Conjugació del verb «eixalar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

eixalar

Mode indicatiu

Present
jo eixalo (cent.), eixale (val.), eixal (bal.)
tu eixales
ell, ella, vostè eixala
nosaltres eixalem, eixalam (bal.)
vosaltres, vós eixaleu, eixalau (bal.)
ells, elles, vostès eixalen
Perfet
jo he eixalat
tu has eixalat
ell, ella, vostè ha eixalat
nosaltres hem eixalat
vosaltres, vós heu eixalat
ells, elles, vostès han eixalat
Imperfet
jo eixalava
tu eixalaves
ell, ella, vostè eixalava
nosaltres eixalàvem
vosaltres, vós eixalàveu
ells, elles, vostès eixalaven
Plusquamperfet
jo havia eixalat
tu havies eixalat
ell, ella, vostè havia eixalat
nosaltres havíem eixalat
vosaltres, vós havíeu eixalat
ells, elles, vostès havien eixalat
Passat simple
jo eixalí
tu eixalares
ell, ella, vostè eixalà
nosaltres eixalàrem
vosaltres, vós eixalàreu
ells, elles, vostès eixalaren
Passat perifràstic
jo vaig eixalar
tu vas (vares) eixalar
ell, ella, vostè va eixalar
nosaltres vam (vàrem) eixalar
vosaltres, vós vau (vàreu) eixalar
ells, elles, vostès van (varen) eixalar
Passat anterior
jo haguí eixalat
tu hagueres eixalat
ell, ella, vostè hagué eixalat
nosaltres haguérem eixalat
vosaltres, vós haguéreu eixalat
ells, elles, vostès hagueren eixalat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver eixalat
tu vas haver eixalat
ell, ella, vostè va haver eixalat
nosaltres vam haver eixalat
vosaltres, vós vau haver eixalat
ells, elles, vostès van haver eixalat
Futur
jo eixalaré
tu eixalaràs
ell, ella, vostè eixalarà
nosaltres eixalarem
vosaltres, vós eixalareu
ells, elles, vostès eixalaran
Futur perfet
jo hauré eixalat
tu hauràs eixalat
ell, ella, vostè haurà eixalat
nosaltres haurem eixalat
vosaltres, vós haureu eixalat
ells, elles, vostès hauran eixalat
Condicional
jo eixalaria
tu eixalaries
ell, ella, vostè eixalaria
nosaltres eixalaríem
vosaltres, vós eixalaríeu
ells, elles, vostès eixalarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) eixalat
tu hauries (hagueres) eixalat
ell, ella, vostè hauria (haguera) eixalat
nosaltres hauríem (haguérem) eixalat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) eixalat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) eixalat

eixalar

Mode subjuntiu

Present
jo eixali, eixale (val.)
tu eixalis, eixales (val.)
ell, ella, vostè eixali, eixale (val.)
nosaltres eixalem
vosaltres, vós eixaleu
ells, elles, vostès eixalin, eixalen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) eixalat
tu hagis (hages) eixalat
ell, ella, vostè hagi (haja) eixalat
nosaltres hàgim (hàgem) eixalat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) eixalat
ells, elles, vostès hagin (hagen) eixalat
Imperfet
jo eixalés, eixalara (val.), eixalàs (val., bal.)
tu eixalessis, eixalares (val.), eixalassis (bal.), eixalesses, eixalasses (val., bal.)
ell, ella, vostè eixalés, eixalara (val.), eixalàs (val., bal.)
nosaltres eixaléssim, eixalàrem (val.), eixalàssim (bal.), eixaléssem, eixalàssem (val., bal.)
vosaltres, vós eixaléssiu, eixalàreu (val.), eixalàssiu (bal.), eixalésseu, eixalàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès eixalessin, eixalaren (val.), eixalassin (bal.), eixalessen, eixalassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) eixalat
tu haguessis (hagueres) eixalat
ell, ella, vostè hagués (haguera) eixalat
nosaltres haguéssim (haguérem) eixalat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) eixalat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) eixalat

eixalar

Imperatiu

Present
tu eixala
ell, ella, vostè eixali, eixale (val.)
nosaltres eixalem
vosaltres, vós eixaleu, eixalau (bal.)
ells, elles, vostès eixalin, eixalen (val.)

eixalar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu eixalar
Infinitiu compost haver eixalat
Gerundi eixalant
Gerundi compost havent eixalat
Participi eixalat, eixalada, eixalats, eixalades