embrancar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| embranco (cent.), embranque (val.), embranc (bal.) |
| embranques |
| embranca |
| embranquem, embrancam (bal.) |
| embranqueu, embrancau (bal.) |
| embranquen |
Perfet
| he embrancat |
| has embrancat |
| ha embrancat |
| hem embrancat |
| heu embrancat |
| han embrancat |
Imperfet
| embrancava |
| embrancaves |
| embrancava |
| embrancàvem |
| embrancàveu |
| embrancaven |
Plusquamperfet
| havia embrancat |
| havies embrancat |
| havia embrancat |
| havíem embrancat |
| havíeu embrancat |
| havien embrancat |
Passat simple
| embranquí |
| embrancares |
| embrancà |
| embrancàrem |
| embrancàreu |
| embrancaren |
Passat perifràstic
| vaig embrancar |
| vas (vares) embrancar |
| va embrancar |
| vam (vàrem) embrancar |
| vau (vàreu) embrancar |
| van (varen) embrancar |
Passat anterior
| haguí embrancat |
| hagueres embrancat |
| hagué embrancat |
| haguérem embrancat |
| haguéreu embrancat |
| hagueren embrancat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver embrancat |
| vas haver embrancat |
| va haver embrancat |
| vam haver embrancat |
| vau haver embrancat |
| van haver embrancat |
Futur
| embrancaré |
| embrancaràs |
| embrancarà |
| embrancarem |
| embrancareu |
| embrancaran |
Futur perfet
| hauré embrancat |
| hauràs embrancat |
| haurà embrancat |
| haurem embrancat |
| haureu embrancat |
| hauran embrancat |
Condicional
| embrancaria |
| embrancaries |
| embrancaria |
| embrancaríem |
| embrancaríeu |
| embrancarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) embrancat |
| hauries (hagueres) embrancat |
| hauria (haguera) embrancat |
| hauríem (haguérem) embrancat |
| hauríeu (haguéreu) embrancat |
| haurien (hagueren) embrancat |
Mode subjuntiu
Present
| embranqui, embranque (val.) |
| embranquis, embranques (val.) |
| embranqui, embranque (val.) |
| embranquem |
| embranqueu |
| embranquin, embranquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) embrancat |
| hagis (hages) embrancat |
| hagi (haja) embrancat |
| hàgim (hàgem) embrancat |
| hàgiu (hàgeu) embrancat |
| hagin (hagen) embrancat |
Imperfet
| embranqués, embrancara (val.), embrancàs (val., bal.) |
| embranquessis, embrancares (val.), embrancassis (bal.), embranquesses, embrancasses (val., bal.) |
| embranqués, embrancara (val.), embrancàs (val., bal.) |
| embranquéssim, embrancàrem (val.), embrancàssim (bal.), embranquéssem, embrancàssem (val., bal.) |
| embranquéssiu, embrancàreu (val.), embrancàssiu (bal.), embranquésseu, embrancàsseu (val., bal.) |
| embranquessin, embrancaren (val.), embrancassin (bal.), embranquessen, embrancassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) embrancat |
| haguessis (hagueres) embrancat |
| hagués (haguera) embrancat |
| haguéssim (haguérem) embrancat |
| haguéssiu (haguéreu) embrancat |
| haguessin (hagueren) embrancat |
Mode imperatiu
Present
| embranca |
| embranqui, embranque (val.) |
| embranquem |
| embranqueu, embrancau (bal.) |
| embranquin, embranquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | embrancar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver embrancat |
| Gerundi | embrancant |
| Gerundi compost | havent embrancat |
| Participi | embrancat , embrancada , embrancats , embrancades |
Definició
- Unir-se dues rutes, dos camins.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017