embadalir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| embadaleixo (cent.), embadalesc (val., bal.), embadalisc (val.) |
| embadaleixes, embadalixes (val.) |
| embadaleix, embadalix (val.) |
| embadalim |
| embadaliu |
| embadaleixen, embadalixen (val.) |
Perfet
| he embadalit |
| has embadalit |
| ha embadalit |
| hem embadalit |
| heu embadalit |
| han embadalit |
Imperfet
| embadalia |
| embadalies |
| embadalia |
| embadalíem |
| embadalíeu |
| embadalien |
Plusquamperfet
| havia embadalit |
| havies embadalit |
| havia embadalit |
| havíem embadalit |
| havíeu embadalit |
| havien embadalit |
Passat simple
| embadalí |
| embadalires |
| embadalí |
| embadalírem |
| embadalíreu |
| embadaliren |
Passat perifràstic
| vaig embadalir |
| vas (vares) embadalir |
| va embadalir |
| vam (vàrem) embadalir |
| vau (vàreu) embadalir |
| van (varen) embadalir |
Passat anterior
| haguí embadalit |
| hagueres embadalit |
| hagué embadalit |
| haguérem embadalit |
| haguéreu embadalit |
| hagueren embadalit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver embadalit |
| vas haver embadalit |
| va haver embadalit |
| vam haver embadalit |
| vau haver embadalit |
| van haver embadalit |
Futur
| embadaliré |
| embadaliràs |
| embadalirà |
| embadalirem |
| embadalireu |
| embadaliran |
Futur perfet
| hauré embadalit |
| hauràs embadalit |
| haurà embadalit |
| haurem embadalit |
| haureu embadalit |
| hauran embadalit |
Condicional
| embadaliria |
| embadaliries |
| embadaliria |
| embadaliríem |
| embadaliríeu |
| embadalirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) embadalit |
| hauries (hagueres) embadalit |
| hauria (haguera) embadalit |
| hauríem (haguérem) embadalit |
| hauríeu (haguéreu) embadalit |
| haurien (hagueren) embadalit |
Mode subjuntiu
Present
| embadaleixi, embadalesca / embadalisca (val.), embadalesqui (bal.) |
| embadaleixis, embadalesques / embadalisques (val.), embadalesquis (bal.) |
| embadaleixi, embadalesca / embadalisca (val.), embadalesqui (bal.) |
| embadalim, embadaliguem (bal.) |
| embadaliu, embadaligueu (bal.) |
| embadaleixin, embadalesquen / embadalisquen (val.), embadalesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) embadalit |
| hagis (hages) embadalit |
| hagi (haja) embadalit |
| hàgim (hàgem) embadalit |
| hàgiu (hàgeu) embadalit |
| hagin (hagen) embadalit |
Imperfet
| embadalís, embadalira (val.) |
| embadalissis, embadalires (val.), embadalisses |
| embadalís, embadalira (val.) |
| embadalíssim, embadalírem (val.), embadalíssem |
| embadalíssiu, embadalíreu (val.), embadalísseu |
| embadalissin, embadaliren (val.), embadalissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) embadalit |
| haguessis (hagueres) embadalit |
| hagués (haguera) embadalit |
| haguéssim (haguérem) embadalit |
| haguéssiu (haguéreu) embadalit |
| haguessin (hagueren) embadalit |
Mode imperatiu
Present
| embadaleix, embadalix (val.) |
| embadaleixi, embadalesca / embadalisca (val.), embadalesqui (bal.) |
| embadalim, embadaliguem (bal.) |
| embadaliu |
| embadaleixin, embadalesquen / embadalisquen (val.), embadalesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | embadalir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver embadalit |
| Gerundi | embadalint |
| Gerundi compost | havent embadalit |
| Participi | embadalit , embadalida , embadalits , embadalides |
Definició
- Causar una impressió forta que captiva els sentits i abstreu de la realitat.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017