eluir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| elueixo (cent.), eluesc (val., bal.), eluïsc (val.) |
| elueixes, eluïxes (val.) |
| elueix, eluïx (val.) |
| eluïm |
| eluïu |
| elueixen, eluïxen (val.) |
Perfet
| he eluït |
| has eluït |
| ha eluït |
| hem eluït |
| heu eluït |
| han eluït |
Imperfet
| eluïa |
| eluïes |
| eluïa |
| eluíem |
| eluíeu |
| eluïen |
Plusquamperfet
| havia eluït |
| havies eluït |
| havia eluït |
| havíem eluït |
| havíeu eluït |
| havien eluït |
Passat simple
| eluí |
| eluïres |
| eluí |
| eluírem |
| eluíreu |
| eluïren |
Passat perifràstic
| vaig eluir |
| vas (vares) eluir |
| va eluir |
| vam (vàrem) eluir |
| vau (vàreu) eluir |
| van (varen) eluir |
Passat anterior
| haguí eluït |
| hagueres eluït |
| hagué eluït |
| haguérem eluït |
| haguéreu eluït |
| hagueren eluït |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver eluït |
| vas haver eluït |
| va haver eluït |
| vam haver eluït |
| vau haver eluït |
| van haver eluït |
Futur
| eluiré |
| eluiràs |
| eluirà |
| eluirem |
| eluireu |
| eluiran |
Futur perfet
| hauré eluït |
| hauràs eluït |
| haurà eluït |
| haurem eluït |
| haureu eluït |
| hauran eluït |
Condicional
| eluiria |
| eluiries |
| eluiria |
| eluiríem |
| eluiríeu |
| eluirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) eluït |
| hauries (hagueres) eluït |
| hauria (haguera) eluït |
| hauríem (haguérem) eluït |
| hauríeu (haguéreu) eluït |
| haurien (hagueren) eluït |
Mode subjuntiu
Present
| elueixi, eluesca / eluïsca (val.), eluesqui (bal.) |
| elueixis, eluesques / eluïsques (val.), eluesquis (bal.) |
| elueixi, eluesca / eluïsca (val.), eluesqui (bal.) |
| eluïm, eluïguem (bal.) |
| eluïu, eluïgueu (bal.) |
| elueixin, eluesquen / eluïsquen (val.), eluesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) eluït |
| hagis (hages) eluït |
| hagi (haja) eluït |
| hàgim (hàgem) eluït |
| hàgiu (hàgeu) eluït |
| hagin (hagen) eluït |
Imperfet
| eluís, eluïra (val.) |
| eluïssis, eluïres (val.), eluïsses |
| eluís, eluïra (val.) |
| eluíssim, eluírem (val.), eluíssem |
| eluíssiu, eluíreu (val.), eluísseu |
| eluïssin, eluïren (val.), eluïssen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) eluït |
| haguessis (hagueres) eluït |
| hagués (haguera) eluït |
| haguéssim (haguérem) eluït |
| haguéssiu (haguéreu) eluït |
| haguessin (hagueren) eluït |
Mode imperatiu
Present
| elueix, eluïx (val.) |
| elueixi, eluesca / eluïsca (val.), eluesqui (bal.) |
| eluïm, eluïguem (bal.) |
| eluïu |
| elueixin, eluesquen / eluïsquen (val.), eluesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | eluir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver eluït |
| Gerundi | eluint |
| Gerundi compost | havent eluït |
| Participi | eluït , eluïda , eluïts , eluïdes |
Definició
- Separar substàncies fixades per adsorció mitjançant rentatges progressius, una elució.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017