eludir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| eludeixo (cent.), eludesc (val., bal.), eludisc (val.) |
| eludeixes, eludixes (val.) |
| eludeix, eludix (val.) |
| eludim |
| eludiu |
| eludeixen, eludixen (val.) |
Perfet
| he eludit |
| has eludit |
| ha eludit |
| hem eludit |
| heu eludit |
| han eludit |
Imperfet
| eludia |
| eludies |
| eludia |
| eludíem |
| eludíeu |
| eludien |
Plusquamperfet
| havia eludit |
| havies eludit |
| havia eludit |
| havíem eludit |
| havíeu eludit |
| havien eludit |
Passat simple
| eludí |
| eludires |
| eludí |
| eludírem |
| eludíreu |
| eludiren |
Passat perifràstic
| vaig eludir |
| vas (vares) eludir |
| va eludir |
| vam (vàrem) eludir |
| vau (vàreu) eludir |
| van (varen) eludir |
Passat anterior
| haguí eludit |
| hagueres eludit |
| hagué eludit |
| haguérem eludit |
| haguéreu eludit |
| hagueren eludit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver eludit |
| vas haver eludit |
| va haver eludit |
| vam haver eludit |
| vau haver eludit |
| van haver eludit |
Futur
| eludiré |
| eludiràs |
| eludirà |
| eludirem |
| eludireu |
| eludiran |
Futur perfet
| hauré eludit |
| hauràs eludit |
| haurà eludit |
| haurem eludit |
| haureu eludit |
| hauran eludit |
Condicional
| eludiria |
| eludiries |
| eludiria |
| eludiríem |
| eludiríeu |
| eludirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) eludit |
| hauries (hagueres) eludit |
| hauria (haguera) eludit |
| hauríem (haguérem) eludit |
| hauríeu (haguéreu) eludit |
| haurien (hagueren) eludit |
Mode subjuntiu
Present
| eludeixi, eludesca / eludisca (val.), eludesqui (bal.) |
| eludeixis, eludesques / eludisques (val.), eludesquis (bal.) |
| eludeixi, eludesca / eludisca (val.), eludesqui (bal.) |
| eludim, eludiguem (bal.) |
| eludiu, eludigueu (bal.) |
| eludeixin, eludesquen / eludisquen (val.), eludesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) eludit |
| hagis (hages) eludit |
| hagi (haja) eludit |
| hàgim (hàgem) eludit |
| hàgiu (hàgeu) eludit |
| hagin (hagen) eludit |
Imperfet
| eludís, eludira (val.) |
| eludissis, eludires (val.), eludisses |
| eludís, eludira (val.) |
| eludíssim, eludírem (val.), eludíssem |
| eludíssiu, eludíreu (val.), eludísseu |
| eludissin, eludiren (val.), eludissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) eludit |
| haguessis (hagueres) eludit |
| hagués (haguera) eludit |
| haguéssim (haguérem) eludit |
| haguéssiu (haguéreu) eludit |
| haguessin (hagueren) eludit |
Mode imperatiu
Present
| eludeix, eludix (val.) |
| eludeixi, eludesca / eludisca (val.), eludesqui (bal.) |
| eludim, eludiguem (bal.) |
| eludiu |
| eludeixin, eludesquen / eludisquen (val.), eludesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | eludir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver eludit |
| Gerundi | eludint |
| Gerundi compost | havent eludit |
| Participi | eludit , eludida , eludits , eludides |
Definició
- Fugir la dificultat, sortir d'ella amb algun artifici; escapar-se.
- Burlar-se d'alguna cosa, fer que no tingui efecte per mitjà d'algun artifici.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017