Conjugació del verb «eixatar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

eixatar

Mode indicatiu

Present
jo eixato (cent.), eixate (val.), eixat (bal.)
tu eixates
ell, ella, vostè eixata
nosaltres eixatem, eixatam (bal.)
vosaltres, vós eixateu, eixatau (bal.)
ells, elles, vostès eixaten
Perfet
jo he eixatat
tu has eixatat
ell, ella, vostè ha eixatat
nosaltres hem eixatat
vosaltres, vós heu eixatat
ells, elles, vostès han eixatat
Imperfet
jo eixatava
tu eixataves
ell, ella, vostè eixatava
nosaltres eixatàvem
vosaltres, vós eixatàveu
ells, elles, vostès eixataven
Plusquamperfet
jo havia eixatat
tu havies eixatat
ell, ella, vostè havia eixatat
nosaltres havíem eixatat
vosaltres, vós havíeu eixatat
ells, elles, vostès havien eixatat
Passat simple
jo eixatí
tu eixatares
ell, ella, vostè eixatà
nosaltres eixatàrem
vosaltres, vós eixatàreu
ells, elles, vostès eixataren
Passat perifràstic
jo vaig eixatar
tu vas (vares) eixatar
ell, ella, vostè va eixatar
nosaltres vam (vàrem) eixatar
vosaltres, vós vau (vàreu) eixatar
ells, elles, vostès van (varen) eixatar
Passat anterior
jo haguí eixatat
tu hagueres eixatat
ell, ella, vostè hagué eixatat
nosaltres haguérem eixatat
vosaltres, vós haguéreu eixatat
ells, elles, vostès hagueren eixatat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver eixatat
tu vas haver eixatat
ell, ella, vostè va haver eixatat
nosaltres vam haver eixatat
vosaltres, vós vau haver eixatat
ells, elles, vostès van haver eixatat
Futur
jo eixataré
tu eixataràs
ell, ella, vostè eixatarà
nosaltres eixatarem
vosaltres, vós eixatareu
ells, elles, vostès eixataran
Futur perfet
jo hauré eixatat
tu hauràs eixatat
ell, ella, vostè haurà eixatat
nosaltres haurem eixatat
vosaltres, vós haureu eixatat
ells, elles, vostès hauran eixatat
Condicional
jo eixataria
tu eixataries
ell, ella, vostè eixataria
nosaltres eixataríem
vosaltres, vós eixataríeu
ells, elles, vostès eixatarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) eixatat
tu hauries (hagueres) eixatat
ell, ella, vostè hauria (haguera) eixatat
nosaltres hauríem (haguérem) eixatat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) eixatat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) eixatat

eixatar

Mode subjuntiu

Present
jo eixati, eixate (val.)
tu eixatis, eixates (val.)
ell, ella, vostè eixati, eixate (val.)
nosaltres eixatem
vosaltres, vós eixateu
ells, elles, vostès eixatin, eixaten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) eixatat
tu hagis (hages) eixatat
ell, ella, vostè hagi (haja) eixatat
nosaltres hàgim (hàgem) eixatat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) eixatat
ells, elles, vostès hagin (hagen) eixatat
Imperfet
jo eixatés, eixatara (val.), eixatàs (val., bal.)
tu eixatessis, eixatares (val.), eixatassis (bal.), eixatesses, eixatasses (val., bal.)
ell, ella, vostè eixatés, eixatara (val.), eixatàs (val., bal.)
nosaltres eixatéssim, eixatàrem (val.), eixatàssim (bal.), eixatéssem, eixatàssem (val., bal.)
vosaltres, vós eixatéssiu, eixatàreu (val.), eixatàssiu (bal.), eixatésseu, eixatàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès eixatessin, eixataren (val.), eixatassin (bal.), eixatessen, eixatassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) eixatat
tu haguessis (hagueres) eixatat
ell, ella, vostè hagués (haguera) eixatat
nosaltres haguéssim (haguérem) eixatat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) eixatat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) eixatat

eixatar

Imperatiu

Present
tu eixata
ell, ella, vostè eixati, eixate (val.)
nosaltres eixatem
vosaltres, vós eixateu, eixatau (bal.)
ells, elles, vostès eixatin, eixaten (val.)

eixatar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu eixatar
Infinitiu compost haver eixatat
Gerundi eixatant
Gerundi compost havent eixatat
Participi eixatat, eixatada, eixatats, eixatades