Conjugació del verb «emanar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

emanar

Mode indicatiu

Present
jo emano (cent.), emane (val.), eman (bal.)
tu emanes
ell, ella, vostè emana
nosaltres emanem, emanam (bal.)
vosaltres, vós emaneu, emanau (bal.)
ells, elles, vostès emanen
Perfet
jo he emanat
tu has emanat
ell, ella, vostè ha emanat
nosaltres hem emanat
vosaltres, vós heu emanat
ells, elles, vostès han emanat
Imperfet
jo emanava
tu emanaves
ell, ella, vostè emanava
nosaltres emanàvem
vosaltres, vós emanàveu
ells, elles, vostès emanaven
Plusquamperfet
jo havia emanat
tu havies emanat
ell, ella, vostè havia emanat
nosaltres havíem emanat
vosaltres, vós havíeu emanat
ells, elles, vostès havien emanat
Passat simple
jo emaní
tu emanares
ell, ella, vostè emanà
nosaltres emanàrem
vosaltres, vós emanàreu
ells, elles, vostès emanaren
Passat perifràstic
jo vaig emanar
tu vas (vares) emanar
ell, ella, vostè va emanar
nosaltres vam (vàrem) emanar
vosaltres, vós vau (vàreu) emanar
ells, elles, vostès van (varen) emanar
Passat anterior
jo haguí emanat
tu hagueres emanat
ell, ella, vostè hagué emanat
nosaltres haguérem emanat
vosaltres, vós haguéreu emanat
ells, elles, vostès hagueren emanat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver emanat
tu vas haver emanat
ell, ella, vostè va haver emanat
nosaltres vam haver emanat
vosaltres, vós vau haver emanat
ells, elles, vostès van haver emanat
Futur
jo emanaré
tu emanaràs
ell, ella, vostè emanarà
nosaltres emanarem
vosaltres, vós emanareu
ells, elles, vostès emanaran
Futur perfet
jo hauré emanat
tu hauràs emanat
ell, ella, vostè haurà emanat
nosaltres haurem emanat
vosaltres, vós haureu emanat
ells, elles, vostès hauran emanat
Condicional
jo emanaria
tu emanaries
ell, ella, vostè emanaria
nosaltres emanaríem
vosaltres, vós emanaríeu
ells, elles, vostès emanarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) emanat
tu hauries (hagueres) emanat
ell, ella, vostè hauria (haguera) emanat
nosaltres hauríem (haguérem) emanat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) emanat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) emanat

emanar

Mode subjuntiu

Present
jo emani, emane (val.)
tu emanis, emanes (val.)
ell, ella, vostè emani, emane (val.)
nosaltres emanem
vosaltres, vós emaneu
ells, elles, vostès emanin, emanen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) emanat
tu hagis (hages) emanat
ell, ella, vostè hagi (haja) emanat
nosaltres hàgim (hàgem) emanat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) emanat
ells, elles, vostès hagin (hagen) emanat
Imperfet
jo emanés, emanara (val.), emanàs (val., bal.)
tu emanessis, emanares (val.), emanassis (bal.), emanesses, emanasses (val., bal.)
ell, ella, vostè emanés, emanara (val.), emanàs (val., bal.)
nosaltres emanéssim, emanàrem (val.), emanàssim (bal.), emanéssem, emanàssem (val., bal.)
vosaltres, vós emanéssiu, emanàreu (val.), emanàssiu (bal.), emanésseu, emanàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès emanessin, emanaren (val.), emanassin (bal.), emanessen, emanassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) emanat
tu haguessis (hagueres) emanat
ell, ella, vostè hagués (haguera) emanat
nosaltres haguéssim (haguérem) emanat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) emanat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) emanat

emanar

Imperatiu

Present
tu emana
ell, ella, vostè emani, emane (val.)
nosaltres emanem
vosaltres, vós emaneu, emanau (bal.)
ells, elles, vostès emanin, emanen (val.)

emanar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu emanar
Infinitiu compost haver emanat
Gerundi emanant
Gerundi compost havent emanat
Participi emanat, emanada, emanats, emanades