eixalar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| eixalo (cent.), eixale (val.), eixal (bal.) |
| eixales |
| eixala |
| eixalem, eixalam (bal.) |
| eixaleu, eixalau (bal.) |
| eixalen |
Perfet
| he eixalat |
| has eixalat |
| ha eixalat |
| hem eixalat |
| heu eixalat |
| han eixalat |
Imperfet
| eixalava |
| eixalaves |
| eixalava |
| eixalàvem |
| eixalàveu |
| eixalaven |
Plusquamperfet
| havia eixalat |
| havies eixalat |
| havia eixalat |
| havíem eixalat |
| havíeu eixalat |
| havien eixalat |
Passat simple
| eixalí |
| eixalares |
| eixalà |
| eixalàrem |
| eixalàreu |
| eixalaren |
Passat perifràstic
| vaig eixalar |
| vas (vares) eixalar |
| va eixalar |
| vam (vàrem) eixalar |
| vau (vàreu) eixalar |
| van (varen) eixalar |
Passat anterior
| haguí eixalat |
| hagueres eixalat |
| hagué eixalat |
| haguérem eixalat |
| haguéreu eixalat |
| hagueren eixalat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver eixalat |
| vas haver eixalat |
| va haver eixalat |
| vam haver eixalat |
| vau haver eixalat |
| van haver eixalat |
Futur
| eixalaré |
| eixalaràs |
| eixalarà |
| eixalarem |
| eixalareu |
| eixalaran |
Futur perfet
| hauré eixalat |
| hauràs eixalat |
| haurà eixalat |
| haurem eixalat |
| haureu eixalat |
| hauran eixalat |
Condicional
| eixalaria |
| eixalaries |
| eixalaria |
| eixalaríem |
| eixalaríeu |
| eixalarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) eixalat |
| hauries (hagueres) eixalat |
| hauria (haguera) eixalat |
| hauríem (haguérem) eixalat |
| hauríeu (haguéreu) eixalat |
| haurien (hagueren) eixalat |
Mode subjuntiu
Present
| eixali, eixale (val.) |
| eixalis, eixales (val.) |
| eixali, eixale (val.) |
| eixalem |
| eixaleu |
| eixalin, eixalen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) eixalat |
| hagis (hages) eixalat |
| hagi (haja) eixalat |
| hàgim (hàgem) eixalat |
| hàgiu (hàgeu) eixalat |
| hagin (hagen) eixalat |
Imperfet
| eixalés, eixalara (val.), eixalàs (val., bal.) |
| eixalessis, eixalares (val.), eixalassis (bal.), eixalesses, eixalasses (val., bal.) |
| eixalés, eixalara (val.), eixalàs (val., bal.) |
| eixaléssim, eixalàrem (val.), eixalàssim (bal.), eixaléssem, eixalàssem (val., bal.) |
| eixaléssiu, eixalàreu (val.), eixalàssiu (bal.), eixalésseu, eixalàsseu (val., bal.) |
| eixalessin, eixalaren (val.), eixalassin (bal.), eixalessen, eixalassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) eixalat |
| haguessis (hagueres) eixalat |
| hagués (haguera) eixalat |
| haguéssim (haguérem) eixalat |
| haguéssiu (haguéreu) eixalat |
| haguessin (hagueren) eixalat |
Mode imperatiu
Present
| eixala |
| eixali, eixale (val.) |
| eixalem |
| eixaleu, eixalau (bal.) |
| eixalin, eixalen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | eixalar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver eixalat |
| Gerundi | eixalant |
| Gerundi compost | havent eixalat |
| Participi | eixalat , eixalada , eixalats , eixalades |
Definició
- xalar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017