efluir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| eflueixo (cent.), efluesc (val., bal.), efluïsc (val.) |
| eflueixes, efluïxes (val.) |
| eflueix, efluïx (val.) |
| efluïm |
| efluïu |
| eflueixen, efluïxen (val.) |
Perfet
| he efluït |
| has efluït |
| ha efluït |
| hem efluït |
| heu efluït |
| han efluït |
Imperfet
| efluïa |
| efluïes |
| efluïa |
| efluíem |
| efluíeu |
| efluïen |
Plusquamperfet
| havia efluït |
| havies efluït |
| havia efluït |
| havíem efluït |
| havíeu efluït |
| havien efluït |
Passat simple
| efluí |
| efluïres |
| efluí |
| efluírem |
| efluíreu |
| efluïren |
Passat perifràstic
| vaig efluir |
| vas (vares) efluir |
| va efluir |
| vam (vàrem) efluir |
| vau (vàreu) efluir |
| van (varen) efluir |
Passat anterior
| haguí efluït |
| hagueres efluït |
| hagué efluït |
| haguérem efluït |
| haguéreu efluït |
| hagueren efluït |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver efluït |
| vas haver efluït |
| va haver efluït |
| vam haver efluït |
| vau haver efluït |
| van haver efluït |
Futur
| efluiré |
| efluiràs |
| efluirà |
| efluirem |
| efluireu |
| efluiran |
Futur perfet
| hauré efluït |
| hauràs efluït |
| haurà efluït |
| haurem efluït |
| haureu efluït |
| hauran efluït |
Condicional
| efluiria |
| efluiries |
| efluiria |
| efluiríem |
| efluiríeu |
| efluirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) efluït |
| hauries (hagueres) efluït |
| hauria (haguera) efluït |
| hauríem (haguérem) efluït |
| hauríeu (haguéreu) efluït |
| haurien (hagueren) efluït |
Mode subjuntiu
Present
| eflueixi, efluesca / efluïsca (val.), efluesqui (bal.) |
| eflueixis, efluesques / efluïsques (val.), efluesquis (bal.) |
| eflueixi, efluesca / efluïsca (val.), efluesqui (bal.) |
| efluïm, efluïguem (bal.) |
| efluïu, efluïgueu (bal.) |
| eflueixin, efluesquen / efluïsquen (val.), efluesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) efluït |
| hagis (hages) efluït |
| hagi (haja) efluït |
| hàgim (hàgem) efluït |
| hàgiu (hàgeu) efluït |
| hagin (hagen) efluït |
Imperfet
| efluís, efluïra (val.) |
| efluïssis, efluïres (val.), efluïsses |
| efluís, efluïra (val.) |
| efluíssim, efluírem (val.), efluíssem |
| efluíssiu, efluíreu (val.), efluísseu |
| efluïssin, efluïren (val.), efluïssen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) efluït |
| haguessis (hagueres) efluït |
| hagués (haguera) efluït |
| haguéssim (haguérem) efluït |
| haguéssiu (haguéreu) efluït |
| haguessin (hagueren) efluït |
Mode imperatiu
Present
| eflueix, efluïx (val.) |
| eflueixi, efluesca / efluïsca (val.), efluesqui (bal.) |
| efluïm, efluïguem (bal.) |
| efluïu |
| eflueixin, efluesquen / efluïsquen (val.), efluesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | efluir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver efluït |
| Gerundi | efluint |
| Gerundi compost | havent efluït |
| Participi | efluït , efluïda , efluïts , efluïdes |
Definició
- Emanar a l’exterior del lloc originari.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017