eixamenar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| eixameno (cent.), eixamene (val.), eixamèn (bal.) |
| eixamenes |
| eixamena |
| eixamenem, eixamenam (bal.) |
| eixameneu, eixamenau (bal.) |
| eixamenen |
Perfet
| he eixamenat |
| has eixamenat |
| ha eixamenat |
| hem eixamenat |
| heu eixamenat |
| han eixamenat |
Imperfet
| eixamenava |
| eixamenaves |
| eixamenava |
| eixamenàvem |
| eixamenàveu |
| eixamenaven |
Plusquamperfet
| havia eixamenat |
| havies eixamenat |
| havia eixamenat |
| havíem eixamenat |
| havíeu eixamenat |
| havien eixamenat |
Passat simple
| eixamení |
| eixamenares |
| eixamenà |
| eixamenàrem |
| eixamenàreu |
| eixamenaren |
Passat perifràstic
| vaig eixamenar |
| vas (vares) eixamenar |
| va eixamenar |
| vam (vàrem) eixamenar |
| vau (vàreu) eixamenar |
| van (varen) eixamenar |
Passat anterior
| haguí eixamenat |
| hagueres eixamenat |
| hagué eixamenat |
| haguérem eixamenat |
| haguéreu eixamenat |
| hagueren eixamenat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver eixamenat |
| vas haver eixamenat |
| va haver eixamenat |
| vam haver eixamenat |
| vau haver eixamenat |
| van haver eixamenat |
Futur
| eixamenaré |
| eixamenaràs |
| eixamenarà |
| eixamenarem |
| eixamenareu |
| eixamenaran |
Futur perfet
| hauré eixamenat |
| hauràs eixamenat |
| haurà eixamenat |
| haurem eixamenat |
| haureu eixamenat |
| hauran eixamenat |
Condicional
| eixamenaria |
| eixamenaries |
| eixamenaria |
| eixamenaríem |
| eixamenaríeu |
| eixamenarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) eixamenat |
| hauries (hagueres) eixamenat |
| hauria (haguera) eixamenat |
| hauríem (haguérem) eixamenat |
| hauríeu (haguéreu) eixamenat |
| haurien (hagueren) eixamenat |
Mode subjuntiu
Present
| eixameni, eixamene (val.) |
| eixamenis, eixamenes (val.) |
| eixameni, eixamene (val.) |
| eixamenem |
| eixameneu |
| eixamenin, eixamenen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) eixamenat |
| hagis (hages) eixamenat |
| hagi (haja) eixamenat |
| hàgim (hàgem) eixamenat |
| hàgiu (hàgeu) eixamenat |
| hagin (hagen) eixamenat |
Imperfet
| eixamenés, eixamenara (val.), eixamenàs (val., bal.) |
| eixamenessis, eixamenares (val.), eixamenassis (bal.), eixamenesses, eixamenasses (val., bal.) |
| eixamenés, eixamenara (val.), eixamenàs (val., bal.) |
| eixamenéssim, eixamenàrem (val.), eixamenàssim (bal.), eixamenéssem, eixamenàssem (val., bal.) |
| eixamenéssiu, eixamenàreu (val.), eixamenàssiu (bal.), eixamenésseu, eixamenàsseu (val., bal.) |
| eixamenessin, eixamenaren (val.), eixamenassin (bal.), eixamenessen, eixamenassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) eixamenat |
| haguessis (hagueres) eixamenat |
| hagués (haguera) eixamenat |
| haguéssim (haguérem) eixamenat |
| haguéssiu (haguéreu) eixamenat |
| haguessin (hagueren) eixamenat |
Mode imperatiu
Present
| eixamena |
| eixameni, eixamene (val.) |
| eixamenem |
| eixameneu, eixamenau (bal.) |
| eixamenin, eixamenen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | eixamenar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver eixamenat |
| Gerundi | eixamenant |
| Gerundi compost | havent eixamenat |
| Participi | eixamenat , eixamenada , eixamenats , eixamenades |
Definició
- formar eixams les abelles.
- agafar els eixams perduts.
- treure dels ruscs molt poblats un o més eixams.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017