eixamplar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| eixamplo (cent.), eixample (val.), eixampl (bal.) |
| eixamples |
| eixampla |
| eixamplem, eixamplam (bal.) |
| eixampleu, eixamplau (bal.) |
| eixamplen |
Perfet
| he eixamplat |
| has eixamplat |
| ha eixamplat |
| hem eixamplat |
| heu eixamplat |
| han eixamplat |
Imperfet
| eixamplava |
| eixamplaves |
| eixamplava |
| eixamplàvem |
| eixamplàveu |
| eixamplaven |
Plusquamperfet
| havia eixamplat |
| havies eixamplat |
| havia eixamplat |
| havíem eixamplat |
| havíeu eixamplat |
| havien eixamplat |
Passat simple
| eixamplí |
| eixamplares |
| eixamplà |
| eixamplàrem |
| eixamplàreu |
| eixamplaren |
Passat perifràstic
| vaig eixamplar |
| vas (vares) eixamplar |
| va eixamplar |
| vam (vàrem) eixamplar |
| vau (vàreu) eixamplar |
| van (varen) eixamplar |
Passat anterior
| haguí eixamplat |
| hagueres eixamplat |
| hagué eixamplat |
| haguérem eixamplat |
| haguéreu eixamplat |
| hagueren eixamplat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver eixamplat |
| vas haver eixamplat |
| va haver eixamplat |
| vam haver eixamplat |
| vau haver eixamplat |
| van haver eixamplat |
Futur
| eixamplaré |
| eixamplaràs |
| eixamplarà |
| eixamplarem |
| eixamplareu |
| eixamplaran |
Futur perfet
| hauré eixamplat |
| hauràs eixamplat |
| haurà eixamplat |
| haurem eixamplat |
| haureu eixamplat |
| hauran eixamplat |
Condicional
| eixamplaria |
| eixamplaries |
| eixamplaria |
| eixamplaríem |
| eixamplaríeu |
| eixamplarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) eixamplat |
| hauries (hagueres) eixamplat |
| hauria (haguera) eixamplat |
| hauríem (haguérem) eixamplat |
| hauríeu (haguéreu) eixamplat |
| haurien (hagueren) eixamplat |
Mode subjuntiu
Present
| eixampli, eixample (val.) |
| eixamplis, eixamples (val.) |
| eixampli, eixample (val.) |
| eixamplem |
| eixampleu |
| eixamplin, eixamplen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) eixamplat |
| hagis (hages) eixamplat |
| hagi (haja) eixamplat |
| hàgim (hàgem) eixamplat |
| hàgiu (hàgeu) eixamplat |
| hagin (hagen) eixamplat |
Imperfet
| eixamplés, eixamplara (val.), eixamplàs (val., bal.) |
| eixamplessis, eixamplares (val.), eixamplassis (bal.), eixamplesses, eixamplasses (val., bal.) |
| eixamplés, eixamplara (val.), eixamplàs (val., bal.) |
| eixampléssim, eixamplàrem (val.), eixamplàssim (bal.), eixampléssem, eixamplàssem (val., bal.) |
| eixampléssiu, eixamplàreu (val.), eixamplàssiu (bal.), eixamplésseu, eixamplàsseu (val., bal.) |
| eixamplessin, eixamplaren (val.), eixamplassin (bal.), eixamplessen, eixamplassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) eixamplat |
| haguessis (hagueres) eixamplat |
| hagués (haguera) eixamplat |
| haguéssim (haguérem) eixamplat |
| haguéssiu (haguéreu) eixamplat |
| haguessin (hagueren) eixamplat |
Mode imperatiu
Present
| eixampla |
| eixampli, eixample (val.) |
| eixamplem |
| eixampleu, eixamplau (bal.) |
| eixamplin, eixamplen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | eixamplar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver eixamplat |
| Gerundi | eixamplant |
| Gerundi compost | havent eixamplat |
| Participi | eixamplat , eixamplada , eixamplats , eixamplades |
Definició
- Dilatar, fer més ampla alguna cosa.
- Escampar-se alguna cosa, apartar-se els que estan junts per ocupar major espai.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017