagin (hagen) emmarcit
Imperfet
jo emmarcís, emmarcira (val.)
tu emmarcissis, emmarcires (val.), emmarcisses
ell, ella, vostè emmarcís, emmarcira (val.)
nosaltres emmarcíssim, emmarcírem (val.), emmarcíssem
vosaltres, vós emmarcíssiu, emmarcíreu (val.), emmarcísseu
ells, elles, vostès emmarcissin, emmarciren (val.), emmarcissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) emmarcit
tu haguessis (hagueres) emmarcit
ell, ella, vostè hagués (haguera) emmarcit
nosaltres haguéssim (haguérem) emmarcit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) emmarcit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) emmarcit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

emmarcir

Mode imperatiu

Present
tu emmarceix, emmarcix (val.)
ell, ella, vostè emmarceixi, emmarcesca / emmarcisca (val.), emmarcesqui (bal.)
nosaltres emmarcim, emmarciguem (bal.)
vosaltres, vós emmarciu
ells, elles, vostès emmarceixin, emmarcesquen / emmarcisquen (val.), emmarcesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

emmarcir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu emmarcir
Infinitiu compost haver emmarcit
Gerundi emmarcint
Gerundi compost havent emmarcit
Participi emmarcit, emmarcida, emmarcits, emmarcides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

emmarcir

  1. pansir

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.