emmarar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| emmaro (cent.), emmare (val.), emmar (bal.) |
| emmares |
| emmara |
| emmarem, emmaram (bal.) |
| emmareu, emmarau (bal.) |
| emmaren |
Perfet
| he emmarat |
| has emmarat |
| ha emmarat |
| hem emmarat |
| heu emmarat |
| han emmarat |
Imperfet
| emmarava |
| emmaraves |
| emmarava |
| emmaràvem |
| emmaràveu |
| emmaraven |
Plusquamperfet
| havia emmarat |
| havies emmarat |
| havia emmarat |
| havíem emmarat |
| havíeu emmarat |
| havien emmarat |
Passat simple
| emmarí |
| emmarares |
| emmarà |
| emmaràrem |
| emmaràreu |
| emmararen |
Passat perifràstic
| vaig emmarar |
| vas (vares) emmarar |
| va emmarar |
| vam (vàrem) emmarar |
| vau (vàreu) emmarar |
| van (varen) emmarar |
Passat anterior
| haguí emmarat |
| hagueres emmarat |
| hagué emmarat |
| haguérem emmarat |
| haguéreu emmarat |
| hagueren emmarat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver emmarat |
| vas haver emmarat |
| va haver emmarat |
| vam haver emmarat |
| vau haver emmarat |
| van haver emmarat |
Futur
| emmararé |
| emmararàs |
| emmararà |
| emmararem |
| emmarareu |
| emmararan |
Futur perfet
| hauré emmarat |
| hauràs emmarat |
| haurà emmarat |
| haurem emmarat |
| haureu emmarat |
| hauran emmarat |
Condicional
| emmararia |
| emmararies |
| emmararia |
| emmararíem |
| emmararíeu |
| emmararien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) emmarat |
| hauries (hagueres) emmarat |
| hauria (haguera) emmarat |
| hauríem (haguérem) emmarat |
| hauríeu (haguéreu) emmarat |
| haurien (hagueren) emmarat |
Mode subjuntiu
Present
| emmari, emmare (val.) |
| emmaris, emmares (val.) |
| emmari, emmare (val.) |
| emmarem |
| emmareu |
| emmarin, emmaren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) emmarat |
| hagis (hages) emmarat |
| hagi (haja) emmarat |
| hàgim (hàgem) emmarat |
| hàgiu (hàgeu) emmarat |
| hagin (hagen) emmarat |
Imperfet
| emmarés, emmarara (val.), emmaràs (val., bal.) |
| emmaressis, emmarares (val.), emmarassis (bal.), emmaresses, emmarasses (val., bal.) |
| emmarés, emmarara (val.), emmaràs (val., bal.) |
| emmaréssim, emmaràrem (val.), emmaràssim (bal.), emmaréssem, emmaràssem (val., bal.) |
| emmaréssiu, emmaràreu (val.), emmaràssiu (bal.), emmarésseu, emmaràsseu (val., bal.) |
| emmaressin, emmararen (val.), emmarassin (bal.), emmaressen, emmarassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) emmarat |
| haguessis (hagueres) emmarat |
| hagués (haguera) emmarat |
| haguéssim (haguérem) emmarat |
| haguéssiu (haguéreu) emmarat |
| haguessin (hagueren) emmarat |
Mode imperatiu
Present
| emmara |
| emmari, emmare (val.) |
| emmarem |
| emmareu, emmarau (bal.) |
| emmarin, emmaren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | emmarar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver emmarat |
| Gerundi | emmarant |
| Gerundi compost | havent emmarat |
| Participi | emmarat , emmarada , emmarats , emmarades |
Definició
- Una embarcació anar a alta mar.
- Tenir molta afecció per la mare.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017